Joan M. Antem © 2007

Etimologia i localització geogràfica del cognom Juanico

Basant-nos en el “Diccionari Català-Valencià-Balear” de Mn. Antoni Mª Alcover, el cognom JUANICO i la seva catalanització “Joanico”, derivarien del nom propi JUAN o JOAN amb el sufix aragonès “-ico”, donant lloc al diminutiu. Malgrat això, la localització del cognom força notòria al Sud de França, on solament a la Guia Telefònica (veure www.infospace.com) ja n’apareixen uns noranta abonats amb el cognom JUANICO, ens ha fet interessar-nos per altres possibles origens que no fossin exactament l’aragonès. Així, s’han trobat cognoms d’origen gascó força semblants, com són "JOUANICOT" o "JOUANICOU", ja existents en inscripcions parroquials del segle XVIII (consultar www.geneanet.org) i actualment encara vigents, com són certs petits nuclis de població de nom Jouanicot a Salviac (a prop de Cahors, Lot) o Jouanicou (al costat de Saint Gaudens, Haut Garonne).

La pronunciació de dits cognoms evidentment podria portar-nos a les pronunciacions que s’utilitzen a aquesta banda dels Pirineus (Jouanicot a “Juanicó”, accentuat a l’”o”, Jouanicou a “Juanicu” o “Joanicu”). Sia quin sia l’origen, sembla força probable que, amb diverses variants al llarg dels segles, s’hagi anat extenent a banda i banda del Pirineu. Així ho confirmaria també l’existència com a nom propi i cognom ja en el “Fogatge” de 1497, en pobles de la comarca pirenàica catalana del Pallars (“Joanico de la Ferrera” a Sorre i “Peyrot de Joanicho” a Son). En relació a aquestes suposicions, hem d’indicar que precisament l’”Heraldario Español, Europeo y Americano” fa esment de la família o llinatge dels JUANICO, com a existent ja d’antic, amb casa troncal al poble pallarès de SARROCA DE BELLERA (Pallars Jussà – Lleida), o sia, a aquesta banda dels Pirineus (i en zona geogràfica integrada en certes èpoques al Regne d’Aragó, el que potser explicaria que es digui que l’origen del cognom és aragonès), i que posteriorment va fundar nova casa a l’altra banda dels Pirineus, a PERPIGNAN, al Rosselló (les armes dels JUANICO segons transcribim literalment de l’”Heraldario” serien: En campo de oro, banda de azur, cargada de tres rosas de oro. Afegir, a més, que l’”Heraldario” parla també de l’origen jueu dels Juanico, circumstància que evidentment seria de gran interès històric poder conèixer, cas de certa).

No podem deixar de resaltar, tampoc, la molt destacable presència del cognom a Menorca, on ja consten els JUANICO menorquins com a família de l’aristocràcia militar a 1650 (veure la web d’informació biogràfica mundial www.biblio.tu-bs.de). A més, s’ha obtingut còpia de l’índex d’inscripcions parroquials (baptismes, matrimonis i defuncions) de la Diòcesi de Menorca, facilitada per la “St. Augustine Historical Society” de St. Augustine (Florida U.S.A.) –visiteu la web www.oldcity.com- i concretament pel seu Director Mr. CHARLES TINGLEY, que tenen cura de preservar l’herència històrica de dita Ciutat, que es considera la més antiga dels Estats Units, poblada originàriament a la segona meitat del s. XVIII amb menorquins deportats pels anglesos. En el referit índex, apareixen diversos JUANICO ja des de les primeres inscripcions parroquials, datades el 1566, raó per la que es confirma la localització des de fa segles de dit cognom o llinatge a Menorca, desconeixent-se si procedent del Sud de França, de Catalunya o d’Aragó. Curiosament, significar que els primers Juanico homes, a dites inscripcions parroquials menorquines, s’anomenaven JOAN (Pot d’això deduïr-se que era molt proper temporalment l’origen patronímic del cognom, al menys a l’Illa?)

