Notes pafn23

La Genealogia d'en Jan

Notes

2048. Nadal ANTELM FERRER

De la parròquia de Sant Jaume a Ciutat de Palma (Mallorca). Fill de Mestre Antoni Antelm Nicolau i Antonina Ferrer. Batejat a St. Jaume a 10 de gener de 1650, segons inscripció recentment trobada: "Als 10 de jener 1650 batizi Jo Pere Crespi pre y vicari un fill de Antoni Antelm y de Antonina Ferrer fonch le possat nom Nadal Pere Honofre foren Padrins me. Pere Honofre ferrer y Elisabet Frau".

Fou Mestre Picapedrer (similar a arquitecte i mestre d'obres) com el seu pare Mestre Antoni i com ho foren el seu fill Mestre Antoni i també diversos dels seus descendents. A 15-05-1679, el va nomenar la Universitat de Mallorca, Mestre Major Picapedrer de dita Universitat, o sia, el picapedrer o arquitecte de l'època en cap, de l'Ajuntament de Ciutat de Mallorca i de la Part Forana de l'Illa, substituint en el càrrec al seu pare Mestre Antoni, que havia renunciat aquell mateix dia. Ocupà el càrrec fins a la seva mort a 1715, o sia, durant més de 35 anys, sent nomenat aleshores el seu fill Mestre Antoni Antelm Bauçà, que ja el venia ajudant i que inclús havia rebut encàrrecs de la Universitat, per exemple per fabricar bales de plom per a fusell. Ens consten diverses actuacions de Mestre Nadal per raó del seu càrrec, a la documentació dels Extraordinaris de la Universitat de l'Arxiu del Regne de Mallorca (ARM), segons després ampliarem.

Als Stims o censos de propietats urbanes de Ciutat de Mallorca, de finals de s. XVII (de l'any 1685, concretament), hi consten cases seves a l'illa de cases dels hereus de Mossèn Antoni Fortuny, al costat del Convent de Caputxines i concretament al carrer dels Àngels (prop de Can Pinós), a la part alta pujant a mà esquerra de l'actual Passeig de la Rambla de Ciutat. Sabem pel llibre "Esglésies dels segles XVII i XVIII a Ciutat de Mallorca", d'Antònia Mª Perelló Ferrer, que segons documentació obrant a l'ARM, les obres de la primera església del Convent del Carme varen començar a 1596, precisament sufragades pel capità Antoni Fortuny, els hereus del qual donaven nom a l'illa de cases esmentada on vivia Mestre Nadal a 1685, al fer-se l'Stim indicat. No és el mateix Nadal Antelm que era guixer (aquest era cosí), que tenia una botiga de guix i estudi i després una algorfa i botiga a l'illa de mossèn Ramon Brondo de Valldurgent, a St. Nicolau. Això quadraria amb l'actual situació dels carrers Guixers i Brondo (al costat del Passeig del Born) de la part antiga de Ciutat de Mallorca.

Mestre Nadal Antelm es casà dues vegades. El nom de la primera esposa, de la que nasqué el fill ja citat, Antoni, a més d'Antonina Juana (a 1673) i Juana (1679), era Juana BAUÇA (#2049), filla de Pere Antoni Bauçà (potser aquest era el picapedrer i mestre d'obres que feu la façana de Cort, a 1649-50, doncs semblen coincidir el nom i cognom). La segona esposa fou Maria Anna Gelabert o Gelebert. Tenim constància del testament de Mestre Nadal davant del Notari Bonaventura Rotger a 20 de gener de 1713. Nomena marmessor a la seva referida segona esposa Maria Anna Gelebert. Ordena un important nombre de misses per la seva ànima a dir a diverses capelles d'esglésies o convents de Ciutat (Ntra. Sra. del Carme, on es fa soterrar “en un sot al costat de la pica de l'aigua beneita, junt al Portal Major”, St. Nicolau, St. Miquel, Convent de les monjes de Sta. Margarita) i extramurs (p. ex. a Lluch i a la capella del St. Crist a la Ciutat d'Alcúdia -que feia pocs anys havia estat construïda-), i entre elles, vint misses a "lo oratori de la capella de St Antelm (sic) junt a la porta del Moll" a Ciutat. Aquest Oratori, dit de Sant Elm, existí fins a octubre de 1946 en que fou derruit, per reconstruir-lo el mes següent en el Mollet. En el llibre de Rafael de Ysasi "Palma de Antaño", a part de la reproducció de dit Oratori barroc, on hi ha indicada la data de 1680 (pot ser la de construcció?) hi ha una nota manuscrita de l'autor que diu: "San Telmo. Octubre 21-1606. Los mayorales del gremio de S. Telmo piden al Colegio de la Mercadería que les ceda un solar que existe desocupado cerca de la Lonja para edificar en él una "suntuosa" Iglesia dedicada a su Patrono. Se aplaza la resolución para más adelante". Resulta, en tot cas, força curiosa la inclusió de la capella del St. Crist a l'esglèsia de St. Jaume d'Alcudia. Què és que potser el Mestre Nadal va participar a les obres de la seva construcció portada a terme en la mateixa època que ell era viu? O potser per ser Mestre Major Picapedrer de la Universitat de Mallorca, que comprenia també la Part Forana de l'Illa, tenia força relació amb la també Ciutat d'Alcudia?

