Joan M. Antem © 2007

Investigacions sobre l'etimologia del cognom OMEDES i la localització geogràfica, històricament i en l'actualitat

El cognom OMEDES procedeix del plural del mot “omeda” que significa “bosc d’oms”. Per tant, “omedes” serien “boscos d’oms”. És clar que designaria originàriament a algú que vivia a lloc geogràfic ple de boscos d’oms (siguin aquests oms o oms blancs –pollancres-, que en això hi ha diverses teories). Per altra banda, no és obstacle a tot el que hem dit respecte a l’etimologia del cognom, el fet de que en certes zones, històricament el cognom hagi figurat amb una “h” inicial: HOMEDES. Veurem després que aquesta variant ortogràfica inclús pot denotar la zona geogràfica concreta d’origen.

En el "Diccionari Català-Valencià-Balear", de Mn. Alcover i Francesc de B. Moll, s’indiquen diverses poblacions, a part evidentment de Barcelona (lloc no d’origen sino d’acolliment d’emigració), on es troben OMEDES. Totes dites poblacions i les altres que s’han esbrinat en les investigacions als Arxius i mitjançant el repàs del “Fogatge” de 1497, en que es podia i poden trobar OMEDES i també HOMEDES, es situen en les terres del Sud i Centre de Lleida (Agramunt i Les Borges Blanques, per exemple, potser en relació al lloc relativament proper, en el terme de Vilanova de l’Aguda, anomenat Mas de les Omedes, junt a la Obaga de les Omedes i on hi ha l’ermita romànica del s. XII de Ntra. Sra. de les Omedes), però sobre tot a les terres de l’Ebre i el Montsià (Tortosa, Perelló, Bot, Horta, Mora d’Ebre, La Sènia, Ulldecona, La Galera), a Tarragona capital i en molt menor nombre, amb la variant Homedes, a Girona, on s'establí branca que procedeix dels nostres mateixos ancestres. Però tot això quant a les terres catalanes. I és que s’ha comprovat també que el cognom igualment ha existit històricament i perdura en l’actualitat a les terres de l’Aragó (sobre tot a la zona del Matarranya, fins arribar a Casp i Alcanyís) i a alguns pobles del límit de Castelló amb Catalunya. Curiosament, de la comprovació dels directoris telefònics a Internet (p. ex. www.infospace.com) s'ha observat que la variant HOMEDES és molt més nombrosa a la banda catalana, i en canvi, la variant OMEDES és més habitual a la banda aragonesa i de Castelló.

Les nostres investigacions genealògiques

La recerca de la genealogia de la nostra branca OMEDES, ha partit de JOAN OMEDES SISTACHS, nascut a Barcelona, i a través de les dades obtingudes a l’Arxiu Diocesà i a l’Arxiu Administratiu Municipal de la Ciutat Comtal, hem pogut anar refent les generacions precedents naturals de Barcelona (JOAN OMEDES ROCA, el pare, que consta fou continuador de la fàbrica familiar de guix i ciment al carrer Béjar, de Barcelona, fundada, sembla, per l’avi JOAN OMEDES BRESCOLÍ, que ens consta amb diverses ocupacions, o sia, primer, fuster, després professor de tir, més tard moliner a Hostafrancs i finalment, guixaire, montant la fàbrica que continuà el seu fill). Respecte a aquest darrer, consignar la curiositat de veure com a la seva certificació de matrimoni contret el 1844, hi figurava (el que dificultà enormement la recerca) com a “Joan HUMEDAS” (sic), i després a la inscripció municipal de la seva defunció a 1883, hi figurà com a “Juan HOMEDEZ FRESCULÍ” (sic).

Remontant-nos a en JOAN OMEDES BRESCOLÍ, veièrem a la seva certificació de matrimoni que era fill de SERAFÍN OMEDES, difunt, i ROSA BRESCOLÍ, però no s’hi deia d’on eren naturals aquests. Amb una mica d’imaginació i sort, sempre necessàries per a desenvolupar la nostra afició genealògica, cercàrem i trobàrem a l’esmentat Arxiu Administratiu Municipal de Barcelona, la inscripció de la defunció d’en SERAFÍN OMEDES. Dita inscripció (en la que ja us anticipem que hi consta el nostre avantpassat com a SERAFÍN HOMEDES, amb H), recull tota una sèrie de dades, que a continuació us transcribim textualment pel seu evident interès i curiositat:
 

