Joan M. Antem © 2007

Etimologia del cognom i investigacions genealògiques sobre la branca Gual o Gol

El cognom GUAL (o la variant GOL) procedeixen possiblement (així ho planteja ALCOVER en el "Diccionari Català-Valencià-Balear") del nom personal Wadald, derivat d'un radical que significa "caminar", "passar a gual". Consten documentats “Wadaldus” (949), “Vuadaldo” (954) o “Guadallus” (973). Aquesta etimologia, com veureu, seria la que millor s’adaptaria, si prenem en consideració l’origen conegut i evolució del cognom dels nostres ancestres Gual. No obstant, hi ha el cas p. ex. de JOSEP Mª ALBAIGÈS que en el seu “Diccionari de Noms de Persona”, li atorga com origen el nom personal germànic Wald, que significa “il.lustre, governant”.

Els GUAL són una família assentada al terme de VILAMAJOR (avui St. Antoni de Vilamajor), comarca del Vallès Oriental (prov. Barcelona), de la que es conserven dades documentades des del s. XI, de les que fa completa i interessantíssima recopilació la historiadora Mercè Aventín i Puig, en els seus admirables estudis històrics sobre l’Edat Mitjana a les comarques vallesanes, i en particular al llibre “Vilamajor 872-1299” de l’Ed. Ausa. Nosaltres, al seu torn, hem pogut trobar-los a documents dels segles XVI i sts., examinats a l’Arxiu Diocesà de Barcelona i a la pròpia parròquia de St. Antoni de Vilamajor. De dita documentació ha resultat evidenciada la importància de les diverses branques Gual o Gol, localitzades en els diferents veïnats de Vilamajor, i entre elles, la nostra branca, que és la procedent de l’original Mas dels Gual, al veïnat de Vilarasa. Els Gual i en concret, els de Vilarasa, com veurem, foren des d’antuvi una de les famílies pageses més importants a Vilamajor, amb participació i influència a la parròquia de St. Pere, on inclús tingueren durant segles tomba pròpia a dins l’església i una creu de granet amb el seu escut a l’exterior; a més, un dels retaules gòtics més preuats de dita església parroquial (el retaule de St. Marçal, St. Sebastià, Sta. Magdalena i Sta. Llúcia, de Joan Gascó, de 1514 aprox., conservat encara al Museu Diocesà de Barcelona) molt possiblement fou sufragat per la família Gual de Vilarasa, doncs s’hi reprodueix l’esmentat escut familiar (de tot això en teniu les corresponents fotografies a la pàgina següent).

Reseguint les exposicions de l’esmentada historiadora Mercè Aventín, podem indicar el següent sobre els orígens dels GUAL:

Els GUAL (a vegades anomenats GOL), provenen dels GUADALL, que van crear a Vilamajor, Can Gol o Gual de Vilarasa i Can Gual o Gol de la Torre, -aquest mas al veïnat de Fraxaneda-, així com, sembla, un Ponç Guadall del s. XIII, Can Pungol, també a Fraxaneda. Al veïnat de Vallserena, també hi ha Can Gual del Bosch, suposem d'una branca dels Guadall-Gual.

1

2   3

Cliqueu a cada fotografia per ampliar: 1. Can Gol o Gual de Vilarasa (Vilamajor)   2. Can Gual de la Torre (Veïnat de Fraxaneda-Vilamajor) 3. Can Gual del Bosch (Veïnat de Vallserena-Vilamajor)

Tots provenen possiblement d'un Seniofred o Sunifred del s. X, però el que és ben segur es que l'origen comú està en el matrimoni entre Seniofred de Vila-rasa i Ermetruit (se sap pels seus testaments i mencions, que eren pagesos-senyors de màxima importància a Vilamajor a mitjans del s. XI). De dit matrimoni, hi ha segurs dos fills, Miró i Arnau, que Ermetruit designa, en el seu testament, com a marmessors, i identifica com a fills, i també són segur fills seus, Bonfill i Guadall, als que qualifica textualment de "filios meos". Els altres són força probables, sent Seniofred sacerdot possible fill també. El fill de nom Guadall possiblement ha deixat la petjada a través de Can Gual o Gol de Vilarasa i Can Gual o Gol de la Torre.
Es perd el rastre a la documentació conservada a l’arxiu parroquial, però al cap de dos-cents anys, a documentació del s. XIII, trobem repetidament un Ponç Guadall, en diversos documents (de l’any 1204 el primer i l'últim de 1243) que demostren la seva notable riquesa. A 1240, 1250 i 1251 trobem un Pere Guadall i un Guillem Guadall que deuen ser fills de Ponç i per tant rebesnéts dels indicats Seniofred i Ermetruit del s. XI. També apareix posteriorment un Berenguer Guadall, i devem destacar a l’any 1384, la signatura, entre d’altres caps de família de Vilamajor, de Bernat Gual de Vilarasa (hi consta com BERNARDI GUAU), del compromís amb el Consell de Cent i jurats de la Ciutat de Barcelona, que va convertir a més de Cardedeu, El Fou i Sta. Susanna, a Vilamajor, en “carrer de Barcelona”, tenint, en conseqüència, els mateixos drets i deures que si el poble pertanyés al nucli urbà de la Ciutat Comtal.

4

5

Cliqueu a cada fotografia per ampliar 4. Mapa del terme del Castell de Vilamajor. 5. Document de Compromís del Carreratge datat el 1384, on hi ha el “signum” de Bernat Gual (Bernardi Guau). L’original està en el Museu d’Història de Cardedeu (Barcelona)

De dit punt ja enllaçariem amb els posteriors Gal, Gall, Gual o Gol (en totes aquestes formes apareix el cognom). Observis la dada molt interessant, que del nom propi Guadall (junt a Sunifred, per procedència de l'originari nom personal Sunifred del pare), es deriven una sèrie de XXX Guadall (ja com a cognom identificatiu de llinatge) que ha anat derivant amb el temps, fins als Gol o Gual actuals.