La defunció de Mestre Nadal Antelm es produí el 2 de novembre de 1715, a Ciutat de Mallorca.

Quant a la segona esposa de Mestre Nadal Antelm i mare entenada d' Antoni Antelm picapedrer, Maria Anna Gelabert o Gelebert, podem indicar que era de la parròquia de Sant Jaume a Ciutat. Tenim constància del seu testament i obres pies en poder del "discret" Bonaventura Rotger (mateix Notari autoritzant del testament del seu marit Nadal), a 8 de juliol de 1717, nomenant marmessors la testadora, a Joseph Gelabert, fuster, son pare, Antoni Antelm (el seu fillastre) i Joan Gelabert, son germà, i també designant hereus substituts pel cas de morir sense fills, a son pare Joseph i a son fillastre Antoni Antelm picapedrer, per iguals parts. Morí el 26 de novembre de 1717, segons la inscripció de defunció als llibres de la parròquia de Sant Jaume, i fou enterrada al mateix vas que el seu marit Nadal, al Convent del Carme.

Segons així resulta de les actes obrants als referits documents denominats “Extraordinaris de la Universitat” (EU), on es recull l’activitat i acords més rellevants de dit òrgan principal de govern de la Ciutat de Mallorca i Part Forana des del s. XV fins a la segona dècada del s. XVIII, el pare de Mestre Nadal Antelm picapedrer, o sia, Mestre Antoni Antelm picapedrer, havia ocupat dit càrrec de Mestre Major Picapedrer de la Universitat de Mallorca, fins a la seva renúncia voluntària a 15 de Maig de 1679 (ARM - EU 81, fol. 247), seguida de l’immediat nomenament, el mateix dia, del seu fill Nadal, que ja el venia ajudant en les actuacions del càrrec (vegis ARM – EU 81, fol. 247 v). Cal afegir que Mestre Antoni morí al cap de cinc anys, l’octubre de 1684.

Mestre Nadal Antelm picapedrer ocupà el càrrec, com ja hem indicat anteriorment, sense interrupció des de 1679 fins a la seva mort, el 2 de novembre de 1715. En els Extraordinaris de la Universitat apareix en diverses inscripcions o actes al llarg dels anys en que ajudà al seu pare Mestre Antoni i quan ell després fou Mestre Major Picapedrer: En especial destaquen diverses inscripcions relatives a la obertura i posterior paradament de dipòsits de pòlvora de Ciutat de Mallorca (a la porta vella de Sta. Catherina, per tancar pòlvora resta de la utilitzada per al “combat ab naus de moros” de la nau “La Concepció”, o a la torre de la porta vella de Sta. Margarita, en tres ocasions, una d’elles custodiant-se pòlvora -disset barrils- portada de la Ciutat d’Alcudia “ab dos carros” i en una altra ocasió, treient-se pòlvora demanada pel Capità del Castell de Bellver de Ciutat). També hem trobat inscripció (ARM – EU 83, fol. 380) amb el títol “Sobre la escarada del Lazareto”, on s’explica que Mestre Nadal Antelm havia dirigit certes obres “a escarada”, o sia, a preu fet, al Llatzaret (Lazareto) de Ciutat (on restaven en quarentena les persones que volent entrar per mar a Ciutat es comprovava que estaven malaltes, inclús retenint-les junt a la mercaderia que portessin), i que havent-se produït l’enronament de l’obra feta a dit Llatzaret, el Donzell i els Jurats de la Universitat de Mallorca estudiaren si hi havia hagut alguna responsabilitat de Mestre Nadal (“si la fatalitat que succehí de caurer fonch per culpa del oficial, o per altre accident”), i després de les oportunes deliberacions i informes pericials, se l’eximí completament de tota responsabilitat, principalment perquè “la falta fonch en lo formar del albera que se havia de fer ab altres pactes y obligacions per assegurar la obra perque quidquid sit de asso no influex culpa al scarador puys aquest ex contractu solament sta obligat a adimplir per se part los pactes dela escarada”.

