La Genealogia d'en Jan

    
  Notes
 

Home

Escriu-nos
 

 

 

256. Antonio ANTELM BENNASSAR

De Manacor (Mallorca). Ens consten com a germanes seves, totes nascudes a Manacor, Catarina Maria (nascuda a 1752), Joana Maria (1756), Antonina (1760) i Francina (o Francesca), i en Jordi Matías-Guiu Antem va descobrir una altra germana, de nom Engràcia, que morí a Manacor a 1848, als 84 anys, sent vídua de militar (Joan Riera).
Antoni degué néixer al voltant de 1760, però no hem pogut trobar la inscripció de baptisme.
Fou, com diversos del seus ancestres, Mestre Picapedrer, o sia, una espècie d'arquitecte-mestre d'obres, segons així consta al seu testament (atorgat el mateix dia que morí, 7-4-1820).
Inscrit el seu matrimoni amb Francisca Massanet, celebrat a l'església parroquial dels Dolors de Manacor, el 25 de setembre de 1784, al Registre de matrimonis de Manacor 1774-1801, M/7, fol. 100 v., núm. 53. Testimonis foren Guillermo Llull i Felipe Bennasser.

Tenim el text de l'escriptura de carta de pagament de llegítima del pare de l'Antoni (Mestre Nadal), atorgada per dit Antoni, com hereu, i les seves germanes:
ARM Signatura D. 411/4462 Notari Pere Domenge, de Manacor. Foli 219
Data: 1-1-1792, a Manacor.
"Nos Altres Fransina, Catharina, Antonina, Maria y Enasia (Engracia) Antelm fillas de Mestre Nadal Picapadrer difunt y de Catharina Bennaser vivent conjuges naturals y moradoras dela present Vila de Manacor Reyna de Mallorca; (…) rebut de vos Antoni nostron jerma quiscuna de nosaltres sis lliuras deusous moneda deesta Reyna en presencia del Notari y testimonis infrascrits lo die present (…) per cumplidement satisfetas y pagades de dita llegitima paterna (…) yo dit Antoni Antelm: acsepto dita definicio amon favor feta per vosaltres ditas jermanas mias. (No signen per no saber) (…) "Testimonis Miquel Domenge pragticant de Notaria (després fou Notari de Manacor) y Barthomeu Bosch Caulas vivins de esta Vila".


Tenim també el text d'una curiosa escriptura d'absolució de fiança donada per Mestre Antoni (escriptura davant del Notari Pere Domenge, de Manacor, foli 94 del protocol amb Signatura a l'ARM D. 403/4454). Es tracta de que Antonina Galmés, donzella de 15 anys d'edat, que era filla de Benet i Llusia Bauçà, difunts, va veure com per Decret de la Cúria Real de 3-11-1804 se li designava curador del seus béns al seu germà Joan i es constituia fiador de dit curador Mestre Antoni Antelm picapedrer. En Acta de 2-12-1804 davant del propi Notari Domenge, el curador d'Antonina exigí el pagament de la legítima en l'herència paterna a favor de la menor representada, per part de Benet, Francesch i Pere Joan, germans de dita curada, en béns del pare difunt consistents en quatre quarteres de blat, quatre balselles de faves i noranta lliures en diner efectiu, però com la Justícia Real capturà i prengué a dit curador "per ses motius y causas" i el va condemnar a 6 anys de desterrament a l'Africa, i la curada no tenia mentrestant béns per a subsistir, va quedar responsable el fiador Mestre Antoni Antelm picapedrer, que en dita escriptura fa pagament de dita llegítima, però descomptant les despeses fetes fins aleshores i també el valor de certes robes ja lliurades a la curada Antonina Galmés.

Inscrit l'òbit de Mestre Antoni, al Registre de Defuncions de Manacor, D/15, fol. 111, núm. 32. El text de la inscripció de defunció diu: "A los ocho de abril de mil ochocientos veinte, fué enterrado en esta iglesia parroquial de Manacor, Antonio Antelm, hijo de Nadal y de Catharina Bennassar, conjuges, el qual hizo testamento en poder de Don Josef Morey, notario, a los siete de abril de mil ochocientos veinte. Elige albaceas de su alma a Francisca Massenet y a Nadal Antelm, su hijo. Elige sepultura en la capilla del Rosario del convento de esta villa, cuyo entierro y función sea a elección y prudencia de sus albaceas. Item lega al reverendo rector cinco sueldos pro suo iure parrochiali. Finalmente manda que en la brevedad que sea posible, sean celebradas treynta misas rezadas a voluntad de los albaceas. Recibió los sacramentos, le asistió a la hora de su muerte un religioso. Animus ejus etc. De que doy fe.= Onofre Rosselló, presbítero y vicario en Manacor."
Els sous són sous moneda de Mallorca, creada pocs anys abans, a 1811.
Morí el mateix dia que testà davant el Notari Morey (gràcies a les investigacions de Jordi Matias-Guiu Antem, a l'Arxiu del Regne de Mallorca, tenim còpia del testament). És de consignar que el Notari indica que no pot signar el testador, que sabem que en savia, per "no poder escriurer a causa de la sua indisposició" firmant per ell Llorens Busquets, entre els vuit testimonis de la Vila de Manacor requerits pel testador. N'Antoni Antelm Bennassar està enterrat al vas de la Capella del Roser del Convent de Dominics de Sant Vicenç Ferrer, de Manacor ("es Convent" com és conegut a la població). Aquesta capella barroca té fama de ser de les més boniques de l' Illa. La sepultura a dita Capella del Roser estaria ubicada al costat de la de la família Alcover (la de Mn. Antoni Mª Alcover), però actualment no es conserva el rastre, a l'haver-se cobert el paviment original.

