|
|
|
16384.
Nadal ANTELM
És el NADAL
ANTELM, "parayre", que apareix als Stims Generals de
1576, com a propietari d'una casa de 90 lliures, a
l'illa de mossèn Axartell, a la parròquia de Sant Jaume
a Ciutat de Mallorca.
Casat amb
Speransa FERRAGUT, a la parròquia de Sta. Creu de
Ciutat, segons concés o llicència que s'ha trobat
recentment. Es celebrà el matrimoni a 1572. El pare d'en
NADAL era NADAL ANPTELM -indicat així- mariner, ja
difunt, possiblement originari del Var (França), malgrat
això s'ha de seguir investigant.
Tenim
constància d'un baptisme a 6 de juny de 1580, d'un fill
de Nadal Antelm parayre i de la seva esposa Speransa, al
que se l'imposaren els noms de Joan Benet (potser és el
Joan paraire que apareix com a testimoni a la inscripció
parroquial de matrimoni de Mestre Nadal Antelm paraire
amb Margarita Nicolau). Crida l'atenció com anomena la
predita inscripció de baptisme, seguint la tradició de
l'època (finals del s. XVI) als padrins del batejat:
"compare" i "comare". El padrí o compare fou Anello
Vita. Segons hem descobert recentment al llibre "El
comerç marítim de Mallorca a la segona meitat del segle
XVI" d'Onofre Vaquer Bennasar (El Tall Editorial, 2007),
Anello Vita era el mercader de Nàpols, resident a
Mallorca, Anello de Vita. En dita publicació s'hi fa la
següent referència: "17-4-1581: Joan Bagaturi, venecià,
capità del galió Santa Maria deli Angeli, promet a Pere
Joan Simonet, mercader de Mallorca, i a Anello de Vita,
mercader de Nàpols, resident a Mallorca, anar del
present port de Mallorques a Venècia. Ha d'estar 7 dies
carregadors, per carregar fins a 14.000 quartans d'oli.
Descarregarà a Venècia i 24 hores després li pagaran els
nòlits, a raó de 55 reals castellans per cada centenar
de quartans d'oli. Si estan més de 7 dies a carregar
l'oli, per cada dia més li pagaran 15 escuts d'or (ARM,
P., R-68, f. 17-18)".
Respecte a
la comare o padrina, fou la Sra. Juhana (Joana) Torrens.
Hem constatat al revisar el buidatge de concessos o
llicències matrimonials del s. XVI, que no es tractaria
de Joana Antelma, filla de Joan Antelm i Magdalena,
difunta, ciutadans de Palerm, Illa de Sicília, que
apareix a document notarial relatiu a la dot
matrimonial, a 15 de març de 1584 atorgat pel seu espós,
el negociant aragonés de Graus, Comtat de Ribagorça,
Esteve Torrens (ARM, Notarial M-1509 Notari Josep Mulet
1562-1585). En dit document sembla (s'ha de confirmar el
text) que s'hi indicaria que l'enllaç matrimonial habria
estat sis anys abans, o sia, a 1578. Per contra, sembla
probable que aquesta Joana Torrens, fos en realitat
Joana Ferragut i potser tindria algun parentiu amb
l'Speransa Ferragut, esposa des de 1572, d'en Nadal
Antelm, paraire.
16385.
Speransa FERRAGUT
De Ciutat de
Mallorca. Ens consta pel concés o llicència matrimonial,
per al seu casament amb en Nadal ANTELM paraire a 1572
(Sta. Creu, Ciutat de Mallorca) i a més, pel baptisme
d'un fill de nom Joan Benet, a 1580. I també pel nom
donat a les que van ser la seva néta Speransa Beneta,
filla del seu fill Nadal i Margarida Nicolaua, que
nasqué a 1610, i la seva bésneta Speransa, aquesta filla
del seu nét Miquel i Catherina Canyellas.
18084.
Joan MILÀ
Pagès de
Sitges (Garraf-Barcelona).
18085.
Madrona
Difunta ja a
13-5-1649 al casar-se el seu fill Gaspà amb Magdalena
Llopis Vda. Llachs.
24064.
Esteve CIVILS
De Fornells
de la Selva (al costat de Girona Ciutat).
Se'l cita com a propietari del Mas Civils, el 1612 i
després a 1627, quan el seu germà Jaume, clergue, funda
un personat a favor dels seus descendents.