Una vegada mort Mestre Nadal, a 22 d’Abril de 1716 (EU 89, fol. 230), la Universitat nomenà pel mateix càrrec de Mestre Major Picapedrer, com ja hem dit, al seu fill Mestre Antoni Antelm Bauçà, que ja feia anys que l’ajudava. De fet, tenim constància a les inscripcions pertinents de l’any 1715 (mes de març) que la Universitat ja li havia encarregat a Mestre Antoni, en diverses ocasions, fabriqués amb el plom a tal fí subministrat, bales per a fusell (“balas fusileras”), per exemple per a lliurar-les al “Sargento Mayor dels Alemanys qui van a la Vila de Andraig, a los quals se han de entregar de orde de su Ilma. el senor Virrey”, i en una altra ocasió intervingué en el tancament i paradament de la torre de la pòlvora del Camp de la Llana a Ciutat, pòlvora necessària per a municionar “la artilleria del castell de Capdepera”. Mestre Antoni Antelm Bauçà, a més, sabem que s’havia casat a 1709 amb la filla de Damià Cassà ferrer, que a la dècada de 1670 era Jurat de la Universitat de Mallorca (apareix en diverses actes dels EU amb el tractament atorgat als Jurats, com a “Magnífic señor”). Desconeixem quan Mestre Antoni Antelm Bauçà deixà el càrrec de Mestre Major Picapedrer de la Universitat de Mallorca (possiblement quan es derogaren les Institucions pròpies de Mallorca amb el Decret de Nova Planta), però sí sabem que el seu fill Mestre Nadal Thomas Antelm picapedrer, es casà i s’establí definitivament a Manacor (Mallorca) a 1746.

Tenim document de procura i un altre de reconeixement de deute, ambdós a favor del comerciant Rafel Nicolau Aguiló, de l'any 1712, en que apareixen el Mestre Nadal picapedrer i el seu fill Antoni, picapedrer (Not. Bonaventura Rotger), indicant-s'hi que percebeixen de la Universitat "jornal".

2049. Juana BAUÇÀ

De Ciutat de Mallorca, encara que de moment no sabem de quina de les parròquies històriques. Fou la primera muller de Mestre Nadal Antelm picapedrer. Era filla de Pere Antoni Bauçà, que per la coincidència de nom i cognom podria ser el mestre d'obres autor a 1649-50 de la façana barroca de l'edifici de Cort de Ciutat de Mallorca (l'Ajuntament actual).

2050. Damian CASSÀ

Fou ferrer i Jurat de la Universitat de Mallorca, al menys a finals de la dècada de 1670, per l'estament menestral. A 1678 (25 de febrer), ARM - EU 81, fol. 218, apareix a l'entrega d'unes banderes de guerra noves per a les Viles de Montuiri i de Campos (per cert, Nadal Antelm apareix a la inscripció com a testimoni). També se'l nomenà "scriba" del pes de la farina a 28-2-1678 (ARM - EU 81, fol. 219 v). Tenia el tracte de "Magnifich" com tots els Jurats.

2058. Raphel ROSSELLÓ

Habitant a Sant Llorenç des Cardessar (Mallorca).

2059. Antonina

Habitant amb el seu marit a Sant Llorenç des Cardessar (Mallorca).

2064. Pere GINARD

De Manacor (Mallorca). Dades aportades per Jordi Matias-Guiu Antem. Cristina Alcover ens ha proporcionat també còpia del testament i de l'inventari de béns, atorgats a 19-6-1712 i 16-10-1712, respectivament, davant del Notari de Manacor, Andreu Gelebert. Fills, segons el testament: Guillem, Miquel, Pere, Llorenç, Margaritta i Fransina. Precisament a resquisició de Pere, fou publicat el testament a 21-9-1745.
Fou enterrat a la capella del Roser del Convent de Manacor, al vas davant de la capella de St. Pere Martir.
Cristina Alcover també ens ha proporcionat la nota següent: "Margalida Ginard filla de Pere Ginard y María Anna Alcover, albat enterrada en la Capella del Roser a 24 dias ... podria ser agosto de 1701 (catalogo C3077)".

