220.
Jaume GUILLEUMAS
De Monistrol de Montserrat
(Barcelona)
221.
Vicenta PRATS
De Monistrol de Montserrat
(Barcelona)
224.
Sebastià CATASÚS
Nascut a Sant Sebastià dels Gorgs (Alt Penedès). Pagès. Es casà, però, a El Pla del Penedès, on s'instal.là
i que és d'on procedeix la meva línia materna CATASUS. Entroncaria algunes generacions abans amb Josep Catasus o els seus pares o avis, també de Sant Sebastià, que pertany a la meva línia paterna. Tenim còpia de la llicència per l'esposalla pagada al Deganat del Penedès a 2 de juliol de 1787, on hi figura com a
"Sebastia Catasaus".
Els seus pares podrien ser Pau Catasus i Geltrudis Mata, casats a St. Sebastià dels Gorgs (Esposalles a 18-11-1765) o bé Antón Catasús (menor) i Mariangela Parellada, casats a St. Sebastià a 1751 (Capítols matrimonials davant del Notari Salvador Miret de Vilafranca
del Penedès a 2-1-1751).
225.
Maria FONTANALS
Natural del Pla del Penedès (Alt Penedès-Barcelona)
226.
Christofol MARRUGAT
Pagès; segurament de La Granada del Penedès
(Alt Penedès-Barcelona)
232.
Pere COLOMER PARERAS
De Teià (Maresme). Bracer. L'expedient del seu matrimoni a l'Arxiu Diocesà de Barcelona, porta data de 26-2-1802, però no l'hem pogut trobar. Sí que tenim la inscripció de matrimoni, al foli 25 volt del Llibre de matrimonis (microfilm XXVIII/11 1280591 Matrimonis 1583-1900 Teià):
"Als vint ÿ set de Febrer de mil vuit cens ÿ dos haventse fet les tres acostumades amonestacions en tres dias festius, ÿ no coptant de algun impediment Jo lo infrascrit Pre. ÿ Vic. de la Parrâl. Ig^la de St. Marti de Teyá Bt de Barnâ, ab llicencia del M.Dr Ramon Basart Vic. Gl. he asistit al matrimoni celebrat entre Pere Colomer jove Bracer natl. ÿ habitant en dita Parrâ de Teyá, fill lleg. ÿ natl. de Pere Colomer jornaler ÿ de Anna Bruÿ conjs. de dita Parrâ de una part; y Francisca Boteÿ Dlla. natl. y habitant en dita Parrâ filla lleg. y natl. de Marti Boteÿ sastre, y de Esperansa Mora conjs. difs. de la mateixa Parrâ., havent interrogat ÿ entés los mutuo concentiment dels dits contrahents per paraules de pnt. los he unit en matrimoni, segons ritu ÿ ceremonia de la S.M. Ig^la. esent p^nt per testimonis Joseph Boteÿ sastre y Thomas Colomer. Han pres la benediccio nupcial al primer de Mars del mateix any. Ita est Josephus Sanahuja Pba. Vic."
Aquest Thomas Colomer era germà d'en Pere. A través de la inscripció del seu matrimoni a Teià, al poc temps, amb Theresa Rosell (foli 29), es confirma que els pares dels dos eren Pere Colomer i Anna Pareras (o també Bruÿ).
A 1829, en Pere Colomer Pareras, quan es casà el seu fill Joseph, era viu.
233.
Francisca BOTEY MORA
De Teià (Maresme-Barcelona). A 1829 era viva.
234.
Joseph DURÁN
De Teià (Maresme-Barcelona). Bracer.
235.
Josepha BAUCELLS
De Teià (Maresme-Barcelona)
236.
Bernat CASALS FEU
De Teià (Maresme-Barcelona). Batejat amb els noms de Bernat Pere Elias. Foren padrins Bernat Illa, treballador, de la parròquia de St. Esteve de Granollers i Maria Rosa Andiñach y Feu, de Teià. En Bernat era pagès.
La inscripció del seu matrimoni (de data 30-8-1789) als Llibres parroquials de Teià (foli 139) diu així: "Dia trenta de Agost de mil set cents vuitanta nou en la Capella de Casa fivaller de la Parra. de St. Marti de Teyá Bisbat de Barna. Despres de les tres costumadas monicions y fetes en tres dias de festa en la hora del offertori en temps dels Divinals Officis, no constant de impediment algun sino lo de consanguinitat en quart grau del qual han obtingut dispensa en formas de unas Lletras Apostolicas despatxadas en Roma a los Idus de Maria St de dit Any y quinse Any de Pontificat de N SS Pare Pio Sexto Papa y examinadas Ita est Dr. Joanes Pedrals Prev. et Ror. per lo Sr. Dn. Augustin de Almansa V G y Apt. del Bisbat de Barcelona com a executor (...) concedi Llicencia per Assitir al matrimoni fahedor entre Bernat Casals fadri treballador fill legitim y natural de Elias Casals qo. traballador y de Antonia Feu viuda vivint y entre Teresa Sabater Da. filla llegitima de Salvador Sabater mestre de casas y d. Teresa Casselles conjuges (...) pnts. per testimonis Esteve Duran Escola y Pau Comas Vestdor Organista de Teyá". Tenim còpia de l'expedient de llicència apostòlica, que es va haver de cursar perquè els contraents del matrimoni, tenien besàvies que eren germanes (Maria Rosa i Maria Anna Capmany) i els rebesavis comuns (Francesch Capmany i Maria Vidal), tots ells curiosament de Sant Feliu de Llobregat.
