La Genealogia d'en Jan

    
  Notes
 

Home

Escriu-nos
 

 

 

16384. Nadal ANTELM

Creiem que és el NADAL ANTELM, parayre, que apareix als Stims Generals de 1576, com a propietari d'una casa de 90 lliures, a l'illa de mossèn Axartell, a la parròquia de Sant Jaume a Ciutat de Mallorca. Hi ha indicis clars per les relacions nominals dels descendents que el seu fill era Mestre Nadal Antelm paraire i confirmat això, el seu néu fou Mestre Antoni Antelm Nicolau picapedrer, que s'ha confirmat era fill de Mestre Nadal Antelm paraire i la seva muller Margarita Nicolau (Mestre Antoni nasqué a 1625).

Casat amb Speransa.

Tenim constància d'un baptisme a 6 de juny de 1580, d'un fill de Nadal Antelm parayre i de la seva esposa Speransa, al que se l'imposaren els noms de Joan Benet (potser és el Joan paraire que apareix com a testimoni a la inscripció parroquial de matrimoni de Mestre Nadal Antelm paraire amb Margarita Nicolau). Crida l'atenció com anomena la predita inscripció de baptisme, seguint la tradició de l'època (finals del s. XVI) als padrins del batejat: "compare" i "comare". El padrí o compare fou Anello Vita. Segons hem descobert recentment al llibre "El comerç marítim de Mallorca a la segona meitat del segle XVI" d'Onofre Vaquer Bennasar (El Tall Editorial, 2007), Anello Vita era el mercader de Nàpols, resident a Mallorca, Anello de Vita. En dita publicació s'hi fa la següent referència: "17-4-1581: Joan Bagaturi, venecià, capità del galió Santa Maria deli Angeli, promet a Pere Joan Simonet, mercader de Mallorca, i a Anello de Vita, mercader de Nàpols, resident a Mallorca, anar del present port de Mallorques a Venècia. Ha d'estar 7 dies carregadors, per carregar fins a 14.000 quartans d'oli. Descarregarà a Venècia i 24 hores després li pagaran els nòlits, a raó de 55 reals castellans per cada centenar de quartans d'oli. Si estan més de 7 dies a carregar l'oli, per cada dia més li pagaran 15 escuts d'or (ARM, P., R-68, f. 17-18)".

Respecte a la comare o padrina, fou la Sra. Juhana (Joana) Torrens. Podria tractar-se de Joana Antelma, filla de Joan Antelm i Magdalena, difunts, ciutadans de Palerm, Illa de Sicília, que concerta contracte matrimonial, pocs mesos abans del bateig indicat (a 15 de març de 1580), amb el negociant Esteve Torrens (ARM, Notarial M-1509 Notari Josep Mulet 1562-1585)? En cas afirmatiu, sembla força probable que la Joana Antelma, de casada Torrens, fos per exemple germana de Nadal Antelm parayre, i aleshores això comportaria la ascendència siciliana.

16385. Speransa

De Ciutat de Mallorca. Ens consta pel baptisme d'un fill de nom Joan Benet, a 1580. I també pel nom donat a les que van ser la seva néta Speransa Beneta, filla del seu fill Nadal i Margarida Nicolaua, que nasqué a 1610, i la seva bésneta Speransa, aquesta filla del seu nét Miquel i Catherina Canyellas.

18084. Joan MILÀ

Pagès de Sitges (Garraf-Barcelona).

18085. Madrona

Difunta ja a 13-5-1649 al casar-se el seu fill Gaspà amb Magdalena Llopis Vda. Llachs.

24064. Esteve CIVILS

De Fornells de la Selva (al costat de Girona Ciutat).
Se'l cita com a propietari del Mas Civils, el 1612 i després a 1627, quan el seu germà Jaume, clergue, funda un personat a favor dels seus descendents.

