|
|
|
64.
Miquel ANTEM GINARD
Natural de Manacor (Mallorca). Batejat
el dia següent del naixement, produït a les 23 h., amb els noms de Miquel, Mariano. El cognom que es feu constar
a la inscripció parroquial era ENTEM, però després sempre constà com ANTEM. Els padrins de bateig foren Antonio Entem (l'avi) i Juana Maria Martí "a quien advertí el parentesco espiritual y la obligación de catequizar el bautizado" (segons certificat de la inscripció del baptisme
de Pedro Juan Gomila prevere i vicari de la Parròquia de Manacor).
Emigrat a Barcelona i concretament a St. Genís dels Agudells, Horta, es casà a 31-05-1849 amb una vídua
que hi vivia, Marianna Badia, que era sis anys més gran que ell.
Els fills els va tenir a St. Joan d'Horta però la família aviat
s'establí a Sarrià (c/. Caputxins, 35, casa de Teresa Poch, esposa de Manuel Martorell Peña, que fou el protector de la família durant dècades).
Tenim l'empadronament d'en Miquel i família a Sarrià, al c/. Caputxins, 35, casa que era situada a la banda esquerra pujant del que ara és la part més alta del carrer Major de Sarrià, anant cap el Desert de Sarrià. A l'empadronament, per exemple de 1861, hi consta com a "jornalero" i a tots els padrons consultats
a l'Arxiu de Sarrià, el seu segon cognom sempre apareix com Guinart. A 1863, es va reedificar a dita finca de c/. Caputxins, 35, una nova casa-torre, sent l'autor dels plànols el famós Arquitecte Elies Rogent, que aquell mateix any començà l'edificació de la Universitat de Barcelona, i que més endavant construí a Manuel Martorell, la casa del Passeig de Gracia, 125, on s'hi instal.laria a poc d'haver-se casat, el fill d'en Miquel, en Nadal Antem Badia i la seva esposa, Carmen Rovira, i hi
nasqué el rebesavi Manuel Antem Rovira.
Ens consta que anà a Mallorca a atorgar una escriptura de renúncia amb el seu germà Antoni
ANTEM GINARD, a 1861, però el protocol està a l'Arxiu Notarial Històric de Manacor, no a l'Arxiu
del Regne de Mallorca, i per això no se n'ha pogut encara obtenir còpia (segurament
fou atorgada davant del Notari Morey, de Manacor). A l'ARM, a la secció
Comptaduria d'Hipoteques de Manacor, consta anotada dita escriptura al
Llibre 19 de Transmisions de Domini, fol. 126. Sembla que devia ser
l'escriptura de renúncia de l'herència del seu pare Nadal, mort segurament l'any 1860 més o menys.
Ens consta que el propi any 1861 s'atorgà la divisió de la dita herència del
seu pare Nadal, solament pels seus dos germans, Antoni i Francisca ANTEM
GINARD, ja que en Miquel l'hauria renunciat prèviament.
En Miquel morí a Sarrià l'any 1868.
Al llibre de defuncions de la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià, que comença l'any 1859,
a la pàgina 462, hi consta: "A los diez y seis de Julio del año mil ocho cientos sesenta y ocho, como Cura Párroco de San Vicente de Sarriá Obispado y Provincia de Barcelona, mandé dar sepultura eclesiástica al cadáver de Miguel Antem, labrador marido de Mariana Badia, natural de Manaco
-sic- (Mallorca) hijo de los consortes Nadal y Bárbara Jinast. Falleció de muerte natural el día antes a la edad de cincuenta y un años. Recibió todos los Sacramentos. Y por ser así lo firmo. Benito Xiró Pbro Paro".
Joaquim Margenat que investiga a Sarrià, ens ha ampliat la informació de
l'enterrament: En Miquel Antem Ginard va ser enterrat en el ninxol 86 del
cementiri de Sarrià, que sembla havia comprat l'any 1854 Ana Poch Ferrer (lògicament
familiar de la ja citada Teresa Poch, esposa de Manuel Martorell). En el
mateix ninxol l'any anterior al d'enterrament d'en Miquel, o sia, el 1867,
havia estat enterrada Joaquina Piera Viñals, de la que desconeixem la
relació amb els Antem o els Poch.