Igualment consignar la informació que ens facilità el nostre amic, el Sr. HÉCTOR CARLOS LUX-WURM Y CENTURIÓN, Laureado de la Confederación Internacional de Genealogía y Heráldica i Notari de Buenos Aires (Argentina), sobre l’existència des de finals del segle XVIII, a l’Uruguai (en concret, a la capital Montevideo), de la célebre família JUANICÓ, de notabilíssima importància social i econòmica en la història de dit país, i que si bé s’extingí a finals del segle XIX, encara se’n conserven descendents en els nostres dies, per línia femenina, al propi Uruguai, Argentina i Brasil. El que resulta rellevant ressenyar és que els JUANICÓ sudamericans tenien el seu origen a Menorca i sembla que reivindicaven parentiu amb la Rvda. MARIA ANTÒNIA JUANICOT (aquest, cognom d’origen gascó, que transcrit al castellà portaria a la variant JUANICÓ accentuada a la O). En tot cas, el primer Juanicó establert a l’Uruguai fou el menorquí de Maó FRANCISCO JUANICÓ LACY, nascut el 10-05-1776, que era nét per linea paterna d’ANTONIO JUANICÓ, veí de Maó, a finals del s. XVII, i de FRANCISCA VINENT, i fill d’ANTONIO JUANICÓ VINENT, també de Maó, casat a la seva parròquia de Sta. Maria, a 1756, amb ISABEL DE LACY Y SANZ. Francisco Juanicó Lacy creuà l’Atlàntic com a capità de vaixell i viatjà a Rio de la Plata, on s’establí enamorant-se del lloc, convertint-se ben aviat en veí principal i comerciant de relleu de la Ciutat de Montevideo, en el Cabildo de la qual fou Regidor Defensor de Menors a 1807. Dit any es casà amb MARIA JULIANA DE TEXERÍA y PAGOLA, nascuda a Montevideo però filla de basc d’Igueldo (prop de Sant Sebastià). Amb dit casament legitimaren el naixement dos anys abans dels germans bessons CARLOS i TERESA, i després tindrien a CAROLINA, CANDIDO i ENRIQUE JUANICÓ TEXERÍA (Carlos fou famós economista i home de negocis, i de Teresa procedeixen diverses famílies uruguaies i argentines com són els García Juanicó, García Berro, Berro García, García Miguens, García Haymes, Halliburthon García, etc.) Indicar que a l’enllaç www.juanico.com.uy/paghomtt3.html podreu tenir dades més extenses relatives a FRANCISCO JUANICÓ LACY, les seves activitats i possesions a Uruguay i el perquè de que dit cognom Juanicó doni nom a regió de reconeguda producció vitivinícola a la província de Canelones, al Sud del país.

També indicar que en el curs de la nostra recerca hem pogut contactar amb JOSEP JUANICO PUIG jjuanicop@hotmail.com, de Terrassa, resultant que tota la branca Juanico radicada a dita Ciutat del Vallès Occidental, procedeix de FRANCISCO QUIRZE JUANICO POSTIUS, batejat a St. Quirze de Terrassa a 27-10-1720, i que era germà del nostre QUIRZE JUANICO POSTIUS, dos anys més gran (batejat a St. Quirze a 20-7-1718), dels quals eren pares comuns ANTONI JOAN JUANICO àlies Molins, de St. Quirze i EULÀLIA POSTIUS, de Terrassa (parròquia de St. Pere i St. Esperit).

Les nostres investigacions genealògiques sobre la branca Juanico

Quant a la recerca sobre la nostra branca JUANICO, cal comentar que es va iniciar partint de l’existència de Testament hològraf original corresponent a l’avantpassat (concretament el que en Genealogia es coneix com a cinquè avi, o sia, l’avi del rebesavi) QUIRZE JUANICO BORRÀS, datat a 30 de maig de 1.825 i atorgat a St. Quirze de Terrassa, així com sengles certificats de l’Ajuntament de Sabadell datats a 1854 i 1855, sobre la incorporació com a Sotstinent 2n de la Milícia Nacional, del quart avi ANTON JUANICO PRAT. Pel curiós del contingut de dits documents (veieu per exemple la signatura del testador “Quirze Juanicu Espardenyer”), us n’oferim més a baix una reproducció. A partir de la menció en el referit testament, del poble de Sant Quirze de Terrassa, actualment St Quirze del Vallès (al costat de Sabadell) i contactant amb el rector de la Parròquia de St. Quirze i Sta. Julita, Mn. JOAQUIM MESSEGUER GARCÍA, que ens ha atès sempre amb una amabilitat i esperit de col.laboració encomiables, es van poder examinar les inscripcions dels Llibres parroquials relatives als diferents membres de la nissaga dels JUANICO de Sant Quirze, de manera que es va aconseguir confeccionar la genealogia de set generacions successives, totes radicades al poble, arribant fins al més allunyat en el temps, MIQUEL JUANICHO (així escrit, però indubtablement pronunciant-se Juanico), que el 30 d’agost de 1649 es casà, sembla en segones núpcies, amb ELIANOR RUBERT (gairebé segur el mateix MIQUEL es casà primer amb Elisabeth Franquesa, el 2 d’abril de 1644, segons inscripció també trobada). En tot cas, de dit segon matrimoni d’en MIQUEL procedim les següents generacions.