257. Francisca MASSANET

De Manacor (Mallorca). Batejada el 8-5-1759, foren padrins Antoni Massanet i Francina Bisquerra.

258. Miquel GINARD FIOL

De Manacor (Mallorca).

259. Barbara ALEMANY MIQUEL

De Manacor (Mallorca). Tingué vuit fills amb Miquel Ginard, segons així consta en el seu testament (Martina, Isabel, Bàrbara, Catalina, Joana Maria, Rosa, Guillem i Bernat).
Atorgà Testament a 11-5-1815, quatre dies abans de morir, davant del Notari de Manacor Josef Morey (en tenim còpia gràcies a les investigacions a l'Arxiu del Regne de Mallorca, de Jordi Matias-Guiu Antem). Entre els béns que integren l'herència, hi ha 4 quarterades de terra al districte de Son Compte i una altra porció de terra al Predio Son Moig (ambdós Sons apareixen en el mapa del Cardenal Despuig del s. XVIII i també existeixen actualment). A més ordena siguin celebrades 500 mises, 100 dins del mes de morir i les altres a voluntat del seu marit.

280. Mariano PLANAS GUASCH

De Sitges (Garraf-Barcelona). Batejat com Mariano Joseph Anton.

284. Josep CATASÚS MIRAVENT

De Sitges (Garraf-Barcelona). Batejat al dia següent de néixer com Joseph Sebastia Ramon, sent padrins Sebastia Puig, pagès de Ribes habitant en La Geltrú i Maria Angela Catessus, habitant en la parròquia de Sant Sebastià dels Gorgs (d'on deduïm que gairebé segur era la seva tia Maria Angela Parellada, casada amb Anton Catassús Vidal, germà del pare del nou nat, Josep Catassús Vidal). Sembla que va ser confirmat pel Sr. Bisbe de Barcelona D. Assensio Sales a 14-6-1758, sent el padrí de confirmació, l'avi Miquel Miravent. Tindria 1 any. També ho fou a la mateixa data, la seva germana Teresa, sent la padrina l'àvia Marina Miravent.
S'han obtingut, entre d'altres fonts, les dades sobre el seu matrimoni amb Teresa Garrigó, gràcies a l'expedient de dispensa apostòlica per al matrimoni a 1862, d'un tal Francisco Comas de Sitges i Pelegrina Puig, de La Geltrú, en el que hi havia impediment de consanguinitat del segon amb el tercer graus, atès que els dos contraents eren descendents directes precisament del matrimoni de Josep Catasús Miravent i Teresa Garrigó Carbonell.
Del certificat del matrimoni d'aquests resulta que en Josep Catasús era fadrí, hortelà, fill legítim de Joseph Catasús i de Maria Miravent vivents, i Teresa Garrigó, donzella, filla legítima i natural d'Anton Garrigó, mariner i de Barbara Carbonell, també vivents, naturals i habitants de Sitges, com la núvia. Es casaren el mateix dia que Joseph Garrigó i Marina Catasús, germans respectius.
Quan el seu fill Pere Catassús es casà amb Teresa Miró a 29-12-1819, en Josep Catasus Miravent ja era difunt.

285. Teresa GARRIGÓ CARBONELL

De Sitges (Garraf-Barcelona).