65.
Maria Anna BADIA EROLES
De Martorell (Barcelona), on nasqué cap a 1811 o 1812, encara que els seus pares procedien de Sant Boi de Llobregat. Anà a viure a St. Joan d'Horta el 1839, on es casà en primeres núpcies amb Pere Codina, del que enviudà a 1844. Es casà amb Miquel ANTEM a Horta, el 31-5-1849. Ella era sis anys més gran que ell. Anaren a Sarrià tota la família, o sia, amb els fills Nadal i Miquel, que eren petits, possiblement perquè hi tenia dues germanes Antonia i Lluïsa o Llúcia (aquesta, que era un any més gran que la Maria o Maria Anna, a 1861, amb edat de 51 anys, estava empadronada junt amb la que potser era la seva filla, Rosa Sabí Badia, de 14 anys, a la tenda 1ª de c/. Caputxins, 35, casa propietat de la Sra. Teresa Poch, esposa de Manuel Martorell Peña, on vivien i estaven empadronats també els Antem-Badia, a la tenda 2ª, únics pisos ocupats). A 1875 encara era viva (ja era vídua, des de 1868). A 1878 ja era difunta.
66.
Joan ROVIRA PLANA
De Valls (Tarragona). A 1863 sembla que ja era difunt.
67.
Maria FORTUNY SALVAT
D' El Catllar (Tarragonès-Tarragona). Morí als 56 anys, a Tarragona, el 18 de novembre de 1863, en estat de vídua, segons indicava l'expedient matrimonial de la seva filla Carmen i també el seu últim testament, fet el dia abans de l'òbit, davant del Notari de Tarragona, Juan Francisco Albiñana. Morí al seu domicili de carrer Mediona, 3. Deixà cinc fills vius: Nicasio, Maria, Dolores, Josefa i Carmen, la rebesàvia.
68.
Pere MONTANÉ
De Canyelles (Garraf-Barcelona)
69.
Maria DURAN
De St. Pere de Ribes (Garraf-Barcelona)
70.
Pere PLANAS HILL
De Sitges (Garraf-Barcelona). Batejat com Pere Francisco Anton. Era bracer, al casar-se.
Observis el cognom HILL, que és el mateix que ILL, però que en alguns casos ha perdurat amb la H inicial.
Text de la inscripció de matrimoni: "En la villa de Sitges provª y obispado de Barcelona a siete de Junio de mil ocho cientos cincuenta y uno yo el infrascrito vicario de la Iglesia Parroquial de los SS. Bartolomé y Tecla de dicha villa, con licencia del Sr. Dean del Panadés D. Jose Janer Pbro. desposé y casé por palabras de presente a Pedro Planas, bracero, hijo legítimo de los consortes Mariano viviente y de Teresa Hill difunta de una parte y á Theresa Catassús ambos solteros naturales y siempre habitantes de Sitges, hija legítima de los consortes vivientes Pedro y Teresa Miró de otra parte; habiendo precedido los demás requisitos para la validez y legitimidad de este contrato matrimonial, siendo presentes por testigos Juan Miravent labrador casado natural de Sitges y José Robert soltero natural de Ribas monacillo de esta. Y por ser verdad firmo la presente partida en este libro parroquial de Desposorios en el día mes y año dichos: en el mismo dia fueron bendecidos solemnemente. Felix Clará Pbro. Vicario".
71.
Teresa CATASÚS MIRÓ
De Sitges (Garraf-Barcelona). Batejada amb els noms de Teresa Peregina Paula. Ens consten altres germanes com són Josepha Francisca Anna (batejada a 28-10-1825), Mariangela Teresa Tecla (batejada el 29-1-1828) i Maria Anna Esperança (el 27-7-1832).
