PÀGINES VISCUDES
Margarita Juanico i Donato
27 de Juliol 1936 - 2006
___
Eren temps de
violència i por,
però donà
fruit la llavor,
i ben
plantada, peus en terra,
la Margarita
arribà per donar ... guerra.
Feliç
infantesa té,
malgrat els
temps d’estretor,
i és que en
família tan bona
sempre hi
regna l’escalfor.
A l’Escola va
la nena,
amb grans mestres any rere any,
Pérez Iborra,
Sagrat Cor i Isabel de Villena
on hi ensenya
la Capmany.
Un bell
record quan hi pensa,
la Primera
Comunió,
veieu què
bonica anava,
quin goig que
fa, Déu-n’hi-dó!
En els bonics
anys 50,
la nena ja
s’ha fet gran,
tots els
hereus la festejen,
tan formosa i
tan brillant.
En el tren de
Sarrià,
com el destí
ja sabia,
un gran amor
hi nasqué,
i ha perdurat
i ha fet via.
Els pares ben
amatents,
la filla a
ell van lliurar,
però el noi,
no gaire atent,
una copa els
va trencar.
Mes als
Hogares Mundet,
un llarg camí
tingué inici,
contents,
feliç llar formaren,
casar-se no
és cap suplici.
La Margarita
que no és gens filfa,
en pocs anys
cinc fills infanta,
dos nois i
tres noies venen,
la quitxalla
a tothom encanta.
Amb Espinos i
Diumenjó,
a
Masnou,
Llinars o
Ametlla,
fruint pesca, bany i excursió,
o ballant a
una revetlla.
Foren també
anys d’esport,
al Junior,
sempre a tothora,
la mamà ens
donava sort,
animant ben a
la vora.
Però sens
dubte el millor gol,
l’aconseguí
el nostre pare,
com bé sabeu
és l’Oriol,
imagineu la
gatzara!
A Madrid ben
trist marxava,
el papà, amb
tren o avió,
però tranquil
els nens deixava,
amb la mamà
al peu del canó.
La Vall
d’Aran a tothom enamora,
altes
muntanyes, llacs d’aigua blava,
com enyorem
l’abuelita voladora,
ella que aquí
tant hi disfrutava.
Les
obligacions del papà,
a Madrid a
tots ens dugueren,
fundàrem un consolat català,
on tots benvinguts hi eren.
La família va
creixent,
amb tothom
ben acullit,
noves llars
ja van naixent,
des de
Menorca a Madrid.
L'àvia té quatre joies,
Nacho, Lluís, Eric i Jan,
quatre néts, tots ferms i macos,
del
petit fins al més gran.
Després de passar a Madrid,
quelcom més que una estona,
els
papàs i algun fill més,
tornen cap a Barcelona.
La
casa dels nostres pares,
sempre ha estat cap i casal,
quan cada any ens hi reunim,
tots junts gaudim del Nadal.
La
taula tan ben parada,
l'escudella sempre al seu punt,
la
família resta admirada,
mamà, és que en saps un munt!
Margarita: Si mires enrere,
fent balanç de com t'ha anat,
veuràs la família sencera,
que
en un altar t'ha posat.
I
ara volem desitjar-te
de
nou a la Vall d'Aran,
que
complint aquests 70,
no
te sentis massa gran,
que
la pau i l'harmonia,
amb
la família al voltant,
de
salut és garantia
i
els anys així van sumant.
MOLTES FELICITATS !!!
Felicitació
pels 70 anys (27 de Juliol de 2006)
Disseny gràfic
felicitació: Lluís Antem - Text: Joan M. Antem
