1634.
Isidro MONTANER
Natural de Sant Pere de Vilamajor
(Vallès Or.-Barcelona). Era paraire.
1664.
Pere MASSÓ
De Tordera (Maresme-Barcelona)
1665.
Francischa JALPÍ
El cognom Jalpí és força nombrós a la zona de Tordera (encara que és la família cèlebre que tenia les més importants possessions a Arenys de Munt). La Mina o Llac de Jalpí, a Tordera, porta el nom de la família (i no sembla que sigui a l'inrevés).
1792.
Antonio CATASÚS
Pràcticament segur aquest Antoni Catasus
fou el mateix que nasqué cap a 1661 a St. Sadurní de Subirats (ara d'Anoia),
a l'Alt Penedès-Barcelona, fill de Pere Joan Catasus i Llucia Parera,
batejat com Antoni Joseph, confirmat a octubre de 1672, i que es casà en tres ocasions,
la primera, segurament a St. Sadurní de Subirats o a St. Pere de Subirats, amb Maria Domenech cap a
1690 i que haurien tingut, entre d'altres fills, a Josep Catasus, casat amb Reymunda Vidal; la
segona, amb Jeronima Tort y Claramunt, vidua de Tort, a 28-12-1706 a St.
Sadurní de Subirats, també, i la tercera d'elles, una vegada enviudà l'Antoni
de la Jeronima a 15-9-1707, també a St. Sadurní, amb Eulalia Ferrer,
vídua natural de Capellades (Anoia-Barcelona) a 9-9-1711, amb la que aniria a
viure a Llinda, nucli de cases i ermita a St. Sebastià dels Gorgs, poble
proper a St. Sadurní.
L'enllaç de l'Antoni
Catasus de que parlem, amb els seus pares Pere Joan Catasus i Llucia Parera,
i amb l'avi Pere Cadassus, el primer Catasús instal.lat a l'Alt Penedès (i
potser a Catalunya), des del Sud de França (Paréac, bisbat de Tarba), ve
confirmat pel testament atorgat a 30-7-1731 davant del Rector de St. Sadurní
de Subirats, per Joseph Catasus "dit de Noya", pagès, que era l'hereu de Can
Catasus de St. Sadurní de Subirats (ara és un nucli poblacional a les afores
de St. Sadurní), en qual testament hi nomena com a marmessor seu a "Antoni
Catasus pages de S. Cugat del Panadés oncle meu", de manera que sent Sant
Cugat Sesgarriges completament limítrofe amb St. Sebastià dels Gorgs (que de
fet ha anat canviant de depèndencia parroquial al llarg dels segles), es
pràcticament segur entendre, per totes les comprovacions fetes als llibres i
documents parroquials, que és el mateix Antoni Catasus habitant a Llinda,
dins de St. Sebastià dels Gorgs (que potser traballava com a pagès a la
veïna població de St. Cugat), que seria oncle del testador Joseph Catasus,
doncs seria germà del pare de dit testador Joseph, en Gaspar Catasus Parera.
Podria tractar-se així
mateix del Catasus, que consta com Antonio (Anthoni Joseph Mariano, nat i batejat a St. Sadurní d'Anoia), habitant a Llinda,
que hi morí el 12-4-1743. Ho deduïm del text de la inscripció dels Llibres
ara servats a l'Ordal que parla d' "Antonio Catasus Mayor de Llinda", i és que hi havia un nét del mateix nom (Anton Catasús Vidal),
i un seria el "mayor" i l'altre el "menor". Fou enterrat al fossar de la Parroquial del Priorat de St.Sebastià "y per ser dia de Divendres St. a la tarda, sols se le és cantat allo mana lo manual Roma; y se dexa el be pera millor ocasió".
Entenem que es refereix al be pasqual que es rostia i repartia entre tot el
poble.
L'enterrament fou el 22-4-1743 "ab la asistencia de 3 Rectos y lo Pare prior que fan quatre; se le son cantadas dos missas y ofici de difunts ab lo demes mana lo manual Roma y se es donada la solita caritat, ço es A lo Pe. Prio ..., Rto de Avinyó ... Rto de Guñolas ... Rto de la Vern ... Absoltas y B. mans ... Drets Parrqs."
1793.
Maria DOMENECH
Primera muller d'Antonio
CATASÚS (#1792), segurament casats a
St. Pere de Subirats o a St. Saduní de Subirats (ara d'Anoia), Alt Penedès-Barcelona, cap a 1690.
Podria ser la Maria Catasus que apareix als Llibres d'òbits de St. Sadurní,
perquè se li celebrà el Cap d'any a 5-10-1706, o sia, que hauria mort a
1705.
1856.
Antoni COLOMER
Natural d'Alella (Maresme-Barcelona), sembla que seria el batejat a 20-10-1639 a St. Feliu d'Alella amb cinc noms: Anthoni Pera Pau Joseph Francesch. Padrins: Anthoni Codina pages i Eulalia Mauri.