72.
Joan OMEDES BRESCOLÍ
De Barcelona. De professió, primer fuster;
després a 1849 apareix en l'epígraf de la Guia de Barcelona de Manuel Saurí, dels "Maestros de baile, esgrima, equitación y tiros de pistola y escopeta" al c/. Olmo, 11 -sembla que vivien al nº 15-;
més tard, moliner i finalment, al morir, guixaire. Quan tingué el fill Joan, vivia al carrer de l'Om (Olmo), 15 tenda (junt a les Drassanes). Establert després a Hostafranchs, vivint al carrer Béjar, 73 Baixos, on va morir de Febre reumàtica el 17 de maig de 1883, a les 6 de la tarda. Al casar-se el feren constar com JUAN HUMEDAS i al morir, als índexos municipals, com JUAN HOMEDEZ FRESCULÍ (sic). De fet és l'ultim que a vegades mantingué la grafia HOMEDES, amb H. El fill Joan sempré constà amb O solament.
73.
Rosa ROCA CASAÑAS
De Barcelona.
74.
Antonio SISTACHS PRATMANS
Recader. Una germana, Teresa, casada amb un Bonaplata (l'amiga
genealogista Sofia Garçon té les dades més ampliades).
76.
Francisco OLIVA BOADA
De St. Andreu del Palomar (quan era independent de Barcelona). Pagès. Tenim constància d'una germana de nom Teresa.
77.
Maria BUGUÑÀ MAYOL
Aquest cognom Buguñà és el mateix matern de Sant Josep Oriol (Josep Oriol i Buguñà),
però encara que hi havia la tradició familiar de que hi existia parentiu amb
el Sant, s'ha comprovat que no és gens possible.
L'etimologia procedeix de "Bucunianus", nom propi, sembla.
La Maria era nascuda a Sant Andreu del Palomar (quan era independent de Barcelona).
78.
Pere CIVIL
Era paleta, nascut a Barcelona.
79.
Tecla MORERA
De Barcelona.
80.
Quirze JUANICO BORRÀS
Natural de Sant Quirze de Terrassa, ara del Vallès (Barcelona). Batejat a l'església parroquial de St. Quirze i Sta. Julita a 27 d'octubre de 1791, com a "Quirse Jaber Simon".
Es casà amb Paula Prat a St. Quirze el 26-12-1811, en plena Guerra del Francès.
Era espardenyer, com ho eren els seus germans Manuel (espardenyer també a St. Quirze i que devia ser l'hereu, doncs tenia nombrós patrimoni de finques per tota la contrada), Felix (a Terrassa), i Anton (a St. Vicenç de Junqueres). Visqué en Quirze a St. Quirze, fins que a 1828 comprà un terreny a Sabadell, carrer Sant Jaume, 8 (a espatlla, carrer Colon) i s'hi feu la casa, on s'establí amb la família. L'adquisició fou per establiment fet al seu favor per part de Damià Sanmiguel i Dinarés, de Sabadell, en escriptura davant del Notari Ramon Mimó, a 9-11-1828.
Tenim un testament hològraf atorgat a Sant Quirze per en Quirze, a 30-5-1825, però amb un contingut molt similar n'atorgà un altre a 23-5-1837, dipositant-lo el 25 en poder
del Notari Francisco Viladot (en "plica closa ab ostia vermella" i "escrit de ma agena y firmat de la propia", com va fer constar el Notari en l'Acta de dipòsit). En dit testament que fou l'últim, a
més de designar a la seva vídua i a Felix Joanico i Domingo Prat, com a marmessors, instituir a la seva dita esposa "señora majora usufructuaria", donar a cada fill entre dot i robes, 20 lliures
catalanes i 12 "rals de velló al Rey de España per la manda pia forozosa", finalment institueix hereu universal al seu fill primogènit Manuel, però com aquest morí solter, l'herència passà al segon fill per ordre de primogenitura, o sia, el nostre quart avi Anton, que protocolitzà el testament i feu l'inventari molts anys després, davant del Notari Joaquim de Marimon a 24-5-1879. L'únic bé de l'herència fou precisament el terreny i casa construïda per Quirze, al carrer Sant Jaume de Sabadell, valorant-se en 2.082 ptes.