Día 4 de Febrero de 1837 Asiento Mortuorio Barcelona Nº 308 Cuartel 4º Barrio 6º Isla 21 Calle Portadoras Casa nº 4 Piso Tienª. Parroquia de Sta. María (del Mar) Serafín Homedes De estado casado con Rosa de edad 63 años, su profesión Mtro. de mixtos en Maestranza, natural de Tortosa y domiciliado en Barcelona Murió de muerte Natural á las 11 y ½ de la mañana del día 4 de Febrero de 1837 Ha dejado 5 hijos llamados Agustín, José, Juan, Agustín* y Franca. (*Error?) Es hijo de Agustín Homedes , natural de Tortosa y vecino de idem y de Catalina Clavell, natural de idem Todo según relación de José Raventós a las 5 de la tarde El Cadáver ha sido conducido al cementerio general en 5 de Febº De 1837 _ El Secretº intº del Exmo Ayuntº Constl. Provl. Cayetano Ribot

Com heu pogut observar en el text remarcat, en SERAFÍN HOMEDES era natural de TORTOSA, igual que la seva esposa ROSA BRESCOLÍ, que portava cognom originari únicament d’aquella Ciutat. Suposem que es casaren a la Capital tortosina, on seguien vivint els seus pares, els d'ell, AGUSTIN HOMEDES i CATALINA CLAVELL. En SERAFÍN i la ROSA emigraren des de les terres de l’Ebre cap a Barcelona, on tingueren els seus cinc fills (per la inscripció de defunció sembla que hi hagué una errada al consignar dos Agustís, potser provocada perquè el fill de nom JOAN, que és el nostre ancestre directe, si bé sempre es feu dir Joan, constava batejat com Agustí-Joan). Destacar també la curiosa professió d’en SERAFÍN: “Maestro de mixtos en Maestranza”. Realment significa que va ser expert en la ignició o la pirotècnia, és de suposar en l’àmbit de l’Artilleria militar, doncs a l’indicar que treballava a “Maestranza” sens dubte es refereix al Taller d’Artilleria que existia a l’època a les Dressanes barcelonines (per cert, força properes al seu domicili de carrer Portadores, situat al costat de Llotja i també molt proper a l'antiga Murada de mar). Més recentment, en relació amb en SERAFÍN HOMEDES o OMEDES, ens ha arribat l'anècdota de que fent experiments amb pólvora, sembla que va volar la seva pròpia llar. En tot cas, en SERAFÍN ja des de jove havia tingut afició a experimentar, i inclús, va inventar cap a 1800, vivint encara a TORTOSA, i junt a un altre tortosí (Jayme Carpi), una màquina o artilugi per derivar les aigües de l'Ebre i poder regar els camps de la Capital tortosina. Hem trobat a la Biblioteca de Catalunya, el document consistent en la invitació original, dirigida no sabem a quina Autoritat o a quines persones, per a la presentació en públic de dita màquina denominada "AREOPATRA AGUADORA".

Fotografia de l’interior de les velles dressanes arranjades per a tallers d’artilleria en el el s. XVIII. Reproducció de la “Geografia General de Catalunya – Ciutat de Barcelona” de Francesc Carreras Candi, Ed. Albert Martin (Clixé de A. Mas). Diu Carreras Candi en el seu català de principis del s. XX: “Aprovà lo Monarca un progecte del enginyer Alexandre de Rez (17 Febrer 1725), a fí d’edificar a les dreçanes dos quartels, un per cavallería y un per infantería y en mitg dels dos una plaça rectangular. Les gran galerías cobertes foren per la Maestrança d’Artillería, distribuint quiscuna de les sís arcades a un servey especial, tant d’oficines, com de tallers mecànichs”. Cliqueu a sobre la fotografia per ampliar

Miniatura de la invitació per a la presentació en públic a l'Hort de les Religioses de Sant Joan situat a la Partida del Temple de Tortosa, als voltants de l'any 1800, de la màquina "AREOPATRA AGUADORA", inventada per Serafín Homedes i Jayme Carpi, per regar els camps de Tortosa, amb les aigües derivades del riu Ebre (Dipositat a la Biblioteca de Catalunya, Sala de Reserva, topogràfic F.Bon. 15125. El document evidentment es refereix al nostre Serafín Homedes o Omedes, atès que al registre hi indica la seva ja coneguda data de defunció, 1837). Cliqueu a sobre la fotografia per ampliar