26116.
Narcis GUAL DE VILARASA
L'hereu de
Can Gual o Gol de Vilarasa, a Vilamajor (Vallès
Or.-Barcelona). Pagès. Ens consta pel testament del seu
fill Benet, que en Narcis tenia instituit un Aniversari
a l'església de St. Pere de Vilamajor, per la seva
ànima, a celebrar cada 10 de setembre, de caritat de
dotze sous.
30722.
Pere Antich CARBONELL
Nascut a
Cabrera (Maresme-Barcelona), concretament al veïnat
d'Agell on hi ha Can Carbonellet. La inscripció de
baptisme diu: "A xxvÿ (27) de janer de 1532 fonch
bategat un fil dentoni bolart y de antonia ague nô : pe
antich. forê padrins pere antich desnâ delisa (?)
padrina Francisca (?) malola filla de pe malol". Fou
rajoler com tots els Carbonells d'Agell de Vall.
Apareix com a padrí d'un nounat trobat de ventura, a
1549. El baptisme de dit nen al que se li posà també de
nom Pere Antich, diu: "Dimecres a XX de novebre 1549
fonc batejat pera antic trobat de ventura fonc padri en
pera antic fill de carbonel rajoler de cabrera padrâ
madona margarida vilanova majordoma de la rectoria".
A les esposalles del casament de la seva filla i hereva
Magdalena apareix com Pere Mas rajoler, però creiem que
és erroni per tota la restant documentació conseguida,
en especial el seu testament.
Feu testament davant del rector a 1583. En tenim còpia
gràcies a l'inestimable ajuda de Montserrat Prats. Hi
surten com a fills Magdalena, Joan i Antoni Joan, i a
part la seva dona Margarida. No hi apareix una filla
nascuda a 1565, que devia morir de petita.
L'any següent es produeix el seu òbit: "Obit del senyer
en pere antich carbonell rajoler del veynat de agell lo
qual morí y fonch sepultat vuy a 1 del mes de gener de
1584 en la qual sepultura forem solament dos preveres y
lo mestre de scola".
30723.
Margarida
Suposem que
de Cabrera (Maresme-Barcelona). A les esposalles del
casament a 1586 de la seva filla Magdalena apareix amb
el nom de Maria Mas, però creiem que és erroni.
Creiem que el seu òbit fou el que apareix als llibres
parroquials a 22-1-1598.
30984.
Pere FRANQUESA Y SOLER
Tenim la
inscripció de la Benedicció del seu matrimoni amb la
pubilla del Mas Soler de Bellach de Valleix (Mataró), de
data 1-8-1555, i diu: "Lo primer de agost any sobredit
(1555) fonc donada benedictio a pere franquesa de premia
ab na Catherina soler de bellac parroquia de mataro".
30985.
Catherina SOLER
Entenem que
era la pubilla del Mas Soler de Vallach. Ens consta de
la mateixa època un Joan Bellot àlias Soler, que a una
relació d'armes del terme de 27-10-1555 s'indica que té
"ballesta, boytan y spasa" ("Mataró al mil cinc-cents",
Josep M. Colomer, Mataró 1969, Premi Iluro 1967).
La Catherina feu testament a 14-2-1600, ja vídua del seu
espós Pere Franquesa, davant del Reverend Pere Pallet
prevere vicari i Notari de Mataró.
31016.
Gaspar PORTELL
Natural de
Mataró (Maresme-Barcelona) i concretament del veïnat de
Valldeix. Els Portell són una família pagesa de notòria
importància a la comarca. La historiadora Coral Cuadrada
a la seva obra “El Maresme Medieval”, diu que de la
família Portell de Valldeix en coneixem la seva
trajectoria d’adquisicions de terres i establiments en
altres, que li donaren aquest superior status dins de la
pagesia de la zona, ja des de l’any 1278, quan
Berenguera hereta al seu fill Bernat i sobre tot quan a
1305, Berenguer de Portell, potser fill o germà de
l’anterior, comença a establir-se, i a 1316 adquireix al
Monestir de Sant Pere de les Puel.les els agrers, rèdits
i delmes que les monges rebien a les parròquies de
Mataró, Mata, Llavaneres, Argentona i el Far.
31018.
Francesch SALA
Natural
d'Argentona (Maresme-Barcelona).
|
|