En Quirze Juanico i Borràs morí a Sabadell el 28-5-1837 i així constava als Llibres de la parroquial de St. Felix. Tenia 46 anys d'edat, seguia sent espardenyer i deixà vídua, la seva esposa Paula. El dia 30 fou enterrat al Cementiri de Sabadell.
81.
Paula PRAT
De Sant Quirze de Terrassa (Barcelona).
82.
Jaume SORS BEIRA
Natural de Santiga, segons diverses partides posteriors, o segons escriptura de venda perpètua o a rabassa morta formalitzada a Sabadell el 12-9-1851, davant del Notari Francisco Viladot (per la que adquirí peça de terra vinya a St. Julià d'Altura), natural de Palau Solitar (Palau de Plegamans). A aquesta darrera població hi ha Can Sors, Can Sors a Pagès i el Plà de Can Sors, d'on prové sens dubte el cognom.
El significat del cognom: Del llatí SORS, SORTIS "sort" o "capital" (que s'inverteix per comprar una terra) d'on passà en toponímia al sentit de "parcel.la de terra" (DECat VIII, 97b4-98617) - Onomasticon Cataloniae Tom VII de Joan Coromines.
La finca vinya adquirida en l'esmentada escriptura davant de Notari de Sabadell, tenia una cabuda de 96 a 72 ca quadrades i estava a Can Canals, a prop de Sta. Maria d'Altura, al límit de Sabadell i Terrassa, però ara sembla que és polígon industrial pertanyent a St. Quirze del Vallès.
En Jaume feu testament a 30-1-1861 davant del precitat Notari Francisco Viladot, però no sabem si morí aquell any.
83.
Francisca VILARROSAL SERRA
Prové de Can Vila-Rosal, masia al límit de Parets del Vallès i Palau de Plegamans (Palau-Solità)
És un cognom actualment inexistent.
L'"Onomasticon Cataloniae" Tom VII, de Joan Carominas, diu sobre "ROSAL, Vila-": En el terme de Parets del Vallès (E.T.C. I, 246.159) format amb un nom de la sèrie de compostos amb noms propis germànics (E.T.C. I,245 ss.), sens dubte un dels innombrables en -ALD (Först., 1496; Aeb. Onom &31) Potser un ROSALD format amb la inicial no rara ROS- (11 noms enFörst.) o HRODALD (amb la fecundísima HROTH- (136 ib.) o potser amb el poc freqüent RAUD-, amb influència o sense, de rosa o derivats.
Alcover diu: Masia de la Parròquia de Parets del Vallès. Llinatge existent a Alella, Sabadell ... ETIM.: del llatí "Villa Raudaldi" (nom documentat l'any 923) (cf. Aebischer Topon. 18)
La "Gran Geografia Comarcal de Catalunya" (Fundació Enciclopèdia Catalana) diu: La "Villa Rodalli" és documentada el 878 en un pergamí de l'Arxiu Diocesà de Barcelona.
Sabem de Francisca Vilarrosal Serra, que morí sense testament, raó per la que es feu la declaració judicial abintestat mitjançant Acte de 25-11-1868. A 10-12-1868 davant del Notari de Sabadell, Joaquim de Marimon, (pàg. 703 N-0111 de AHS), van atorgar l'Inventari de béns els seus fills i hereus Pere, Joan, Jaume, Josep i Teresa Mercè, asistida d'Anton Juanico, el marit
d'aquesta última.
Els béns eren: Casa de baixos i primer pis, amb eixida i pati al darrere, situada al carrer Creueta, 29 de Sabadell, que li pertanyia per herència del seu marit Jaume Sors i Beira, que la premorí i que havia fet testament davant del Notari Fco. Viladot, de Sabadell, a 30-1-1861. Es valorà dita casa en 1300 Escuts.
