|
|
|
128.
Nadal ANTELM MASSANET
De Manacor (Mallorca). Nasqué el 7-1-1785 cap a les 7 del matí. A la inscripció del seu baptisme consta encara com ANTELM. Se li imposaren els noms de Nadal, Thomas, Mariano. Els seus padrins: Nadal Tomás Antelm (el seu avi) i Margarita Llabrés. (Inscripció Baptismes Manacor 1783-1789, B/22, fol. 147 v. núm. 29).
A la partida de baptisme del seu fill Miquel i a la del seu matrimoni, figura el cognom com ENTEM.
Per contra, després amb motiu del matrimoni del seu fill Miquel a 1849, ja figura com Nadal ANTEM.
Ens consta una germana, Catarina (citada al testament del pare, Antoni Antelm) i un germà, Joan (aquest nascut a 1793, però que no és citat al testament del pare, potser perquè fos ja difunt a 1820, any de l'atorgament).
L'any 1849 en Nadal encara era viu (no així la seva esposa Barbara Ginard), com consta a l'expedient de matrimoni del seu fill Miquel, a St. Joan d'Horta (Barcelona. En Nadal Antelm es quedà a Mallorca i no emigrà a Barcelona, com el seu fill Miquel, quedant-se també el primogènit, Antoni Antelm Ginard i una germana, Francisca. Del fill Antoni vindrien les següents generacions d'Antem que continuaren a Mallorca i alguns a Menorca (Margarida Antem Palmer, i el seu fill Antonio García Antem, ambdós de Maó). Ens consta que en Nadal a 1851 comprà a Francisca Massanet, una casa al carrer Ciutat (actual Joan Lliteras), de Manacor (ARM - Comptaduria d'Hipoteques de Manacor Llibre 4º Tramissions de Domini, Fol. 239). Va morir, suposem que a Manacor, aproximadament cap a 1860 i ens consta que a 1861 s'atorgà la divisió de l'herència pels dos fills Antoni i Francisca, prèvia renúncia que
sembla feu en Miquel, que degué viatjar a Mallorca, des de Sarrià, per atorgar notarialment dita renúncia, el protocol de la qual està a l'Arxiu Notarial Històric de Manacor (Notari Miquel Morey, segurament), que a l'ARM, Compt. Hipot. Manacor, consta anotada al Llibre 19 de Transm. de Domini, fol. 126.
129.
Barbara GINARD ALEMANY
De (Manacor) Mallorca. A 1849, quan es casà el seu fill Miquel Antem Ginard, ja era difunta.
130.
Jacint BADIA AMIGÓ
De Sant Boi de Llobregat (Barcelona). Apareix com VADIA a la seva inscripció de matrimoni de data 21-2-1805.
131.
Maria Anna EROLES NEGRE
De St. Boi de Llobregat (Barcelona). Apareix com AROLAS en les esposalles satisfetes pel seu casament.
132.
Joan ROVIRA
D'Altafulla (Tarragona). Pagès.
134.
Joan FORTUNY
D'El Catllar (Tarragona).
135.
Antònia SALVAT
D'El Catllar (Tarragona). Ens queda el dubte de si era Antònia Salvat i Recasens (doncs en el testament de la seva filla Maria, a 1863, hi diu que la testadora és Maria Fortuny Salvat, i no Maria Fortuny Recasens, però en l'expedient matrimonial de la néta Carmen Rovira Fortuny, indica que la seva àvia és Antònia Recasens, possiblement deixant-se el primer cognom, o sia, Salvat).
140.
Mariano PLANAS HILL
De Sitges (Garraf-Barcelona). Batejat com Mariano Ramon Juan. Era pagès. Al casar-se a 21-2-1819 amb Teresa Hill, els seus pares respectius eren vius.
141.
Theresa HILL PUITG
De Sitges (Garraf-Barcelona). Batejada com Theresa Antonia Thecla.
142.
Pere CATASÚS GARRIGÓ
De Sitges (Garraf-Barcelona). Pagès. El casament amb Teresa Miró fou a 29-12-1819 i foren beneïts a 10-1-1820 a l'església parroquial de Sitges, sent testimonis de l'enllaç el
Rnt. Llorens Cortés, vicari de Ribes i "lo Patró Manuel Masó habitant de Sitges".