Casat a 1660: "A dotze de Decembre de Mil Sis Cents Xexanta foren desposats p. paraulas de present ab las Llisensias del nostre superior Antoni Colomer pages fill legitim y natural de Pere Colomer pages y de Marianna mulle sua tots diffunts de la parroquia de Sant Feliu de Alella de una part Ab Maria donsella filla legitima y natural de Jaume Mas pages y de Paula muller sua de la parroquia de Sant Pere de Premia de part altra. dit Matrimoni se feu a presensia de mi Lo D. Honofre Talavera Rector de Alella y foren testimonis Pere Monar pages y Franh. Cabus pages tots de Alella. Al 26 de febre 1661 an pres benedicsio".
1857.
Maria MAS
De Sant Pere de Premià (Maresme-Barcelona).
1858.
Pau JORDÀ
Natural de la parròquia de Sta. Maria de Badalona (Barcelona). Pescador.
1859.
Maria
Natural de la parròquia de Sta. Maria de Badalona (Barcelona).
1888.
Gabriel CASALS BOTEY
De Teià (Maresme-Barcelona). Pagès.
1889.
Maria Rosa CAPMANY VIDAL
De Sant Feliu de Llobregat
(Baix Llobregat-Barcelona). Batejada a 12-10-1673 com a Maria Rosa Francisca Margarida. Padrins: Gaspar Comas pagès de St. Just Desvern i Maria Llobet donzella filla de Pau Llobet pagès de St. Feliu de Llobregat.
1900.
Gaspar CASELLES
De Mataró (Maresme-Barcelona). Treballador. En el Fogatge de 1553 ja hi apareix a Mataró "En Casellas", segurament ancestre directe.
1902.
Francesch COLL
De Teià (Maresme-Barcelona). Batejat a 27-5-1666 com a Francesch Sylvestre Phelip. Es casà amb Maria Anna Capmany a 19-3-1688 a la Parròquia del Pi de Barcelona, amb llicència del rector de Teià. Testimonis: Joseph Oliver sastre i Antoni Guillot pagès de la parròquia de St. Llorens de St. Feliu de Llobregat.
1903.
Maria Anna CAPMANY VIDAL
De Sant Feliu de Llobregat
(Baix Llobregat-Barcelona). Batejada a 25-5-1666 com a Maria Anna Isabel. Padrins: Joseph Barceló espardanyer Ciutadà de Barcelona i Maria Ana Llunell, muller
d' Antoni Llunell pagès de Sant Feliu de Llobregat.
1920.
Vicens CARBONELL PALLÉS
De Cabrera, veïnat d'Agell
(Maresme-Barcelona). Gairebé segur és Fransesch Vicens, batejat a St. Feliu de Cabrera el 3-10-1656. Pagès.
Microfilm 1280654 pàg. 121 Esponsalles Cabrera 1628-1726
Inscripció del seu matrimoni amb Teresa Roca: "Carbonell ab Roca
A quatre de Agost del Any mil siscents y vuytanta fonch esposat per paraulas de present Vicens Carbonell pages del veÿnat de Agell, de la present parroquia de Cabrera fill de Francesch Carbonell també pages de la dita parr. vivint ÿ de María muller sua difunta
Ab Teresa donzella filla de Miguel Roca pages de dit veÿnat de Agell defunt ÿ de Isabel muller sua vivint Per lo Rnt Magi Pujol pre. de llicencia del dr. Francesch Forner Rector de la dita parroquia de Cabrera; presents per testimonis Francesch Pujol ÿ Agell ÿ Antoni Palles pajesos y molts de altros de hu ÿ altra uxo.
I dit dia mes ÿ any foren benehits segons lo ritual que usa la Iglesia Catholica per lo dit Rnt. Magi Pujol pre. de llicencia de dit dr. Francesch Forner Rector."
1921.
Teresa ROCA
De Cabrera de Mar
(Maresme-Barcelona). Gairebé segur és Teresa Elisabet, batejada a 14-12-1659 a St. Feliu de Cabrera.
1922.
Barthomeu GARAU DEL CROS
D'Argentona (Maresme-Barcelona), concretament del veïnat del Cros. Procedent d'alguns dels Gueraus censats ja als Fogatges de 1497 i 1553 a Argentona, derivant el cognom en Grau. D'ell procedeix la relació de parentiu en 3er grau de consanguinitat dels seus besnéts Francesch Carbonell Carbonell i Raymunda Grau Fraginals, que es casaren a 1809, prèvia dispensa apostòlica. En l'expedient creiem que erròniament s'hi feu constar el que possiblement era un germà o el seu pare, Dionís Garau, de manera que l'arbre genealògic confeccionat a efectes de demanar dita dispensa, restava coronat per aquest Dionís i Maria, sa muller, quan el correcte hauria d'haver estat Barthomeu i Catherina.
1923.
Catherina TOPANS
D'Argentona (Maresme-Barcelona), del veïnat del Cros.
1924.
Joseph CARBONELL GENER
De Cabrera, al
Maresme-Barcelona (la branca del poble, no la d'Agell de Vall). Fuster.