2065. Marianna ALCOVER

De Manacor (Mallorca). La familia Alcover, de Manacor, és la mateixa de Mossèn Antoni Mª Alcover.
Fou nomenada hereva usufructuaria en el testament del seu marit Pere GINARD (#2064) que la premorí a 1712.

2068. Joan FIOL

De Manacor (Mallorca).

2069. Demiona RIERA

De manacor (Mallorca).

2072. Antoni ALEMANY

Javier de Eguiagaray ens transcriu del Garcia Caraffa: "ALEMANY.- La familia Aleman o Alemany, de Mallorca, procede de la de Cataluña, y aparece allí establecida desde tiempos muy antiguos.
Jerónimo Zurita dice que uno de los caballeros que por los años de 1114 acompañaron al Conde de Barcelona, Ramón Berenguer III, en la conquista de la isla de Mallorca, que estaba en poder de los moros, fue Gerardo de Alemany, a quien hace figurar entre los que más se distinguieron en aquella empresa. No especifica Zurita cual de los varios Geraldo de Alemany fue este, pero debió ser Geraldo de Alemany, quinto del nombre de la rama de los Alemany de Cervello, hijo primogénito de Geraldo Alemany, cuarto del nombre, y hermano de Guillermo de Cervello, que contrajo matrimonio con la hija única y heredera de Pedro Alemany. Pensamos esto, porque el tal Geral de Alemany, quinto del nombre, vivió y floreció en los años de la citada conquista de Mallorca por el Conde Ramón Berenguer III.
Ahora bien cuando los Aleman o Alemany quedaron establecidos en Mallorca, dando motivo a la familia que radico en esa isla, no debió ser a raíz de dicha conquista de Ramon Berenguer III, sino en la otra que el año 1230 realizó el rey de Aragón D. Jaime I, pues a este monarca le acompañaron en su empresa varios caballeros del linaje Alemany, que fueron los progenitores de las ramas que en Mallorca se formaron.
Jerónimo Zurita, en sus Anales de Aragón, nos da noticia concreta de algunos de estos caballeros en los siguientes párrafos: "Grande fue la riqueza y el despojo que los cristianos hallaron en la ciudad (Palma de Mallorca); y luego se entendió en hacer almoneda de la ropa y esclavos para hacer repartición conforme a lo que el rey tenia acordado; y para esto fueron nombrados: D. Berenguer, Obispo de Barcelona; D. Lope, Obispo de Lérida; D. Nuño Sánchez; Ponce Hugo; Conde de Ampurias; Ramón Alemany y Ramón Berenguer de Ager". Luego añade el propio Zurita: "Pero entre tanto que esto se ponía en orden, se encendió gran mortandad, no solo entre la gente comun, sino en las personas principales; y dentro de un mes murieron Guillermo de Claramunt, Ramón Alemany, D. García Pérez de Meitad, y D. Geraldo de Cervello, sobrino de D. Ramón Alemany, que fue hijo de D. Guillermo de Cervello, hermano mayor de D. Ramón Alemany". También se sabe que acompañaron a ese Rey en dicha empresa otros caballeros Alemany de la otra rama de Geraldo o Pedro Aleman o Alemany; que acudió con la gente de Gastón de Bearne y fue heredado en la porción de este magnate con una alquería obligada al censo de dos morabatines y una libra de pimientos al expresado Vizconde. Un pariente de este Alemany llamado Fernando de Alemany y también conquistador de Mallorca, obtuvo del Conde Nuño Sánchez una donación de un campo de la alquería Rossenxit, en el termino de Felanitx, junto al puente mayor. Pedro Alemany, que afirmó en calidad de testigo el privilegio de caballero que en el año 1279 concedió el Rey D. Jaime II a Pedro hijo de Ponce Vic, Guillén Ramón de Alemany, que en 1290 era procurador real o representante de patrimonio de su majestad en aquella isla."

2074. Bernat MARTÍ

De Manacor (Mallorca)

2075. Joana MESTRE

De Manacor (Mallorca)

2260. Magí CARBONELL MILÀ

De Sitges (Garraf-Barcelona). És el pare de Pere Carbonell, casat amb Madrona Llansa cap a 1719, i de Joseph Carbonell casat amb Maria Badia, a 7-11-1730, formant dues branques que sis generacions després es tornen a unir en la persona de la quarta àvia Teresa Planas Catasús, nascuda uns 150 anys després.