26116. Narcis GUAL DE VILARASA

L'hereu de Can Gual o Gol de Vilarasa, a Vilamajor (Vallès Or.-Barcelona). Pagès. Ens consta pel testament del seu fill Benet, que en Narcis tenia instituit un Aniversari a l'església de St. Pere de Vilamajor, per la seva ànima, a celebrar cada 10 de setembre, de caritat de dotze sous.

30722. Pere Antich CARBONELL

Nascut a Cabrera (Maresme-Barcelona), concretament al veïnat d'Agell on hi ha Can Carbonellet. La inscripció de baptisme diu: "A xxvÿ (27) de janer de 1532 fonch bategat un fil dentoni bolart y de antonia ague nô : pe antich. forê padrins pere antich desnâ delisa (?) padrina Francisca (?) malola filla de pe malol". Fou rajoler com tots els Carbonells d'Agell de Vall.
Apareix com a padrí d'un nounat trobat de ventura, a 1549. El baptisme de dit nen al que se li posà també de nom Pere Antich, diu: "Dimecres a XX de novebre 1549 fonc batejat pera antic trobat de ventura fonc padri en pera antic fill de carbonel rajoler de cabrera padrâ madona margarida vilanova majordoma de la rectoria".
A les esposalles del casament de la seva filla i hereva Magdalena apareix com Pere Mas rajoler, però creiem que és erroni per tota la restant documentació conseguida, en especial el seu testament.
Feu testament davant del rector a 1583. En tenim còpia gràcies a l'inestimable ajuda de Montserrat Prats. Hi surten com a fills Magdalena, Joan i Antoni Joan, i a part la seva dona Margarida. No hi apareix una filla nascuda a 1565, que devia morir de petita.
L'any següent es produeix el seu òbit: "Obit del senyer en pere antich carbonell rajoler del veynat de agell lo qual morí y fonch sepultat vuy a 1 del mes de gener de 1584 en la qual sepultura forem solament dos preveres y lo mestre de scola".

30723. Margarida

Suposem que de Cabrera (Maresme-Barcelona). A les esposalles del casament a 1586 de la seva filla Magdalena apareix amb el nom de Maria Mas, però creiem que és erroni.
Creiem que el seu òbit fou el que apareix als llibres parroquials a 22-1-1598.

30984. Pere FRANQUESA Y SOLER

Tenim la inscripció de la Benedicció del seu matrimoni amb la pubilla del Mas Soler de Bellach de Valleix (Mataró), de data 1-8-1555, i diu: "Lo primer de agost any sobredit (1555) fonc donada benedictio a pere franquesa de premia ab na Catherina soler de bellac parroquia de mataro".

30985. Catherina SOLER

Entenem que era la pubilla del Mas Soler de Vallach. Ens consta de la mateixa època un Joan Bellot àlias Soler, que a una relació d'armes del terme de 27-10-1555 s'indica que té "ballesta, boytan y spasa" ("Mataró al mil cinc-cents", Josep M. Colomer, Mataró 1969, Premi Iluro 1967).
La Catherina feu testament a 14-2-1600, ja vídua del seu espós Pere Franquesa, davant del Reverend Pere Pallet prevere vicari i Notari de Mataró.

31016. Gaspar PORTELL

Natural de Mataró (Maresme-Barcelona) i concretament del veïnat de Valldeix. Els Portell són una família pagesa de notòria importància a la comarca. La historiadora Coral Cuadrada a la seva obra “El Maresme Medieval”, diu que de la família Portell de Valldeix en coneixem la seva trajectoria d’adquisicions de terres i establiments en altres, que li donaren aquest superior status dins de la pagesia de la zona, ja des de l’any 1278, quan Berenguera hereta al seu fill Bernat i sobre tot quan a 1305, Berenguer de Portell, potser fill o germà de l’anterior, comença a establir-se, i a 1316 adquireix al Monestir de Sant Pere de les Puel.les els agrers, rèdits i delmes que les monges rebien a les parròquies de Mataró, Mata, Llavaneres, Argentona i el Far.

31018. Francesch SALA

Natural d'Argentona (Maresme-Barcelona).