|
|
|
4096.
Antoni ANTELM
De la parròquia de Sant Jaume a Ciutat de Mallorca. La seva filiació respecte a Mestre Nadal Antelm paraire i Margarita Nicolau, ens venia donada
ja pel testament del seu germà Michel Antelm, que era paraire i guixer (és en
dit testament el que es manifesta el canvi d'ofici dels Antelm, de paraires a picapedrers
o guixers). En dit testament, davant del Notari Andreu Fiol, a 25-09-1678, es cita a Mestre Antoni picapedrer com a germà del testador i se'l nomena marmessor, i del recull de noms dels fills i filles del testador, queda clara la relació paternofilial de dit testador i del seu germà Antoni amb els ja dits Mestre Nadal i Margarita, la seva esposa,
i la de Mestre Nadal amb els seus pares Nadal Antelm paraire i la seva
muller, Sperança.
Però finalment hem trobat
la inscripció parroquial als llibres de baptismes de St. Jaume de Ciutat,
del seu bateig a 6 de febrer de 1625: "Antº Joseff. Als 6 de febrer 1625
batetgi jo Bartº bestard pre y vicary un fill de me. nadal entelm parayre y
de sa muller margaritta nicholaua fonch son (nom) Antº joseff padrins me.
onofre campaner y joana colomer" (A St. Jaume hi ha Can Campaner que dóna
nom a un carrer actualment).
L'Antoni Antelm fou Mestre Picapedrer (similar a arquitecte i mestre d'obres a l'època) i a més fou el primer dels tres Antelm (avi, pare i nét) successivament nomenats Mestres Majors Picapedrers de la Universitat de Mallorca, en el curs d'uns seixanta anys. Va ser-ho fins a la seva renúncia al càrrec presentada davant del Donzell i els Jurats de la Universitat, en data 15-05-1679 (Arxiu Regne Mallorca - Extraordinaris
de la Univeristat 81, pàg. 247), nomenant-se el mateix dia, al seu fill Nadal (pàg. 247 v).
El nostre amic genealogista Bernat Aguiló ens facilita dada extreta dels
Pergamins de l'Arxiu Parroquials de Sta. Creu, transcrits per Mn. Joan
Rosselló Lliteras, en la que apareix a 19-11-1670 "Antoni Antelm picapedrer"
com a testimoni, en venda pel Donzell i els Jurats de la Universitat de
Mallorca, celebrada a la Casa de la Juraria de dita Universitat, del que
deduïm que dit testimoni és Mestre Antoni, que en aquella data (1670) ja
devia treballar per a la Universitat.
Tenim la inscripció de la defunció de Mestre Antoni, a la pròpia parròquia de St. Jaume de Ciutat, a l'octubre de 1684. Va atorgar
testament i obres pies en poder del Notari Nicolau Roca y Font. Nomena
marmessors a Antonina Antelm (en realitat, Ferrer), sa muller, Nadal Antelm,
son fill, i Melchior Antelm (en realitat, Vidal), son gendre (estava casat des
de 1683, amb la seva filla Antonina Anna o Anna i tenia el curiós ofici de trencador
de pedra o també consta com a Mestre picapedrer de pedra fort, o sigui que era
expert en tallar els blocs de pedra). Fou soterrat com altres membres de la
família, al Convent de Ntra. Sra. del Carme, a l'actual Passeig de la Rambla,
prop de St. Jaume. Ordena una sèrie de misses en diverses capelles o altars de
diferents esglésies o convents a Ciutat de Mallorca.
Deixà quatre fills del seu matrimoni amb Antonina Ferrer: Mestre Nadal Antelm
picapedrer; Michel Jaume o Jaume, picapedrer, casat amb Antonina Bestard; Anna
Antelm, casada amb Melchior Vidal trencador de pedra fort i Antoni Juan, casat
amb Antonina Barceló.
4097.