I també peça de terra vinya de cabuda 96 a 72 ca2 situada a St. Julià d'Altura,
a prop de Sabadell, en la partida Manso Canals, que havia estat adquirida pel seu marit Jaume mitjançant venda perpètua feta per Agustin Fontanet, en escriptura davant del Notari Viladot a 12-9-1851, de la que tenim la còpia autèntica.
84.
Romuald CATEURA MATÓ
De Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà-Girona). Batejat com Romualdo Joseph Grau. Casat a St. Feliu amb Narcisa Albó a 14-11-1818.
85.
Narcisa ALBÓ SABATER
De St. Feliu de Gíxols. Batejada com Narcisa Cecilia Benedicta.
86.
Joan FREIXANET RIGAU
De Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà-Girona). Es casà amb Maria Cabruja, a St. Feliu, el 20 d'octubre de 1825.
87.
Maria CABRUJA RABELL
De Castell d'Aro (Baix Empordà-Girona).
88.
Josep DONATO NOVELL
Natural de Tarragona,
nasqué el 3 de Novembre de 1814 i fou batejat al dia següent a la Parròquia
de Sta. Maria de la Catedral de Tarragona. Baptisme inscrit a la pàgina 133
vt (imatge microfilm 327): "Donato y Novell. Dia quatre de Novembre de mil
vuit cents catorse, per mí Don Francisco Marca Parroquial, fou solemnement
batejat Joseph Ignasi Valentí fill llegitim de Joan Donato Escrivent natural
de Tarragona y de Josepha Novell conjuges, esta de Barcelona, que nasqué el
dia antes a les deu del matí. Padrins Ignasi Barceló Forner y Antonia
Barceló y Donato conjuges naturals de la present Ciutat: foren avisats del
parentiu y obligació de adoctrinarlo. Dor. Francº Marca Parroquial". Ens
consten altres dos germans: Maria Theresa Francisca, nascuda a 1816 i
Domingo Joseph Valentí, nascut a 1817.
Serví dursant 6 anys (o sia, des de 1835 fins a princicipis de 1841) en el Batalló de Cossos Francs (dels liberals a la Primera Guerra Carlina), establert a Vilafranca del Penedès, on establí relacions amb Teresa Queraltó, amb la que tingué un fill abans de casar-se, de nom Ramon, que sols després del casament a 1841, a la parròquia de Sant Josep de Barcelona, fou reconegut (expedient davant del Bisbat d'esmena de partida de baptisme, a 1842). Es casà a l'esmentada parròquia de Sant Josep de Barcelona, de la que eren recentíssims parroquians, amb la Teresa, natural de Vilafranca, però habitant a Igualada, manifestant estar ella embarassada de 7 mesos, segons ell indica a la sol.licitud de dispensa d'amonestacions, indicant-ho així: "habiendo llegado a tal extremo de cariño, de resultas de un rapto de amor, quedó Teresa Caraltó embarazada". De totes maneres no era clar dit embaràs i sí que potser tot es feu ràpidament per a poder després legitimar el seu fill prematrimonial Ramon, inicialment batejat com a fill de pares incògnits. Viviren al carrer Lancaster, 4
quarto o pis 3r i després al carrer Tretaclaus, (avui del Teatre), núm. 3 pis 2n. Una vegada establert a Barcelona, acabada la guerra, la seva ocupació fou la de Sastre.
Morí als 32 anys, l'any 1847, a aquest darrer domicili del carrer Trentaclaus, i fou enterrat al Cementiri de l'Hospital General (el de la
Santa Creu). Potser tingué abans un fill a 1844, inscrit com a fill natural a l'Arxiu Municipal (i no entenem per què, doncs ja estaven casats els pares,
en Josep i la Teresa Queraltó), i a Paula Felicia Donato Queraltó, casada després amb Pere de Rosselló i Puig,
advocat i polític (fou diputat provincial) nascut a Granollers, d'una
important família de La Garriga, i que tingueren a Ramon, que fou Comte de Vilanova, al reivindicar el títol a 1924, i a Roser, casada amb Joaquim de Solà-Morales, de la coneguda família d'Olot.
