La nostra visita a
PARÉAC, bisbat de Tarbes, antic Comtat de Bigorra (Dept.
65, Hautes Pyrénées, França) d'on procedia el nostre
ancestre directe PERE CADASUS (CARASSUS o CRASSUS al seu
poble d'origen, Paréac o en occità, Pariac), primer dels
nostres avantpassats Catasús arribat a Catalunya, a finals
del s. XVI:
L’agost del 2006 vam visitar el Departament dels Hautes
Pyrénées, al Sud de França, i concretament, el poble de
PARÉAC (PARIAC, en occità o gascó), situat al Sud de Tarba
(Tarbes) i a 8 kms. de Lourdes (pertany al Canton de
Lourdes Est). Actualment aquest petit poble, a uns 500 m.
d’altura, amb un terme municipal d’extensió 2,4 km2, té
censats 69 habitants (en els censos de 1851 i 1975, 193 i
68 habs., respectivament). L’alcalde el 2006 era Mr.
Marcel de la Conception. L’església actual, baix
l’advocació de l’Assumpció, data del s. XVII.
Doncs bé; d’aquest poble, procedia PERE CADASUS (allà PIERRE
CARASSUS o CRASSUS), que és el CATASÚS més remot que tenim
documentat al nostre arbre genealògic i que és el CATASÚS
que donà lloc a totes les generacions posteriors de totes
les branques dels nostres CATASÚS, radicades a Catalunya
(inicialment a l’Alt Penedès, en concret a Sant Pere de
Subirats; després a St. Sadurní de Subirats avui d’Anoia,
a Gelida i a St. Sebastià dels Gorgs; i més tard també al
Garraf, especialment a Sitges) i posteriorment expandides
per tot el món.
D’en PERE CADASUS en tenim constància a través de
l’expedient obrant a l’Arxiu Diocesà de Barcelona, datat a
1622, en el qual
sol.licita i després dels corresponents tràmits (per
exemple, l’oportuna informació testifical), se li
concedeix, pel Bisbat de Barcelona, llicència per a
casar-se, sense necessitat de publicar les amonestacions a
la parròquia d’origen (o sia, la de PARÉAC, del Bisbat o
Diòcesi de Tarba, a França, transcrita com “Pariach” a
l’expedient), amb
BENETA TARRAT,
que tenia com a parròquia d’origen la de FREIXENET, del Bisbat de Vic (avui
coincidiria amb St. GUIM DE FREIXENET, a la comarca de la
Segarra, amb capital a Cervera). El casament, però, es
produí a la parròquia a la que pertanyia, St. Sadurní de
Subirats
(avui, d’Anoia) que era on vivia des de feia anys en PERE
CADASUS, o sia la
parròquia de SANT PERE DE SUBIRATS, a l’actual comarca de l’ALT
PENEDÈS. Quan es casà, tindria uns 39 anys i era encara solter; però per la
informació testifical facilitada al Bisbat de Barcelona,
hauria vingut de França, i s’hauria establert a Subirats,
comptant sols 14 anys. Els testimonis, ambdós habitants de
St. Sadurní de Subirats, foren Joan Vinyes dit Dessant, treballador,
natural de Generest (“Xinaresa” transcriu l’escribà), de
la Diòcesi de Tarba, Regne de França, que coneixia en Pere
Cadasus des de feia vuit mesos, a Subirats, però que sabia
pels parents i amics d’en Pere, a França, que no era casat
“ans forro fadri i no parent de la donzella”, i Bartomeu Bosc, pagès, que
coneixia en Pere des de feia ja 25 anys, a Subirats, “de
on mai es eixit des que vingué de França, que dit Catasus
era de edat alguns catorze anys i des que isqué de França
mai pus hi és tornat, ans per tot lo dit temps ha estat en
Subirats fadri, forro i no casat”. Veieu a continuació les
pàgines de l’expedient
de dispensa d'amonestacions (cliqueu
a sobre de cada pàgina per engrandir-la):
En definitiva, les dades donades pels testimonis a
l’expedient del Bisbat, voldrien dir que
en Pere
Cadasus hauria nascut a Paréac cap a l’any 1583
i hauria arribat a Subirats, cap a l’any 1597. Aquella
època de finals del s. XVI i fins a meitat del s. XVII,
l’emigració des de terres occitanes, cap al Sudest, a
Catalunya, fou molt nombrosa, principalment per raons
econòmiques. Però també, concretament tota la regió on
s’ubica Paréac, o sia, l’antic Comtat de Bigorra,
independent fins a unificar-se a França a 1607, perquè
dita regió va ser asolada per les Guerres entre els
Catòlics (la major part de la població) i els Hugonots
protestants (comandats per Jeanne d’Albret, reina de
Navarra, princesa de Bearn i comtesa de Foix i Bigorra).