Antonina FERRER
Tenim el seu testament i obres pies a 10 de gener de 1688, pocs dies abans de la seva defunció, davant del Notari de Ciutat, Joan Baptista Mora. Elegeix marmessor al seu fill Mestre Nadal Antelm picapedrer i Mestre Major de l'Universitat de Mallorca en aquell moment. Fa llegats també als altres tres fills que tingué amb Mestre Antoni Antelm: Jaume o Michel Jaume, Antonio Juan i Anna (d'aquesta hi diu, que és casada amb Melchior Vidal, trencador de pedra fort). Ordena es celebrin a la seva mort, 110 misses baixas, 100 a altars privilegiats del Convent de Ntra. Sra. del Carme (a la part alta del Passeig de la Rambla de Ciutat, actualment derruït) i 10 misses a l'església i hospital de St. Antoni de Viana. Es feu soterrar al propi Convent del Carme, com tots els Antelm d'aquella època. És curiosa la relació de testimonis cridats, a part del Notari, per donar fe del testament: Juan Bapta. Matheu bracer, Damia Arades, teixidor de lli, Ant. Barcelo, sastre, Pere Honofre Capella, sabater, Ramon Quart, teixidor de lli, Llorens Garcias, teixidor de llana i Juan Morla, Boter.
4098.
Pere Antoni BAUÇÀ
Podria ser molt bé, atesa la coincidència de nom i cognom, el mestre d'obres autor a 1649-50 de la façana de Cort (l'Universitat o Ajuntament) de Ciutat de Mallorca.
4128.
Pere GINARD
De Manacor (Mallorca). Javier de Eguiagaray ens transcriu
del Garcia Caraffa: "GINARD.- En la villa de los Campos del Puerto, del partido judicial de
Manacor (Mallorca), tuvo casa este linaje al que perteneció fray Julián
Ginard, religioso muy observante y autor de numerosos libros. Murió el
30/04/1661".
4129.
Margaritta CARBONELL
De Manacor (Mallorca)
4520.
Magí CARBONELL
De Sitges (Garraf-Barcelona).
4521.
Madrona MILÀ
De Sitges (Garraf-Barcelona).
4572.
Magí BADIA
De Sitges (Garraf-Barcelona).
4573.
Maria CASAS
De Sitges (Garraf-Barcelona).
4575.
Caterina
De Sitges (Garraf-Barcelona).
5632.
Nicola DI DONATO
Natural de Canzano (Regne de Nàpols). Correspon gairebé segur al Canzano de la prov. de Teramo, Abruzzo, però hi ha una possibilitat que fins ara no s'ha pogut descartar de que fos d'un poble també d'Abruzzo, antigament dit Canzano i ara Cansano, proper a Sulmona, a l'Aquila, on hi ha l'església dedicada a Sant Donato i el patró es St. Nicola (simple coincidència?). Totes les investigacions les expliquem a l'enllaç
de la branca familiar "Donato" d'aquesta pàgina web.
Era Artiller. Establert a Tarragona, segurament a l'haver vingut amb els Terços de Felip IV i el Conde-Duque de Olivares (ocupació de Catalunya a la Guerra dels Segadors). Tarragona caigué fàcilment en mans dels espanyols el 1640. Barcelona, el 1653 i la Guerra acabà cap a 1655, quan justament es casà a Tarragona el Nicola(Nicolau) amb Tecla Zeta.
Tenim certificació i còpia de la inscripció al llibre 8 de matrimonis, foli
13 de la parròquia de la Catedral de Tarragona, que es custodia a l'Arxiu de
l'Arquebisbat de Tarragona, a la que hi diu: "DONATE: A denou de mars de dit
(any 1655) per dit pe. (Miquel) Cambres foren desposats Nicolau de Donate(o)
de la Ciutat de Nàpols (tatxat) Cansana, regne de Napols, fill llegitim y
natural de Pere Donate y de sa muller Maria y la honesta Tecla Zeta,
donzella filla llegitima y natural de Antoni Zeta y de Marquesa sa muller -
Testes Mº Jaume Valldovinos y Jaume Virgili sabater".