En el bateig del seu nét Joan a 1875, no se cita a en Josep Donato Novell, i es diu que el pare de la criatura, Francisco
(que nasqué 3 anys després de la mort d'en Josep Donato, l'any 1850, sent ja vídua doncs d'en Josep, la seva mare, Teresa Queraltó) era fill natural de la mateixa, segons així s'havia fet constar en l'expedient
al Bisbat de Barcelona, a 1874, instat per ambdós (fill i mare) per a la
legitimació i reconeixement d'en Francisco. De tot això es dedueix, doncs, que ni en Francisco Donato Queraltó ni els seus successors tingueren ni tenen lligam genètic o biològic amb els Donato
tarragonins, procedents com sabem de la regió d'Abruzzo (Itàlia), des de Josep Donato Novell cap enrere, encara que hagi perdurat el seu cognom
en lloc del de Queraltó, que hagués estat el procedent.
89.
Teresa QUERALTÓ FELIU
Natural de Vilafranca del Penedés, encara que la data de bateig no s'entén gaire bé. Theresa, Raymunda, Maria. Padrins: Salvador Caraltó i Theresa Feliu. A Vilafranca del Penedés conegué a Josep Donato Novell, que servia als Cuerpos Francos liberals (1a. Guerra Carlina). Quedà embarassada i tingueren un fill a Vilafranca, abans de casar-se. En Josep el portà des de Vilafranca a Barcelona, acabat de néixer, i el batejaren a la Capella de l'Hospital General de Barcelona, com si fos fill de pares incògnits (li posaren de nom Ramon). La Teresa, els següents mesos visqué a Igualada, fins anar expressament a Barcelona, a 1841, per a casar-se amb en Josep, manifestant al rector de
la Parròquia de Sant Josep (desaapreguda, estava a les Rambles) que els casà, estar aleshores ja embarassada de 7 mesos d'en Josep (potser no era cert, però així aconseguiren acelerar el casament, estant dispensats d'amonestacions). El cert és que a l'any de casats, reconegueren davant del Bisbat de Barcelona, en Josep i la Teresa, al seu fill prematrimonial,
Ramon Donato Caraltó, com a legítim i natural de la parella. Després, sembla que tingueren a 1844 un fill que l'inscrigueren a l'Arxiu Municipal com a natural (la raó no s'entén gaire, perquè aleshores ja estaven casats) i potser es tractava de Paula Felicia, després casada amb Pere de Rosselló i Puig,
advocat i polític (fou diputat provincial) nascut a Granollers, d'una
important família de La Garriga.
A 1847, als 32 anys, morí en Josep Donato Novell, i la Teresa restà vídua durant uns anys. Però a 1850 quedà encinta no sabem de qui i tingué al
quart avi Francisco Donato Queraltó, al que es batejà també com a fill de pares desconeguts. A 1856 es tornà a casar la Teresa amb un amic de sempre de la família, en Josep Saumell, natural de Vic i establert a Barcelona, i que inclús havia estat el padrí de bodes al primer casament de la Teresa amb en Josep Donato. El cert és que no ens consta que tinguessin fills
(no sembla pas que en Francisco fos fill d'en Josep Samell) i a més aquest morí als tres anys de casats, l'any 1859.