143.
Teresa MIRÓ PASQUAL
Nascuda a Ribes, actualment Sant Pere de Ribes (Garraf-Barcelona)
144.
Serafin HOMEDES CLAVELL
S'han trobat Omedes amb H i sense, de Borges Blanques, Tortosa, Amposta i Valderobles
(Terol). El llinatge s'extén per zones del Matarranya i de la Ribera de l'Ebre (des de Caspe, a
l'Aragó, d'on era Bailio Juan de Omedes u Homedes y Coscón) fins a Horta de St. Joan, Bot, La Sènia, Tarragona, etc.
Ens consten també Sta. Maria de les Omedes i el Mas de les Omedes que estan a Vilanova de l'Aguda (Noguera-Lleida). Actualment són molt més abundants a la província de Tarragona i en concret a la zona de Tortosa, els Homedes que els Omedes; per contra a Terol, zona per exemple d'Alcañiz, abunden més els Omedes que els Homedes.
En Serafin consta com Homedes.
En SERAFÍN i la seva ROSA BRESCOLÍ emigraren des de Tortosa, on nasqueren,
cap a Barcelona, on tingueren els seus fills (per la inscripció de
defunció que després comentarem, s'hi consignaren 2 Agustís i un total de 5
fills; potser hi ha alguna errada, perquè el fill de nom JOAN, que és el nostre
ancestre directe, si bé sempre es feu dir Joan, constava batejat com Agustí-Joan,
però hem confirmat que hi havia un altre germà AGUSTÍ, nascut a Barcelona
cap a 1831, casat amb Raymunda Sanfeliu el 1856 i que va morir el 1863).
Destacar també la curiosa professió que consta a tal inscripció de defunció
d’en SERAFÍN: “Maestro de mixtos en Maestranza”. Realment significa que va
ser expert en la ignició o la pirotècnia, és de suposar en l’àmbit de
l’Artilleria militar, doncs a l’indicar que treballava a “Maestranza” sens
dubte es refereix al Taller d’Artilleria que existia a l’època a les
Dressanes barcelonines (per cert, força properes al seu domicili de carrer
Portadores, situat al costat de Llotja i també molt proper a l'antiga Murada
de mar). En tot cas, en altres documents en SERAFÍN consta com "Maestro de
Fuegos Artificiales" (per exemple a la inscripció de defunció del seu fill
Agustín, a 1863, o també al Boletín de las Cortes, a 1837, quan es dóna
compte d'Instància presentada per la seva vídua Rosa Brescolí, al poc
d'haver ell mort, per demanar al Ministeri de la Guerra una pensió per ella
i els seus fills, pels serveis prestats pel seu marit com a "Maestro de
Fuegos Artificiales"). Més recentment, en relació al propi SERAFÍN, ens ha
arribat l'anècdota de que fent experiments amb pólvora, sembla que va volar
la seva pròpia llar. En tot cas, en SERAFÍN ja des de jove havia tingut
afició a experimentar, i inclús, va inventar el 1818, vivint encara a
TORTOSA, i junt a un altre tortosí (Jayme Carpi), una màquina o artilugi
semblant a un molí de vent, per poder
derivar les aigües de l'Ebre a canals propers i així poder regar els camps de la Capital
tortosina. Hem trobat a la Biblioteca de Catalunya, el document consistent
en la invitació original, dirigida no sabem a quina Autoritat o a quines
persones, per a la presentació en públic en l'hort del Convent de les
Religioses de Sant Joan, a la partida del Temple de Tortosa, amb l'acord de
l'Ajuntament tortosí, de dita màquina denominada "AREÓPATRA
AGUADORA". També l'any 1904, al menys tres publicacions de Tortosa, van
publicar un article amb el títol de "La hidráulica de nuestros abuelos" en
la que es dóna compte de dita invenció de feia aleshores menys de 100 anys.
Al morir, en SERAFÍN vivia amb la seva esposa i fills (la inscripció de defunció
del REgistre Civil municipal, com hem dit, indica 5 fills, de noms, per
aquest ordre, Agustín, Josep, Joan, Francisca i consta un altre Agustin), al carrer Portadores, núm. 4 tenda de Barcelona (Parròquia de Sta. Maria del Mar).