Tenim diversos baptismes a
la Catedral de Tarragona, de fills seus i de Tecla Zeta: Llibre 8 fol 24,
imatge microfilm 49 "A set de dit (desembre 1655) per lo pt. Miquel Cambres
fou batejat Ambros, Antoni, Phalip fill de Nicolau de Donate ÿ de Tecla
muller pª Fhelip Darite y la Sra. Sperança Sarra" (Podria ser l'Antoni
Donato Zeta?)
A 22-9-1657: "Cansana (sic) A vint y dos de dit per dit pr. fou batejat
Matheu, Lorens, Joâ Batista fill de Nicolau de Cansana pages ÿ de Tecla
muller pª Lorens Mora apotechari ÿ la Sra. Scolastica Tarres". A 22-12-1658
(Llibre 8 fol. 49): "Donate A vint y sis de dit per dit pe. Cambres fou
batejada Candia, Tecla, Francisca filla de Nicolau de Donate ÿ de Tecla sa
muller pª lo Sr. Francisco Cortada cirurgia y la Sra. Candia sa muller". A
18-10-1661 (Llibre 8 fol. 65): "Donato Als divuit de dit mes i ani per mi
Cambres ... fonc batejat Bernat Magi Isidro fill de Nicolau de Donato
napolita y de Tecla muller sua pª Isidro Garreta y Tecla Gori". A
19-06-1667, Llibre 8 pag. 106: Antonia Marqueça Madalena Elisabet filla de
Nicolau de Donato pages y de Tecla sa muller. A 25-12-1670 (LLibre 8, fol
136, imatge microfilm 270): Joseph Pau Emanuel, fill de Nicolau Donato y de
Tecla muller sua A 12-2-1674 (Llibre 9 fol. 13 vto): LLorens Antoni Nicolau
fill de Nicolau de Donato y de Tecla muller sua. A 12-11-1676 (Llibre 9,
fol. 32, imatge microfilm 380): Joseph Francisco Gaspar, fill de Nicolau de
Donato artiller. A 20-4-1680 (Llibre 9 fol. 57 imatge microfilm 428):
Marquesa Mª Franca. filla de Nicolau Donato artiller.
I cal destacar també pel
curiòs (doncs podria ser la confirmació de l'origen a Canzano), la
inscripció següent de baptisme de data 12-07-1664, al foli 87 del Llibre 8:
"Donato Antoni.- Als dotze del dit per lo sobredit pal. foncs batejat
Christophol, Joseph, Pau, Jaume, fill de Nicolau de donato Antoni napolitano
y de Tecla muller pª lo sr. dr. en dret Jaume vernis y la Sra. dona Teresa
de moncerrat vives".
5633.
Tecla ZETA
De Tarragona.
5892.
Pere CANALS
Suposem que és d'El Papiol
(Baix LLobregat-Barcelona). El Canals més antic del que en tenim esment és Joan Canals, que fou jurat al Papiol, i que
precisament portà a terme el fogatge de la població a 1553.
5894.
Pere Joan ESTEVA
D' El Papiol (Baix
Llobregat-Barcelona). Casat a 22 de febrer de 1662 amb Eularia Casanovas.
6016.
Jacobus SIVILS
De St. Feliu de Guíxols (Baix Empordà-Girona). El seu nom de fet és "Jaume", però la inscripció de matrimoni és en llatí i per això fem constar "Jacobus" per diferenciar-lo d'altres Jaumes Sivils de la família. A la partida de matrimoni diu: "agricola" (pagés). Després consta com a "treballador". I a 1693, quan bateja el seu darrer fill, Jaume Joan, consta com a "traginer".
6017.
Anna CARRERÓ
De St. Feliu de Guíxols (Baix Empordà-Girona). Sembla que coincideix amb les dades donades per Hilda Blanch, de la Sociedad de Genealogía de Puerto Rico, amb avantpassats de St. Feliu. Seria la batejada com Anna Margarida Catherina Carreró, el 27-4-1649 (padrins Antoni Guardiolla i Anna Riembau)
6018.
Joseph FERRER
Natural de Girona.
6019.
Maria BOSCH
De St. Feliu de Guixols
(Baix Empordà-Girona).
6528.