2286. Joseph BADIA CASAS

De Sitges (Garraf-Barcelona).

2287. Anna Maria LLOPIS

De Sitges (Garraf-Barcelona).

2560. Miquel JUANICHO

Establert a S. Quirze de Terrassa, ara del Vallès (però gairebé segur no n'era natural). No s'ha trobat la partida de baptisme, però als llibres parroquials hi consten dos matrimonis a nom de Miquel Juanicho. El primer seria a 2 d'abril de 1644 amb Elisabet Franquesa, viuda. L'Elisabet morí a 3 de desembre de 1648. Tot seguit es tornaria a casar en Miquel amb Elianor Rubert, a 30 d'agost de 1649. D'ella enviudà a 24 de febrer de 1659. No és totalment segur però és molt probable que es tracti del nostre avantpassat en els dos matrimonis enregistrats; l'únic dubte que hi ha, és que en el segon matrimoni cronològicament parlant, així com consta que l'esposa era vídua, quant al marit, no es diu res (sols indica que és pagès). Les esposalles satisfetes a l'Obra de la Catedral de Barcelona, en ambdós casaments, no han aclarit res que no coneguessim ja per les inscripcions parroquials.
El que és segur és que tingué dos fills (com a mínim) amb Elianor Rubert: Pere Joan i Rafel. De dit matrimoni amb Elianor Rubert i del fill Pere Joan procedim la nostra branca Juanico. Indicar també que als dos fills en els llibres parroquials els posa l' "alias Molins" després del cognom Juanico. La raó sembla que potser dit "àlies" tindria l'origen en que el pare, en Miquel, es casà amb la pubilla de Can Molins de St. Quirze. Però el dubte és quina de les dues esposes, Elisabet o Elianor era Molins. Hem trobat que Maria Franquesa, filla de Josep Franquesa i Elisabet Font (Franquesa de casada) es casà a 9-1-1635 amb un Francesch Molins i després es tornà a casar dues vegades (amb Domingo Laforga a 14-6-1643 i amb Monserrat Camps a 19-2-1647) i sembla que l'Elisabet Franquesa, casada a 1644 amb en Miquel Juanicho seria la vídua d'en Josep Franquesa, Elisabet Font. Aleshores com Maria, la filla d'Elisabet seria vidua de Molins, potser aleshores hauria passat l'àlies al marit de la seva mare, en Miquel. Per altra banda, l'Elianor Rubert potser podria ser l' Elianor Molins, filla de Vicens Molins i Eufraina, nascuda a 1-7-1615 i que es casà amb Harnau Pollastro (treballador francès) a 26-7-1639. L'Harnau morí a 20-2-1641, i sabem a més que un mes després, morí un albat fill del matrimoni. En definitiva, resulta que no es troba als llibres parroquials de St. Quirze cap altra Elianor que es casés en l'interregne fins a 1649, en que sabem que en Miquel Juanicho es casà amb Elianor Rubert, vídua aleshores. Ara bé; d'on ve el cognom Rubert? Sols hem trobat una Elisabet Ruberta que es casà a 3-5-1640 amb Hacinto Llobateras (i sabem que en el casament de Miquel i Elianor Rubert hi hagué Francesch Llobateras de testimoni, el que fa possible una relació).
Dades sobre el cognom i el llinatje:
"JUANICO: Linaje prócer y añejo de Cataluña, que tuvo su casa troncal en el pueblo llamado Sarroca de Bellera (Lérida) y se deriva de Juan.
Los Juanico vieron su nobleza reconocida por los Estamentos Reales y fundaron nueva casa solar en Perpiñan (Francia). Es de origen judío. En campo de oro, banda de azur, cargada de tres rosas de oro".
Dades tretes d' email rebut de la Llista Gen-Es i que procedeixen del "Heraldario Español, Europeo y Americano" de Vicente de Cadenas y Vicent.
En tot cas, hi ha el dubte de si en Miquel Juanicho o algún directe avantpassat vingueren del Sud de França, de la zona de Pau, Tarbes, Gers o Perpinyà ... (actualment hi ha Juanico, Jouanicou, Jouanicot, Joanic) a la zona de la Gascogne, Bearn i Provença, sobre tot. Jouanicot era una variant existent ja fa segles a Gascogne.
També podria ser possible un origen a la zona pirenenca, per exemple del Pallars (en el Fogatge de 1497 el nom o el cognom Johanico apareixen) i també es té notícia de l'existència en zones del Pirineu d'Osca. I en definitiva, no es pot descartar que procedís per exemple de Menorca, on tant el nom Miquel com el cognom Juanico eren molt habituals ja en aquella època.