288. Agustin HOMEDES

De Tortosa (Tarragona) i resident allà. Sembla gairebé segur que era pescador (amb vaixell), com tots els seus coetanis Homedes que hem trobat, segons després ampliarem. El tenim esmentat a les Actes del Gremi de Pescadors de St. Pere de Tortosa, donant compte de diversos sorteigs de les zones de pesca dins del Delta de l'Ebre, entre els pescadors del Gremi. Ens apareix l'Agustin a 1-7-1758 en que li toca pescar a "La Tancada" i a 1-7-1768 li assignen de nou "La Tancada" però "sin sorteo". Hem estat repassant moltíssims testaments notarials de l'època a Tortosa, però encara que apareixen diversos Homedes, no s'ha trobat cap testament de l'Agustin ni de la seva esposa. En tot cas, cal remarcar que tots els Homedes trobats com a testadors a Tortosa, des de 1800 cap enrere fins a March Homedes, fill de Joan Homedes i Magdalena Rosselló, que va atorgar testament a 1657, són absolutament tots pescadors, inclòs aquest Joan Homedes, que no serà gens estrany que sigui l'ancestre nostre Homedes més llunyà del que tenim notícia.

Sembla que l'Agustin Homedes tenia un fill, germà del nostre Serafín, de nom també Agustin, que fou patró de vaixell (a aquest Agustin Homedes menor patró, l'hem trobat com a propietari i patró de dos xàbecs o canaris, dits Verge de la Cinta i St. Francisco, amb els que feia cabotage pel Mediterrani; a l'Arxiu de la Corona d'Aragó hi ha els expedients de dos sinistres amb els seus vaixells: un a Tarragona, on va perdre per una terrible tempesta el vaixell i la càrrega de gra que portava des de Barcelona per a l'Exèrcit, i un altre sinistre al riu Ebre, en que va perdre tota la càrrega d'arbres tal.lats que portava, per la crescuda desmesurada del riu).

Altres dades d'interès:

Ens diu el nostre amic genealogista Oscar Barea:
"HOMEDES
Apellido catalán, que según algunos autores procede de Tarragona. Varios autores dicen que es el mismo apellido que el apellido Omeda. En Valencia se documenta en la forma Omedes, en Càlig, Sant Mateu y Traiguera en 1379 y en Morella en 1396 (tots ells al Maestrat de Castelló, limitant amb el Baix Ebre i el Montsià) y en la forma Olmedes en Alzira en 1399. En Aragón, aparece en el fogaje de 1495 en Tarazona, con la forma Homedes, y en Zaragoza, con la forma Omedas. En Cataluña se documenta en Barcelona en 1424 y en el fogaje de 1497, en La Galera, en Tortosa y sobre todo, en Ulldecona, en las formas Homedes u Omedes y teniendo ocho fogajes. De una casa de Zaragoza, fue: Don Juan de Homedes y de Coscón, nacido en Zaragoza en 1475, Bailío de Caspe y Gran Conservador de la Orden de San Juan, elegido 47 Gran Maestre de la Orden de San Juan de Jerusalén, de 1536 a 1553.
Fue su hermano:
I. Pedro de Homedes, doncell de Tarragona y oriundo de Aragón, padre de:
II. Miguel Juan de Homedes y de Riglós, Caballero de San Juan en 1537 y padre de:
III. Aparicio de Homedes y de Heredia, doncell de Tarragona, Caballero de San Juan y asistente a las Cortes de Cataluña de 1585. Casó con Catalina de Cella y fue padre de:
IV. A) Cristóbal de Homedes (u Omedes) y de Çella, Caballero, natural de Ulldecona, que asistió a las Cortes de Cataluña de 1599. B) Isabel de Homedes y Cella, casada con Onofre Rosell,Caballero de San Juan y Procurador Real por Tarragona.

ARMAS Partido: 1º de oro, con un olmo de sinople y un lebrel pasante al pie del tronco y 2º de gules, con tres casas de plata. En el jefe, las armas de Aragón, Sicilia y Navarra. Otros Homedes, traen: De azur, dos galgos afrontados, de plata, manchado de sable. Los Omedes, traen: De oro, un olmo arrancado de sinople. Otros Omedes, traen: De plata, un olmo, de sinople. Bordura de gules, con ocho torres de oro. Los Olmedes, traen: De gules, un león de oro."

Del Maestrat de Castelló, només documentat a Coves de Vinromà, al fogatge o cens de 1510, en les formes Homedes i Omedes, i en el de 1519-1520, amb la forma Omedes.

La nostra amiga genealogista Sofia Garçon ens dona dades del Fogatge de 1553:
"A la vila de Tortosa:
-March Homedes (Fog. 1553, vol.II, pag. 171, Tortosa) -Podria ser el pare de Joan Homedes, i aquest pare de March Homedes, que hem trobat com a testador a 1657, i que seria homònim del seu avi, com era força habitual-.
A la vila de Ulldecona:
-La viuda de Pere Homedes den Ramos (Fog. 1553, vol.II, pag.151, Ulldecona)
-La viuda de mo. Miguell Homedes (Fog. 1553, vol.II, pag. 152, Ulldecona)
-Joan Homedes
-Joanico den Homedes
-Jaume Homedes
-Joan Homedes y Francesch Homedes germans vaig un foch (sic)
-Pere Homeles (Fog. 1553, vol.II, pag.153, Ulldecona) (atenció al cognom, potser és un error de transcripció, la veritat és que surt amb "L")."

