|
|
|
8192.
Nadal ANTELM
De la parròquia de Sant Jaume, a Ciutat de Mallorca. Ens consta el seu casament a 29 de juliol de 1607, a la pròpia església de Sant Jaume, amb Margarida Nicolau, filla de Miquel Nicolau. Sembla citar-s'hi
com a testimoni a un Mestre Joan Antelm parayre (potser un germà del nuvi?)
En
Nadal va ser després Mestre paraire (així ho sabem pel baptisme de la seva filla Joana Ponça a 1627).
Tenim documentats com a fills, un primer, Nadal Benet, nat a 1608
(que podria ser el frare que tenim documentat a 1634 al Convent del Carme de
Ciutat de Mallorca, on la família Antelm hi tingué el vas o tomba "dels
Antelm"), després Esperança Beneta, a 1610, Miquel (que seria el Mestre
paraire i guixer, casat amb Catherina Canyelles a St. Jaume a 1648, pares de
Nadal, com l'avi, Margarida, com l'àvia, Catherina, com la mare, Sperança,
com la besàvia paterna, entre d'altres fills), Antoni Joseff, a 1625 (el
nostre ascendent Mestre Antoni Antelm, primer dels tres Antelm successius
Mestres majors picapedrers de la Universitat de Mallorca), després la referida Joana Ponça, a 1627 i Antonina Marianna, a 1632.
8193.
Margarida NICOLAU
De la parròquia de Sant Jaume, a Ciutat de Mallorca.
9040.
Jaume CARBONELL
De Sitges (Garraf-Barcelona).
9042.
Gaspà MILÀ
Pagès de Sitges (Garraf-Barcelona). Es casà a Sitges a 16-9-1649, amb Magdalena Llopis vídua d' Antoni Llachs, mariner. Testimonis: Pere Fals dit de Mar i Joseph Soler tauler de Sitges
9043.
Magdalena LLOPIS
Era vídua, al casar-se
amb Gaspà MILÀ (#9042), d' Antoni Llachs, mariner de Sitges.
11264.
Pietro DI DONATO
Del Regne de Nàpols. Possiblement de Canzano (Teramo - Abruzzo), o en el seu cas, Cansano (l'Aquila - Abruzzo).
11266.
Antoni ZETA
De Tarragona. Desconeixem l'origen d'aquest cognom ZETA, actualment inexistent a Catalunya,
però podria venir de la població francesa de "Seta" o inclús tenir un origen
italià, doncs hi existeix com a cognom.
11267.
Marquesa
De Tarragona.
12032.
Jacobus SIBILS
De Fornells (de la Selva, al costat de Girona Ciutat).
12034.
Joseph CARRERÓ
De St. Feliu de Guíxols
(Baix Empordà-Girona)?
12035.
Margarita
De St. Feliu de Guíxols
(Baix Empordà-Girona)?
13056.
Andreu SALA
De St. Andreu de Llevaneres (Maresme-Barcelona). Era pagès.
13058.
Benet GUAL DE VILARASA
De St. Pere de Vilamajor
(Vallès Or.-Barcelona), concretament del veïnat de Vilarasa, on nasqué a 1593. Hem trobat el seu bateig inscrit. Sols se l'imposà el nom de Benet, nom que se l'imposà molt possiblement perquè el seu padrí era de nom Benet, concretament Mossèn Benet Derrocada, d'una rellevant família a Vilamajor. La padrina fou Eularia Derrocada. En Benet fou l'hereu del Mas Gual de Vilarasa, doncs fou el primer fill mascle, ja que sols consta una germana més gran, de nom Joana Anna, nascuda a 1591.
Fou pagès i propietari de terres, segons sembla. Destaca el fet de que va refer la tomba de la casa Gual de Vilarasa a l'església de St. Pere de Vilamajor, concretament a la capella de Sant Marçal, més recentment dita de Sant Tomàs (entrant a l'església, a l'esquerra, la tercera després de l'actual baptisteri). En dita capella hi havia el Retaule de St. Marçal, Sant Sebastià, Santa Magdalena i Santa Llúcia, de Joan Gascó, cèlebre pintor gòtic, navarrès. Al peu del retaule hi figura l'escut dels Gual de Vilarasa, escut tallat amb un ocell (que sembla ser una guatlla) a la meitat superior de l'escut i un escacat ocupant la meitat inferior de colors azur (blau) i or. Va ser pintat dit retaule junt al famós retaule de Sant Pere, lamentablement cremat a la Guerra Civil, però el primer es salvà perquè havia anat a parar al Museu Diocesà a 1920. El retaule de St. Marçal data de prop de 1510, potser 1514. Per tots els quadres -incloent-hi una taula de Sant Marc-, Joan Gascó cobrà 220 lliures barceloneses (1 lliura = 6 rals i 24 diners). Si dita quantitat fou pagada en part o totalment per la família Gual de Vilarrasa no ho sabem, encara que el fet de constar-hi el seu escut, permet pensar-ho. A més, a la capella de St. Marçal on lògicament devia haver-hi el retaule, és on sabem que hi havia la tomba de Casa Gual de Vilarasa. Actualment la làpida o trespol de la tomba està al terra a la llinda de la Sagristia de l'església de Sant Pere
de Vilamajor.
En Benet Gual apareix també a 1638 a la Llista de la gent de Vilamajor, amb armes i municions aptes per a la guerra, com a poseidor d' "un arcabus, flasco balas, polvura y metge" (metxa).