2561. Elianor RUBERT

Casada en segones núpcies (consta com a vídua) amb Miquel Juanicho, a St. Quirze de Terrassa, el 30-8-1649. Podria tractar-se d' Elianor Molins, filla de Vicens i Eufraina, nascuda a 1-7-1615 i casada amb Harnau Pollastro (francès) el 26-7-1639. Això explicaria l'àlies Molins dels Juanicho. L'Elianor morí després de rebre l'extremunció i assistint al sepeli un sol prevere, a Sant Quirze, a 24 de febrer de 1660. El 22-3-1661 "se ferren onres de Elienor Juanicha hasistiren quatre preveres, donaren de caritat 16 S a cada pre."

2688. Pons CATEURA

De St. Feliu de Guíxols (Baix Empordà-Girona). Enviudà d'Anna Maria Recasens i es casà amb Catharina Mercadera a 25-7-1661, a St. Feliu, constant-nos alguns fills per les inscripcions de la base de dades del Vital Index Europe dels Mormons.
És el Cateura del que tenim dades documentades enllaçades sense solució de continuitat més antigues, encara que ens consta un Nofre CATEURA del que hi ha dades més remotes en els arxius parroquials de St. Feliu.
Respecte als Cateura, no hi consten en el Fogatge de 1497 a St. Feliu, però sí que tenim dades del cognom Cateura més llunyanes: La famosa pedra basculant de Pedralta a les afores de St. Feliu, prop de Solius, consta a 1355 com a "Roca d'en Cateura" (16 de gener de 1355. Designació dels límits de la vila de Sant Feliu pels procuradors reials Pere Çacosta i Pere de Prats. Arxiu Capitular de Girona, "Liber privilegiorum major Sancti Felicis Guixalensis, fols. 77 i 79). A 1586 torna a dir-se "Roca d'en Cateura" (1), i també figura com a "Roca sobre altra Roca" (2), "Rocas d'en Cateura" i "Piedra sre {sobre} Piedra" (3). Així consta (1) al Trasllat del termenal de Sant Feliu, mitjançant fites clavades, fet per fra Ildefons Navarra, benedictí, el 23 de febrer de 1657. Original perdut. ACA, Monacals, Hisenda, núm. 1586, fol. 209 (descripció del termenal) i (2) fol. 210 v (distribució de fites i senyals). (3) Així figura al croquis i explicacions de la "rodalia del termino y parroquia de Sant Feliu de Guixols, según las escrituras del año 1355 y 1586", dibuixat per Joan Fábregas (4-1-1806) i aprofitat per Eduardo González Hurtebise (1905). Els documents són a la Biblioteca de Catalunya, ms. autògraf, núm. 780, vol. 2 pàg. 1349-1350. El calc del croquis es troba a l'ACA (Arxiu de la Corona d'Aragó), secció Plànols, núm. 127. Aquestes dades són extretes del treball "Característiques geomorfològiques de la Pedralta (Baix Empordà, Girona)" de Lluís Pallí i Buxó i Carles Roqué i Pau, a "Estudis del Baix Empordà", núm. 16 de 1997.

2689. Anna Maria RECASENS

Era la primera muller de Pons CATEURA (#2688). Era difunta a 1682, quan es casà el seu fill.

2690. Salvi MONER

De Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà-Girona). Treballador, o sia, que vivia del seu treball.

2691. Anna BASCÓS

Suposem que de St. Feliu de Guíxols (Baix Empordà-Girona), com el seu marit. Era difunta a 1682 al casar-se la seva filla Rosolea Moner.

2816. Antoni DONATO ZETA

De Tarragona. Pagès. La inscripció del seu matrimoni, de data 14 de Novembre de 1694, al foli 164 del Llibre de Baptismes fins 1694 (pàgina 335 de la digitalització), diu: "Antoni Donato pages del present habitant fill llegitim y natural de Nicolau Donato artiller y de Tecla sa muller vivents y la honesta Mariangela Roca donzella filla llegitima y natural de Pere Roca pages de esta Ciutat y de Maria sa muller vivents Testimonis Joan Antoni Rotalde y Ramon Permini".

2817. Mariangela ROCA

De Tarragona.