L'any 1874, la Teresa Queraltó i el seu fill Francisco Donato Queraltó, instaren davant del Bisbat l'expedient d'esmena de partida de baptisme d'en Francisco, de manera que ella reconegué al seu fill com a fill natural propi i a més en Francisco conseguí que s'eliminés el seu primer nom (segons la partida de baptisme) que era Vicente (nom que mai havia utilizat) i que s'incorporés després del segon nom, que passà a ser el primer, o sia, Francisco, i abans del tercer nom imposat al baptisme (Antonio), el nom de Donato, de manera que amb aquest subtil subterfugi s'aconseguí que portés dos noms propis (Francisco Donato) i que en canvi semblés que portava un nom (Francisco) i el cognom del pressumpte pare (Donato), que com sabem mai coincidiren cronològicament (doncs quan nasqué en Francisco en Josep Donato Novell, feia tres anys que era difunt).
90.
Joan RIBOT MASUET
De St. Feliu de Guíxols (Baix Empordà-Girona). Batejat com Joan Francisco Joaquim.
91.
Rita BOSCH GARRIGA
De St. Feliu de Guíxols (Baix Empordà-Girona), possiblement. Nasqué cap a 1823, doncs al casar-se a 1841 consta que tenia 18 anys.
92.
Ramon AMIGÓ-CANALS
D'El Papiol (Barcelona). Les dades han estat facilitades per Antoni
López Ros i comprovades a l'Arxiu Diocesà de Barcelona i al Vital Records Index, dels
Mormons, de manera que no hi ha dubte de la juxtaposició dels cognoms Amigó i Canals durant algunes generacions, si bé en Ramon ja consta en diversos documents com Ramon Canals, solament. Fou batejat amb els noms de Ramon Vicenç Francisco. Casat a El Papiol el 30-9-1822 amb Marianna Malla Puig.
93.
Marianna MALLA PUIG
D'El Papiol (Baix Llobregat-Barcelona). Era difunta a 1873 quan fou batejada la seva néta Margarita Canals Sibils.
94.
Josep SIBILS DOMINGO
De St. Feliu de Guíxols (Baix Empordà-Girona). Batejat com Joseph Martí Bonaventura. Era ferrer d'ofici. Sembla que del seu matrimoni amb Margarita Gros, tingué a Narcisa, Josep i Ramona, i gairebé segur a Francisco, que emigrà als 14 anys a Nova Orleans el 9-10-1861. Aquest hauria estat el Francisco que consta com a padrí de bateig, representat pel seu pare Josep (per la seva ausència, a l'estar a ultramar), de la seva neboda Margarita Canals Sibils, batejada a 1873 a St. Feliu.
Morí a St. Feliu i tenim còpia de la seva necrològica.
95.
Margarita GROS MACIÀ
De Lloret de Mar (Girona). Era difunta a 1873 quan fou batejada la seva néta Margarita Canals Sibils.
96.
Baldiri BARDERA PAGÈS
De Galliners (Plà de l'Estany - Girona). Batejat l'endemà de néixer com Baldiri Joseph Ambrós.
El nom de Baldiri és molt comú a la zona, doncs Sta. Bassilissa és la copatrona de Galliners.
Era, segons ens consta a escriptures notarials, menestral.
Ens consten del seu matrimoni amb Clara Pibernat Bach, de Vilademuls, a més de Josep, Maria (que 1853 tingué amb Onofre Sitjà una filla, Joaquima, a Vilert), Pere (casat a 1848 amb Maria Catarina Vilar y Colom, filla del difunt Joseph Colom i Vilar, menestral de Galliners i de Maria Riera viuda vivint; tenim els capítols matrimonials fets a la Notaria de Banyoles, de Manel Ventura Vila i Josep Vila Ferran, a data 5-9-1848), i Teresa Bardera Pibernat (casada a Vilert, primer amb Francisco Sagué i després al propi Vilert, amb Pere Cordonet Prats, tenint amb aquest, a 1851, a Josep Cordonet Bardera, que als 24 anys, el 31-5-1875, es casà amb Maria del Carmen Sabater Barris -hi ha dades del casament a Fitor però també a Vulpellac-, i a 1853, un altre fill dit Simon Cordonet Bardera).
En Baldiri morí a Galliners.
97.
Clara PIBERNAT BACH
De Vilademuls (Pla de l'Estany - Girona).
|