Francesch SALA Y GUAL
Nascut a St. Andreu de Llevaneres (Maresme-Barcelona). Al casar-se consta com estudiant però després com a pagès. Morí als pocs anys de casat, abans de 1660, doncs a 1661 la seva vídua, la pubilla de Can Gual de Vilarasa, a Vilamajor, ja es tornà a casar (per tercera vegada).
6529.
Margarida GUAL DE VILARASA
Era la propietària de Can Gual de Vilarasa
a Vilamajor (Vallès Or.-Barcelona), encara que al testament del seu pare Benet, hi havien altres germans instituits preferentment. No hem trobat el seu baptisme però sí la inscripció de la seva defunció, on textualment confirma que és la propietària del Mas familiar. A més destaca el fet de que com a pubilla de Can Gual, es casà tres vegades: Primer, a 25-12-1651 (el dia de Nadal) amb Francesch Vidal y Derrocada, pagès, natural de Sta. Agnès de Malanyanes, terme de Belloch (Vallès-Barcelona). Després, amb Francesch Sala y Gual, nascut a Llevaneres, que al casar-se (3-5-1653) era estudiant, però després consta com
a pagès, suposem que perquè canvià la seva ocupació a l'establirse a Can Gual a Vilarasa. Finalment, a 8-2-1661 la Margarida es casà amb un tercer Francesch, Francesch Duran y Gual, de la parròquia de Canovelles (al costat de Granollers, Vallès-Barcelona), del que tenim el seu testament a 25-1-1674, on hi consta que aleshores era usufructuari de Can Gual,
de manera que el seu usdefruit es consolidà a la seva mort, amb la nua
propietat de l'hereva, la seva esposa Margarida. Aquesta, dels tres matrimonis tingué un munt de fills, alguns d'ells morts prematurament (fou el cas a 1652 d'una criatura de nom Maria, batejada "sub conditione" a la casa de Can Derrocada, o sia, fora de l'església parroquial de sant Pere, com passà amb diversos nounats de Vilamajor, perquè ells o els familiars estaven afectats de la pesta).
7168.
Pere CADASUS
El cognom era originàriament CARASSUS o CRASSUS,
segons tenim comprovat en inscripcions parroquials de Paréac (Pariac, en
gascó), a 1798, i de Julòs-Paréac, que formaven una sola parròquia, a 1738.
Són cognoms molt comuns a la zona de Parèac i pobles de les rodalíes del Bisbat de Tarba - Haut Pyrénées, França.
A Paréac, en Pere hi nasqué cap a 1583. Va arribar a Subirats
(St. Pere) amb 14 anys. No hem trobat els seus familiars, excepte un
possible germà, Bernat Catasús, pagès i natural també de Paréac, casat a
Martorell, a 1642, amb Jeronima Viladoms (s'hauria casat 20 anys després
d'en Pere). Si en Pere i en Bernat, eren germans, els pares eren Bernat
(Bernard) i Magdalena (Madeleine).
En Pere Cadasus (en
veritat, Carassus o Crassus) era pagès. Es casà a 1622 amb uns 39 anys d'edat,
amb Beneta Tarrat. Hagué de demanar dispensa al Bisbat de Barcelona,
per no haver de publicar amonestacions a la parròquia de procedència, a
França. A la pàgina de la branca CATASÚS d'aquesta web podeu ampliar la
informació sobre en Pere Cadasus, la nostra visita a Paréac a l'estiu del
2006, i les més recents troballes al 2017 en relació amb el possible germà
Bernat i els hipotètics pares Bernat i Magdalena, així com el correcte
cognom "Carassus" o "Crassus" a Paréac, poble d'origen de la família.
7169.
Beneta TARRAT
Tenim còpia del seu testament de data 20-7-1647, on apareix com Baneta Catasus pagesa, designa hereu universal al
seu fill Pere Joan, marmessors a "massia mon germa" i al propi Pere Joan Catassus,
que al propi temps nomena hereu, i hi apareixen altres fills com Francesch (el casat amb Caterina Esteve del Puig a Gelida a 5-5-1655), Maria i Joan (aquest sembla que és el que morí fadrí a 1651).
|
|