També apareix a 1639 a la llista de Vilamajor dels propietaris de bous i carretes "per portar la fusta per las galeras del Rey", tenint dos bous i una carreta.
Finalment hem trobat el seu interessantíssim testament atorgat a 29 de juny de 1643, a la Casa de Can Gual, davant del Rector de Vilamajor Mn. Rafel Derrocada, sent els testimonis el Rector de Sta. Maria de Palautordera, Mn. Francesch Sala, i en Jaume Moragues, que era el propietari del Mas Moragues de Vilarasa, al costat de Can Gual. En dit testament designa com a marmessors a la seva muller, Maria, al seu fill Joan Benet i al seu gendre, casat amb la seva filla Maria, Antoni Sauleda, hereu de Can Sauleda. Instituí hereu al seu dit fill Joan Benet Gual, però finalment fou la seva filla Margarida, la que passà a ser propietària del Mas familiar (ella consta al marge del testament per haver-se-li lliurat una còpia del testament a 1651. També
és destacable que s'hi confirmen a dit testament, la institució de dos Aniversaris perpetus instituits a la visita del Rector de Mataró, Dr. Pere Folquer, a 1638, per la seva ànima, al dia de St. Benet, i l'altre per a l'ànima de la seva esposa, per al dia de Sta. Magdalena. També confirma els Aniversaris que se celebraven a l'església de St. Pere de Vilamajor, pel Rvdn. Narcis Gual prevere domer (a principis del 1500), pel pare del testador, Narcis Gual, i per Joan Gual, son avi.
Al marge de la primera plana, detall de la qual podeu veure a l'apartat de
fotografies, s'indica que dit testament va ser definit a la Cúria del
Deganat del Vallès el 14 d'octubre de 1645.
15360.
Pera de Millas alias CARBONELL
Habitant a Cabrera, però es tracta de Pere de Millàs, àlias Carbonell, francès, del bisbat de Comenge, de Milhas,
molt a prop de la Vall d'Aran, però a la banda francesa, que hauria prés el cognom de la casa, Can Carbonellet (Carbonell), a Agell de Vall. Inicialment
consta com pagès però després com a rajoler, això segur, com el seu sogre Pere Antich Carbonell (i no Pere Mas rajoler com indicaven les esposalles de la Catedral). Al morir indica que li deien
"pere Carbonell rajoler". Oficiaren l'enterrament tres capellans i "lo hermita de Sta. Margarida" de Agell. Aquesta ermita romànica, era la de Sta. Margarida del Viver, actualment desapareguda, al fer-se l'autopista de Mataró. Feu testament en Pere, en poder del rector, a 21-7-1628,
i en tenim còpia gràcies a la inestimable ajuda de Montserrat Prats.
15361.
Magdalena CARBONELL
Del veïnat d'Agell de Vall a Cabrera (Maresme-Barcelona), concretament de Can Carbonellet, masia que a la façana porta la data d'origen de 1395. Batejada amb els noms de Magdalena Raphela, foren els seus padrins Sebastià Mallol de Vall i madona Magdalena Tria vídua Mallorquina
(o sia, vídua de Mallorquí). A les esposalles de la Catedral apareix com Magdalena Mas, però creiem que és erroni. No sabem segur si és la mateixa que apareix com Margarida en algunes inscripcions. Sols sabem que hi havia una filla que es deia Margarida Magdalena i potser d'aquí la confusió
als llibres parroquials. Curiosament aquesta indicació de nom diferent segons els casos, apareix també a les dades dels dos casaments a 1605 i 1620 de la filla d'en Pere de Millas alias Carbonell i d'ella, de nom Maria Johana, en que en un cas hi posa que és filla de Margarida (1605 i en l'altre (1620), de Magdalena, indicant sempre el mateix pare, o sia, Pere de Millàs als Carbonell rajoler. Potser el pare es casà dues vegades, però no hem trobat l'òbit de la Magdalena en el període 1605-1620. Més aviat sembla una confusió del rector.
Casada la Magdalena segons les dades obtingudes, amb Pera de Millàs, francès, rajoler, que prengué el cognom de la casa (àlias Carbonell) i així passà al seu fill Esteve.
Possiblement fou la que morí a 18-7-1627 a Cabrera (encara que aleshores l'anomena Margarida el rector a la inscripció de l'òbit). Ens consten a través de la inestimable ajuda de Montserrat Prats, dos testaments
atorgats per la Magdalena, un el 1598 i després també el 1609. Es degué recuperar de les enfermetats patides doncs amb posterioritat a dit any 1609, i fins la indicada data de 1627, no hem trobat cap òbit que s'escaigui.
Tingué amb Pere de Millàs alias Carbonell diverses filles i un únic fill, l'hereu Esteve, nascut a 1599
(per això encara no apareix al testament de 1598), que és el de la nostra branca.
15362.
Pau GELADA
De Cabrera (Maresme-Barcelona). Era ferrer.
15363.
Paula
De Cabrera (Maresme-Barcelona)
15364.
Joan PALLERS
De Cabrera (Maresme- Barcelona)
15365.
Barthomeua AMADA
De Cabrera (Maresme- Barcelona)
15408.
Jacinto SERRA Y SALA
En primeres núpcies casat amb Maria Sala, que donà el cognom Sala als fills i descendents. En segones, amb una vídua, Hyeronima Vinyals,
el 8-5-1620, a St. Feliu de Cabrera (Maresme-Barcelona).
|
|