Els hugonots, en certs moments vencedors, van
produïr gran destrucció i mortaldat (per exemple, Tarba,
que era la capital del Comtat, primer per Montgomery el
1569 i després per Montamat el 1570, va ser repetida i
completament destroçada, amb 2000 morts). Així mateix,
Paréac, a ben segur també patí els estralls de les Guerres
de Religió ja indicades, doncs la seva església és de les
que consta com saquejada i cremada a la relació de
Guillaume Abbaye, lloctinent del senescal, relació en la
que detalla les 108 esglésies destruïdes a Bigorra per
Montgomery a l'Octubre de 1569, a més de la Catedral,
l’església de St. Jean, el Convent del Carme i moltes
cases de la Capital, Tarba, i a més les abadies de St. Pé
de Bigorre, St. Sever, etc.
Finalment, no podem deixar de comentar que
havent trobat l’origen geogràfic d’en PERE CADASUS, a
Paréac, això ens ha possibilitat comprovar que la
transcripció del cognom (“CADASUS” o “CASASUS”, segons)
feta al referit expedient de dispensa d’amonestacions
del Bisbat de Barcelona, a 1622, fou incorrecta. Hem
vist que per les dades recopilades pels genealogistes
del Departament dels Hautes Pyrénées (Dept. 65) –
visiteu la seva web
www.francegenweb.org/cgw/65.htm
-, o a la web de Geneanet –
www.geneanet.org -, àdhuc remuntant-se al 1400, a la zona, i
més recentment per les inscripcions parroquials de
Paréac (o de la parròquia comuna de Paréac-Julòs a
1738), consultables a la web ja esmentada de www.archivesenligne65.fr, el cognom
realment força extès històricament (i que avui en dia
també perdura) és el de “CARASSUS” (que significa
“cara amunt" o potser "cap al Sud”, referint-se a
l’orientació d’una casa), o la variant, potser per
errònia transcripció, de "CRASSUS".
En definitiva, ha resultat evident que al transcriure el
cognom pronunciat per en Pere, l’escribent del Bisbat de
Barcelona, en uns llocs va indicar-lo com a “Cadasus” i
en altres com “Casasus”, quan realment era “Carassus”, o
en el seu cas, “Crassus”. El nom propi, segons ja hem
comentat amb anterioritat, era PIERRE.
Vegeu a continuació
(cliqueu a sobre) la inscripció de baptisme de 1738
a la parròquia de Julòs-Paréac,
d'un nen de nom Antoine Carassus, fill d'un PIERRE
CARASSUS, homònim del nostre ancestre PERE,
natural del mateix poble de Paréac. L'origen de
la imatge (i qui en té els drets) és la web ja indicada
www.archivesenligne65.fr:
A continuació, un recull d’imatges preses a
la nostra visita a Paréac (cliqueu a sobre de cada
fotografia per ampliar):
1.-
Mapa de la zona de Paréac, al Sud de Tarbes, a l’Est de
Lourdes i al Noroest de Bagneres de Bigorre.
2.-
Mapa de la zona de Paréac, al Mapa Cassini (s. XVIII).
3.-
Entrada a Paréac. 4.-
Església de l’Assumpció a Paréac (s. XVII) i cementiri.
5.-
Vista general de Paréac. 6.-
Vista des del poble veí de Julòs, de Paréac, en primer
terme, entre turons, i de les muntanyes pirinenques al fons,
amb el Pic de Midi de Bigorre, entre núvols.
