Les primeres investigacions genealògiques sobre la branca Bardera / Verdera

Poc s’hagués pogut conseguir conèixer sense la tenacitat i paciència de la tieta Mª CARMEN JUNCOSA, que amb la seva recerca en els Arxius Parroquials corresponents a l’Església de Sant Julià i Santa Bassilissa de GALLINERS, va anar aconseguint allargar l’arbre genealògic per aquesta branca, arribant fins a nou generacions endarrera, al matrimoni de MIQUEL VERDERA i EMMANUELA PERPINYÀ, del que no es té la data exacta però que aproximadament s’hauria produït cap a 1730. Aquesta tasca va ser completada per les nostres recerques a l'Arxiu Diocesà i a l'Arxiu Històric de Girona, que ens van permetre allargar la branca Verdera/Bardera primerament fins a la generació 12ª i la dècada de 1670, quan es casaren a Galliners, el 25-8-1678, i després a partir de 1682, foren batejats els seus successius fills, els primers Verdera a Galliners: MIQUEL VERDERA, teixidor de lli i MARIA ROMANS. Amb totes dites dades obtingudes s’ha vist que des de l’indicat MIQUEL VERDERA fins a JOSEP BARDERA MASÓ (nascut a 1859), foren tots naturals de GALLINERS. Sols a partir del següent avantpassat (el besavi FRANCESC BARDERA YLLA) són de Barcelona.
Evidentment, a la família sempre hi hagué interès per conèixer el poble nadiu de molts dels seus ancestres (encara que, com veureu, no dels ancestres més remots que ara coneixem). A continuació us presentem una resenya sobre GALLINERS:

GALLINERS està situat a l’actual comarca del Plà de l’Estany (Girona), concretament en el terme municipal de Vilademuls. A aquestes contrades en Josep Plà, en deia el “Terraprim”, un paisatge de transcisió entre la plana de l’Empordà i les montanyes de la Garrotxa. El poble, força petit, s’aplegue sota l’Esglèsia parroquial, a la que arribem per carrers en pendent, diverses sense asfaltar. El temple és una barreja d’estils i èpoques, des del prerromànic fins al barroc, que domina la façana del s. XVIII (o sia, de la l’època dels primers BARDERA que coneixem). Destaca la plaça triangular del poble, que sembla estava atrevessada per la Via Augusta romana. Destaquen també diverses masies com Cal Ros o la Torre on se suposa s’emplaçava l’antic Castell, bressol de la família Galliners, present a la vida eclesiàstica i militar de les comarques gironines a la Baixa Edat Mitjana. També s’ha de remarcar Can Viader, de la que fou originari GUILLEM BOFILL DE GALLINERS, mestre d’obres que construí la Catedral de Girona.

Lògicament, el que realment va tenir un gran valor sentimental en la visita realitzada per nosaltres al poble, fou conèixer “CAN BARDERA”, que va ser la casa pairal dels nostres avantpassats, així com l’església de St. Julià i Sta. Basilissa.

Jardí de Can Bardera, a Galliners, amb l'església de St. Julià i Sta. Bassilissa al fons i façana frontal de la pròpia església.

 

Continuació de les investigacions genealògiques, fins als ancestres de Corts de Cornellà del Terri (Pla de l'Estany-Girona)

Arribats, com hem dit, fins a la generació 12ª i la dècada de 1670, amb el casament a Galliners, el 25-8-1678, de MIQUEL VERDERA, teixidor de lli i MARIA ROMANS, vam seguir la recerca investigant d’on procedia en MIQUEL VERDERA, ja que sols constava com “habitant” a Galliners. Vam trobar la dispensa d’amonestacions per a l’enllaç a l’Arxiu Diocesà de Girona i allà hi figurava que era nascut al poble de CORTS DE CORNELLÀ DEL TERRI, molt proper a BANYOLES, i força proper també a GALLINERS.
Hem aconseguit trobar fins ara, el baptisme a CORTS d’en MIQUEL, a 1651, que us transcribim i del que resulten els seus pares, que són els VERDERA més remots que coneixem fins al moment: MIQUEL VERDERA i ANNA, sa muller.
La inscripció de baptisme diu així: "Vuÿ als 19 de Febrer de 1651 fonc batejat per mi Pere Estany Rr. de Cors ÿ Mata Miquel Quirch fill llegitim ÿ natural de Miquel Vardera ÿ de Anna muller sua habitants en la parroquia de Cors foren padrins Quirc Amoros de Galliners y Elisabet pelegri de Cors".
També hem conseguit els baptismes de dos germans d’en Miquel Quirch, MARGARIDA (nascuda i morta al mes de vida, a 1650) i NARCÍS, nascut a 1653.
I finalment hem trobat també respecte a MIQUEL VERDERA o VARDERA, pare de tots ells, i VERDERA més llunyà conegut de la nostra branca, que fou testimoni d’un testament davant del rector a Corts ja el 1646, que aleshores i fins a la seva mort habità “en lo Mas Mir” i que la seva defunció i enterrament fou a Corts, segons diu la inscripció del seu òbit: "Vui als dotza del mes de Abril de 1655 morí Miquel Verdera que estava en lo mas mir parrochia de Corts rebe tots los sacraments de la iglesia santa. Fou enterrat en lo sementiri de la iglesia de Corts. Asistiren en son enterro prebs. dona de caritat 8 sous, No feu testament".
LA INCÒGNITA, ÒBVIAMENT, ÉS SABER D’ON PROCEDIEN EN MIQUEL VERDERA I LA SEVA ESPOSA, ANNA, DADES QUE DE MOMENT NO S’HAN POGUT OBTENIR.

Corts de Cornellà del Terri (Pla de l'Estany - Girona) / Cliqueu a sobre les fotografies per ampliar

Cliqueu sobre el mapa per anar a  www.expedia.com