L'esmentada "Casa Fivaller" de Teià correspon a les masies de "Casa Pol" i "Can Bru" que passaren al s. XVII a ser propietat de la família Fiveller de Clasquerí, descendents del famós Joan Fiveller, Conseller de la Ciutat de Barcelona en cinc ocasions des de 1406 a 1427 i Conseller en Cap a 1418-19 i 1427-28. Joan Antoni de Fiveller de Clasquerí i de Bru (Barcelona 1758- Teià 1856), amo de la casa en l'època del casament del nostre avantpassat, fou president de l'Acadèmia de Bones Lletres, i fou el primer Duc d'Almenara Alta. Aquest Casal té efectivament una capella del s. XVIII, que correspon a la que es cita en la inscripció de matrimoni.
237.
Teresa SABATER CASSELLES
De Teià (Maresme-Barcelona). Tenim còpia de l'expedient de llicència apostòlica per al seu matrimoni a 30-8-1789 amb Bernat Casals Feu, que es va haver de cursar perquè els contraents del matrimoni, tenien besàvies que eren germanes (Maria Rosa i Maria Anna Capmany) i els rebesavis comuns (Francesch Capmany i Maria Vidal), tots ells curiosament de Sant Feliu de Llobregat.
238.
Pau MATEU
De Teià (Maresme-Barcelona). Pagès.
239.
Rosa MARGENS
De Teià (Maresme-Barcelona)
240.
Francesch CARBONELL CARBONELL
Nascut a Argentona
(Maresme-Barcelona). Batejat dos dies després de néixer, amb els noms de Joan Francesch i Feliu, usant sols el segon, Francesch. Al casar-se a 12 de desembre de 1809 era mitger. Per casar-se amb Raymunda Grau, hagueren de demanar dispensa apostòlica atès que eren parents en 3er grau de consanguinitat, o sia, l'àvia de ell, Theresa Grau, i l'avi d'ella, Joan Grau, eren germans, fills de Barthomeu Grau, pagès i de Catherina. Tenim còpia de tot l'expedient de dita dispensa apostòlica, que està a l'Arxiu Diocesà de Barcelona, on curiosament hem detectat l'errada en l'arbre genealògic confeccionat pel rector d'Argentona amb les partides a l'arxiu parroquial,
ja que s'hi posen els besavis (Dionis i Maria o Madrona) com a avis dels contraents.
241.
Raymunda GRAU FRAGINALS
Nascuda a Argentona
(Maresme-Barcelona). Batejada dos dies després de néixer, se l'imposaren els noms de Raymunda Maria Theresa. Com era parenta en 3er grau de consanguinitat amb el seu futur marit Francesch Carbonell, hagueren de demanar dispensa apostòlica. Curiosament s'ha esbrinat que hi hagué una errada del rector d'Argentona al lliurar les certificacions de baptisme dels avis dels contraents, que eren germans. No obstant, això no influí en la realitat del parentiu. Tenim còpia de l'expedient de dita dispensa, facilitada per l'Arxiu Diocesà de Barcelona. De les declaracions dels testimonis a l'expedient, sabem que ella va tenir un promés emparaulat però que morí, i després també sembla que s'havia emparaulat amb un altre però ja estava casat. Acreditaren que li seria molt difícil en una població tan petita com era Argentona
aleshores (amb uns 150 habitants i 90 cases rurals) trobar nou pretendent, fora d'en Francesch, del que era cosí segon (parent en 3er grau, atès que els seus avis per la banda Grau eren germans). Curiosament, sols tenia 23 anys.
242.
Jaume SOLER MASSUET
D'Argentona (Maresme-Barcelona), a diferència del seu germà Josep que era de Mataró. Ell i el seu germà Josep donaren lloc a dos branques familiars que després al cap de tres generacions es tornarien a unir al casar-se Miquel Carbonell i Rosa Soler. Es casà el 23 de novembre de 1816 a St. Julià d'Argentona. Foren testimonis: "el Rvdo. Miguel Vallsmadella Presbitero y Maestro de Argentona y el Dor. en Medicina Dn. Esteban Glanudell".
243.
Catharina MAYNOU FORNELLS
D'Argentona (Maresme-Barcelona)
248.
Josep SOLER MASSUET
Natural de Mataró (Maresme-Barcelona), però al casar-se, habitant
a la veïna Argentona. Batejat a Sta. Maria de Mataró, com a Joseph Sagimon Joan. Padrins: Joseph Sala bracer i Maria Theresa muller de Sagimon Riera bracer. Era bracer com el seu pare.
En la inscripció de casament hi ha una dada curiosa: "... usando de la facultad concedida por el Iltmo. y Rmo. Sr. Obispo de Barcelona con carta de oficio su fecha en Martorell a los 19 Noviembre 1808 para asistir al matrimonio celebrador entre José Soler ... Con Quiteria Bellatriu ..." Era l'època del primer any de la Guerra contra els francesos i hem de suposar que el Bisbe de Barcelona havia abandonat la Ciutat Comtal com moltra altra gent i devia estar establert a Martorell (Baix Llobregat-Barcelona). Els testimonis del matrimoni foren Pere Filvà, bracer de Mataró i Francesc d'Asís Font, bracer d'Argentona. El rector d'Argentona era aleshores Serapi Pou.
249.
Quiteria BELLATRIU BOSCH
D'Argentona (Maresme-Barcelona). El cognom apareix com Bellatriu però la seva filla consta ja com Beatriu.