Morí amb 63 anys d'edat, de mort natural, a les 11'30 hores del matí del 4 de
Febrer de 1837.
145.
Rosa BRESCOLÍ FONTANET
Natural de Tortosa
on va néixer cap a 1792. Filla de Josep Antoni BRESCOLÍ, pagès i Antònia
FONTANET, ambdós de Tortosa, també. Casada en primeres núpcies, creiem que a
Tortosa, amb Serafí Homedes Clavell. En segones núpcies, segons inscripció
de la seva defunció al Registre Civil municipal de Barcelona, casada amb
Joan Pujal. Morí la Rosa d'hepatitis el 19-01-1862, amb 70 anys d'edat.
Vivia aleshores a c/ Obradors, 14 2.
Brescolí es llinatge, segons Alcover, únicament
trobat a Tortosa (Baix Ebre-Tarragona). El cognom ens consta com Brescolí o
com Brascolí, indiferentment.
152.
Ramon OLIVA TINTÓ
De Sant Andreu del Palomar (quan era independent de Barcelona). Pagès. Les esposalles del seu matrimoni a 1804, consten al Llibre 167 fol. 85, a 30-10-1804. L'expedient matrimonial és de data 20-10-1804, però no s'ha trobat l'expedient.
153.
Maria BOADA SABADELL
De Sant Andreu del Palomar (Barcelona).
160.
Manuel JUANICO FERRÉS
De St. Quirze de Terrassa, ara del Vallès. Espardenyer encara que a les esposalles del seu matrimoni (de data 22-4-1786) hi consta com a treballador. Tenia un germà, Francisco, treballador, que per les esposalles pagades el dia 28 del mateix mes i any, sabem que es casà amb Magdalena Feliu, de Cerdanyola.
Morí de malaltia natural. Més o menys amb 52 anys. No rebé cap sagrament per haver mort inesperadament. Enterrat al fossar de l'església de St. Quirze. Tenim constància per una carta de pagament de legítima atorgada pel seu fill Anton a favor del seu també fill Manuel Juanico Borràs, que el pare d'ambdós, en Manuel, morí intestat.
161.
Marina BORRÀS CRUSENS
Natural de Sant Genís d'Horta (Barcelona).
162.
Joan PRAT
Bracer. De St. Quirze de Terrassa, ara del Vallès (Barcelona).
168.
Joseph CATEURA MORELL
Creiem que en Joseph Cateura és el batejat a 16-4-1747 amb els noms de Felix Joseph Francesch Geroni (s'han trobat altres sis germans o germanes, i entre ells no n'hi cap al que possessin Joseph entre els diversos noms). Era mariner. Casat amb Anna Mató a St. Feliu, a 3-12-1770. Inscripció de matrimoni: "Als 3 de Xbre de 1770 foren esposats en casa de Franco. Catheura jornaler, sita en lo carrer de la Pilota, per lo Rt Mn Joan Vicens Pbre ab llicencia del Iltre Sr Abat, esent testims de pnt Joan Barnich traginer y Jph Ribas traginer ... Joseph Cateura jove Mariner fill llegitim y natural de Franco. Catheura jornaler de la pnt vila de St Feliu de Guixols y de Catherina Catheura y Morell conjuges vivint de una part, amb Anna donzella filla llegitima y natl de Marti Mató Pages de la Parrâ de Monrras y de Anna Mató y Taulé conjs. vivents ... Y lo dia 27 de Maig de 1771 foren benehits ab bencio. de Misa Nupcial".
171.
Victòria SABATER GELI
Natural de Begur (Baix Empordà-Girona). Batejada com Victoria Margarita Anna.
172.
Joan FREIXANET GALCERÀN
De Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà-Girona).
173.
Cecilia RIGAU PLANELLAS
Consta com Cecilia Bastera y Rigau en la inscripció de matrimoni amb Joan Freixanet, fill de Joan Freixanet i Anna Galceran. Natural de St. Feliu de Guíxols, Baix Empordà-Girona.
|
|