289. Catalina CLAVELL

De Tortosa (Tarragona).

308. Pau BOGUNYAR

Consta Bogunyar a les esposalles del fill, que consta com a Bogunyar i després Buguñà. Ell consta com Bugunyà a les seves esposalles de data 1-8-1760.
Tenim constància de tres germans d'en Pau, a travès de les esposalles pels seus casaments:
Miquel que es casà amb Josepha Cussó a 24-7-1759, i quan enviduà d'ella, amb Gertrudis Guardiola, a 8-6-1764; Maurici casat amb Margarida Guardiola, a 21-6-1766, i Joan amb Prospera Ros, a 1-4-1768.

320. Quirze JUANICO POSTIUS

De St. Quirze de Terrassa, ara del Vallès. Batejat com a Quirze Isidro Joseph. Pagès. No es pot confondre amb Francisco Quirze Joseph, germà batejat el 27-10-1720. Apareix precisament un casament diferenciant Francisco de Quirze. D'aquest Francisco procedeix la branca de Josep Juanico Puig (jjuanicop@hotmail.com), o sia, la branca dels Juanico de Terrassa Ciutat.
En Quirze consta al morir com treballador. Morí amb 56 anys d'edat, de mort natural. Feu testament davant del Notari de Terrassa Josep Anton Puig y Gorchs, el 8-9-1774, quatre dies abans de morir. Se'l sepultà el 13 al fossar de St. Quirze i el 22-9-1775 es celebrà el Cap d'Any.

321. Agnes FERRÉS VALLS

Natural de la Parròquia de St. Agustí de Cerdanyola (Vallès Occ.-Barcelona). Vivia amb el seu marit Quirze Juanico a la Sagrera de St. Quirze tal com ho indica la inscripció de la seva defunció. Morí intestada, als 45 anys, de mort natural. Sepultada al Cementiri del poble i se li feren 4 misses amb 7 sacerdots. L'11-4-1774 se li feu el Cap d'Any.

322. Mariano BORRÀS

Suposem que era natural de St. Genís d'Horta (Barcelona), com la seva filla. Bracer.

323. Maria CRUSENS

De St. Genís d'Horta (Barcelona).

336. Francesch CATEURA VILARET

De Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà-Girona). Batejat com Francesch Jaume Mariano. Ens consten altres set germans o germanes (entre elles, dues, Casidia i Dorotea, que eren bessones, que foren batejades el 4 de juny de 1724). Casat amb Catherina Morell y Torrent, a Sant Feliu, a 31-10-1744. Inscripció de matrimoni: "Als 31 de octubre de 1744, foren esposats en casa de Felix morell, mariner, situada en lo carrer del Drasanal de la present Monachal y Parrochial Iglesia de St Feliu de Guixols, por lo Rnt. Mo. Narcis Sicard Prebre. ab llicencia del Molt Iltre. Sr. Abat, Franch Cateura, Jove treballador, fill de Franch Cateura, tambe treballador, y de Catharina Cateura y Vilaret conjuges, difunts, de esta vila de St Feliu, y Caterina Morell y Torrent Donzella filla de Felix Morell, mariner, y de Margarida Morell y Torrent, conjuges, de la present vila de St. Feliu de Guixols y havent precehit les tres amonestacions y la llicencia del ordinari de Gerona, expedida lo dia 28 de octubre de 1744 y firmada per lo Sr. Vicari Gr. de Bastero: Presents per testimonis Nicolau Garbi Mestre de Axa y Salvi esteva fadri Mestre de Axa, tots de la present vila de St. Feliu de Guixols". Quan es refereix al Vicari General es refereix a Baltasar de Bastero, bisbe de Girona que a l'any 1741 demanava repetidament que els pares ensenyessin la doctrina cristiana als seus fills, inclús quan anessin en barca: "Y com succehesca molt sovint que los pares fan embarcar y viatjar a alguns minyons petits de cosa de set anys de edat y que ab la repeticio seguida dels viatges no solament no continuaran a aprendrer la Doctrina cristiana, sino que sels olvida facilment lo poch que saben". (Procedent de les Visites pastorals, ADG, i reproduït a l'obra d'Angel Jiménez, "Sant Feliu de Guíxols. Una lectura històrica", 1997, Editat per l'Ajuntament de St. Feliu).
Al casar-se el seu fill Joseph, vivia al carrer de la Pilota, i consta que era jornaler. El carrer de la Pilota, actual Goula, era i és perpendicular a la plaça de l'Ajuntament i portava dit nom pel joc de pilota que d'antuvi s'hi jugava.

338. Martí MATÓ

Natural de Mont-ras (Baix Empordà-Girona).