St. Quirze i Sta. Julia a St. Quize del Vallès, a 1909. El poble de St. Quirze, l'any 1930. Reproduccions de fotografies del llibre "Imatges i records. Sant Quirze del Vallès" de Viena Columna.

 

Sols afegir que no ha estat possible determinar els ancestres d’en MIQUEL JUANICHO i és que és força clar que no era natural de Sant Quirze, doncs a més de no poder-se trobar la inscripció del seu baptisme, a la del seu primer matrimoni sols s’hi indicava que era “habitant” del poble, el que gairebé sempre significa que es procedeix d’altre indret. La pregunta que per ara no té resposta és, si tal com a la família sempre s’havia insinuat, el lloc de procedència dels JUANICO era el Sud de França, i bé el propi MIQUEL JUANICHO o bé un ancestre seu (no gaire llunyà en el temps) va arribar a St. Quirze des de més enllà dels Pirineus (cal tenir en compte que a l’època, primera meitat del s. XVII, no hagués estat estrany, doncs va haver-hi una forta immigració francesa a Barcelona i altres poblacions catalanes, entre elles, molt singularment, a Terrassa, al terme de la qual pertanyia St. Quirze en aquells moments). Tampoc sembla inversemblant que el lloc de procedència d'en Miquel fos algun punt del Pallars (Lleida) o inclús, l'illa de Menorca, doncs en un i altre indret tenim constància documentada de diversos Juanico, i algun d'ells, de nom propi Miquel, també.

Veieu tot seguit una sèrie d'inscripcions parroquials a St. Quirze i altres documents d'interès dels nostres avantpassats Juanico, des del més remot documentat Miquel Juanicho, a mitjans del s. XVII fins a l'Anton Juanico Prat, a meitat del s. XIX.

Afegir quant a aquest últim, o sia, el nostre quart avi ANTON JUANICO PRAT, que a part de ser, en els anys 1854 i 1855, Sotstinent 2n de la Milícia Nacional, a Sabadell (on ja s'havia traslladat el seu pare QUIRZE amb tota la família cap a 1830), anys aquells en que a Sabadell hi hagué les primeres vagues de tot l'Estat espanyol, i l'ANTON fou inclús depurat momentàniament a l'agost de 1855 de la Milícia Nacional, perquè es negà a disparar contra els obrers, a més l'ANTON va ser també el President en el mateix any 1854 de la SOCIETAT DE TEIXIDORS DE LLANA de Sabadell, embrió de veritable Sindicat obrer textil, sembla el primer també a tot l'Estat. Precisament, a l'Arxiu Històric de Sabadell hem pogut aconseguir còpia d'Acta de reunió de dita Societat obrera a 10 de maig de 1855, que acredita la seva Presidència, i també còpia del Conveni de data 17 de novembre de 1854, per a fixar el preu de venda de la producció de "paños" de llana, conveni que es signà entre els fabricants del ram tèxtil de Sabadell i els membres de la Societat de teixidors, amb l'Anton al capdavant, en presència de l'Alcalde 2n constitucional. Per saber-ne més de l'ANTON JUANICO PRAT, veieu la seva fitxa biogràfica, amb diverses fotografies i abundants notes de molt interès >>> www.genealogia-antembardera.net/paf191106/pafg06.htm#147

Inscripcions parroquials dels dos matrimonis de Miquel Juanicho (1644 i 1649). Baptisme del fill d'en Miquel Juanicho i Elianor Rubert, Pere Joan Juanico (1650)

Inscripcions del baptisme d'Antoni Joan Juanico (1691) i del matrimoni de Manuel Juanico i  Marina Borràs (1786)

Testament hològraf de Quirze Juanico Borràs (1825), el primer document que ens feu interessar per la genealogia familiar. Certificat de l'Ajuntament de Sabadell, del primer nomenament d'Anton Juanico, com a Sostinent 2n de la Milícia Nacional de Sabadell (1854)