La Genealogia d'en Jan

   
  Notes
 

 Home

 Escriu-nos

 

 

 

2944. Joan AMIGÓ MAS COSTA

De El Papiol (Baix Llobregat-Barcelona). Juxtaposició de cognoms.


2946. Pere CANALS

De El Papiol (Baix Llobregat-Barcelona). Casat al propi Papiol a 20 de febrer de 1686 amb Maria Esteva.


2947. Maria ESTEVA

De El Papiol (Baix Llobregat-Barcelona).


3008. Jaume SIVILS

De St. Feliu de Guíxols (Baix Empordà-Girona). Batejat com Jaume Joseph Benet Feliu, fou el primer dels fills del matrimoni de Jaume Sivils i Anna Carreró. El darrer dels fills tornà a dir-se Jaume (Jaume Joan Benet) i nasqué el 9-8-1693, partint d'ell la branca dels Sibils, que emigraren cap a 1830, de St. Feliu a l'Uruguai, fundant la nissaga dels Cibils (escrit així) sudamericans. El nostre Jaume (jove, o sia, solter, encara) precisament fou el padrí de bateig del seu germà també dit Jaume.
Inicialment consta com a treballador i després traginer. Podria ser també (o ho seria el seu pare al que anomenem per diferenciar-los Jacobus, el que resulta més improbable per l'edat), el pagès de St. Feliu que consta que a 1706 arrendà la gabella de la fleca per 160 lliures (o sigui, arrendà a l'Universitat de St. Feliu, el dret a recaptar els impostos per la producció i venda de pà a la població). Això era la pràctica habitual en l'època, doncs l'Universitat preferia posar en mans de particulars la recaptació impositiva, per evitar-se la lògica impopularitat de fer-ho ella.


3009. Gertrudis FERRER

De St. Feliu de Guixols (Baix Empordà-Girona).


3010. Joan PRATS

Sastre, de St. Feliu de Guíxols (Baix Empordà-Girona).


3011. Gertrudis BOSCH

De St. Feliu de Guíxols (Baix Empordà-Girona).


3016. Joseph LLANVI

De Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà-Girona)


3072. Miquel VERDERA

No sabem la procedència, ja que sols sabem que era habitant a Corts de Cornellà del Terri, prop de Banyoles (Pla de l'Estany-Girona), on hi tingué tres fills, Margarida, Miquel (el nostre ancestre primer traslladat a Galliners) i Narcís, els tres amb la seva esposa, Anna, que tampoc sabem d'on procedia. Habitava en "lo mas mir" de Corts, tal com indica un testament de 1646 d'un altre habitant del poble (testament en el que hi feu de testimoni), així com la inscripció de baptisme de la seva filla Margarida a 1649 i la inscripció del seu òbit a 12 d'abril de 1655 ("vui als dotza del mes de Abril de 1655 morí Miquel Verdera que estava en lo mas mir parrochia de Corts rebe tots los sacraments de la iglesia santa. Fou enterrat en lo sementiri de la iglesia de Corts. Asistiren en son enterro prebs. dona de caritat 8 sous, No feu testament").

La grafia VERDERA (a vegades corrompuda com Vardera), i no la de Bardera, és la realment adient, al procedir del llatí "Viridaria" (horts). Històricament es té constància del mot en diversos documents del s. X, relatius al Castell de Verdera o de Sant Salvador de Verdera, junt al Monestir de Sant Pere de Rodes i sobre l'actual municipi de Palau-Saverdera. Així a document del 904 consta com "Verdaria", a un altre del 928 consta més llatinitzat com "Viridaria", a la Dotació del Comte Gausfred d'Empúries-Rosselló, al Monestir de St. Pere de Rodes, de l'any 974, hi consta "Et donamus ibidem ad ipsum coenobium Sancti Petri ipsum castrum quod dicunt Verdaria" i en Precepte del rei Lotari al propi Monestir, de l'any 982, hi diu "ipsam silvam quae est in part meridiana subtus castrum Virdaria" (el bosc que hi ha al cantó del migdia al peu del castell de Verdera).

Sobre els VERDERA més antics:

Ens consta una venda a Benet de Verdera, de Juià (19-5-1227 Notari Benet Esteve de Girona). Adgai02

L'advocació a la qual fou dedicada la parròquia que es creà, entre el 1232 i el 1243, a part dels territoris que tocaren al comte d'Empúries a l'Illa de Mallorca, fou la de Santa Margarida (actualment, parròquia, vila i municipi). El procurador del comte d'Empúries feu donació d'unes terres al procurador d'una església anomenada Santa Margalida d'Empúries i als seus germans (pro ut melius datae et assignatae fuerunt per alodium franchum per Guillermum Ugo quondam tunc administratorem seu procuratorem domini Ponciis Ugonis bonae memoriae Dei gratia ecclesiae predictae et fratibus eiusdem in posse fratris Joannis Verdarie praesbyterii et procuratoriis Sanctae Margaritae de Empurias). Així consta:

P00600060 (1231) 1232 gener 5
Guillem de Galliners, la seva esposa Ermessendis i els seus fills Ramon i Arnau, enfranqueixen Guillem Ramon, fill de Guillem Ramon de Vilaür, que passa a ser home propi de Santa Margarida del Pla d’Empúries i del procurador d’aquest lloc, Joan clergue, dit Verdera, per 115 sous melg.
Aquesta església de Santa Margarida d'Empúries està enrunada gairebé totalment a les afores de St. Martí d'Empúries.

Hem trobat també a Internet, un text força interessant sobre el cognom Bardera que com sabem originàriament era "VERDERA":
"CAN LLOVET o CA L'ANGLADA d'AVALL
Son los propietarios: MERCÈ JUNCÀ i LLOVET
La habitaba en el año 1900: ESTEVE LLOVET i MERCÈ PLANELLA
Situación y estado actual: Se trata de una de las casas más antiguas de Les Anglades, en la que habitaba una familia que estaba emparentada con otras del vecindario y de los pueblos vecinos, como los Anglada, los Sot, los Prat, y también con familias bien conocidas de los pueblos vecinos,como los Cleda de Esponellà, los Salvatella de Fontcoberta, los Verdera de Galliners, los Vidal de Espinavessa, los Fábrega de Vilademires, los Alsina de Ollers.
Estos datos genealógicos fueron estudiados por un ilustre especialista, Ferran de Viader, de Parets. Con todo, el dato más antiguo es del año 1594 y se trata del matrimonio de Benet Llovet con Baldiria Massata, de Banyoles. Después la genealogía de esta familia continúa en los siglos XVII-XVIII-XIX, y es en este último siglo un momento importante de la familia, ya que la ampliación de la masía parece de esta época.
Traducción del libro Vilert, de Josep Clavaguera i Canet".


3073. Anna

No en sabem d'on era natural ni on es casà amb el seu marit, Miquel VERDERA (#3072). Sembla que és la que apareix com Anna Verdera, vídua, al bateig del que seria el seu primer nét, fill de Miquel Verdera i Maria Romans, de nom Joan, nascut i batejat a 1682 a Galliners. Ho suposem atès que normalment l'àvia paterna seria la padrina del primer nét mascle.


3074. Joan ROMANS

De Galliners (Pla de l'Estany-Girona). Teixidor.


3075. Magdalena

De Galliners (Pla de l'Estany-Girona).


3200. Pere ILLA

Pagès de la parròquia de St. Martí de Mosqueroles (Muscarolas a molts documents trobats), al Montseny (Vallès Oriental-prov. de Barcelona). Era difunt a 1668 quan es casa el seu fill Joan amb Marianna Planes, de família del poble veí de St. Julià de Montseny.
Ca n' Illa de St. Martí de Mosqueroles està situat a la dreta del curs del Torrent de Rifer , a sota del poble. També a prop hi ha el Pla de Ca n'Illa.


3264. Salvador GUAL DE VILARASA

Nascut a St. Pere de Vilamajor (Vallès Or.-Barcelona). Era el primer fill del segon matrimoni de la seva mare, la pubilla propietària de Can Gual de Vilarasa, Margarida Gual (que es casà tres vegades i la segona amb Francesch Sala y Gual, estudiant i després pagès, nascut a Llavaneres, pare d'en Salvador). Se l'imposaren els noms de Salvador Antonio Ildefonso. Padrins: Padrí, Antoni Sauleda major (era, si no anem errats, -i atès el testament de l'avi de la criatura, Benet Gual- , el cunyat de la mare, Margarida Gual de Vilarasa, perquè estava casat amb la seva germana Maria Gual) i padrina, Maria Bruguera vídua, tots de Vilamajor.
Ens consta sols un germà, a més de diversos germanastres; de nom, dit germà, Joan, nascut un any després que en Salvador. En Salvador creiem que fou l'hereu i propietari de la casa pairal Can Gual de Vilarasa.


3266. Geroni GIRBAU ÿ PRAT

Pagès de Caldes de Montbuy (Vallès Occ.-Barcelona), segons resulta dels capítols matrimonials fets per la seva filla Elisabeth, al casar-se a 1704 a Vilamajor amb l'hereu de Can Gual de Vilarasa, Joseph Gual, però potser després visqué a Sentmenat (Vallès-Barcelona), doncs així s'indica al testament fet a 1733 per la seva dita filla.


3270. Benet MONTELLS

Treballador de St. Joan de Sanata (Çanata) al Vallès Oriental (Barcelona). Difunt a 1707, quan es casa la seva filla Maria amb Isidro Montaner de Vilamajor.


3271. Mariangela COLLET

Possiblement de Can Collet a Vilarasa, veïnat de Vilamajor (Vallès Or.-Barcelona)