La nostra visita a
PARÉAC, bisbat de Tarbes, antic Comtat de Bigorra (Dept. 65, Hautes
Pyrénées, França) d'on procedia PERE CADASUS (CARASSUS o CAZASSUS), possiblement primer Catasús arribat a Catalunya, a finals del s. XVI:
L’agost del 2006 hem visitat el Departament dels Hautes Pyrénées, al
Sud de França, i concretament, el poble de PARÉAC, situat al Sud de
Tarba (Tarbes) i a 8 kms. de Lourdes (pertany al Canton de Lourdes
Est). Actualment aquest petit poble, a uns 500 m. d’altura, amb un
terme municipal d’extensió 2,4 km2, té censats 69 habitants (en els
censos de 1851 i 1975, 193 i 68 habs., respectivament). L’alcalde és
Mr. Marcel de la Conception. L’església actual, baix l’advocació de
l’Assumpció, data del s. XVII.
Doncs bé; d’aquest poble, procedia
PERE CADASUS, que
és el CATASÚS més remot que tenim documentat al nostre arbre
genealògic i que molt possiblement és el CATASÚS que donà lloc a
totes les generacions posteriors de totes les branques radicades a
Catalunya (inicialment a l’Alt Penedès, en concret a Sant Pere de
Subirats; després a St. Sadurní de Subirats avui d’Anoia, a Gelida i
a St. Sebastià dels Gorgs; i més tard també al Garraf, especialment
a Sitges) i posteriorment expandides per tot el món.
D’en PERE CADASUS en tenim constància a través de l’expedient obrant
a l’Arxiu Diocesà de Barcelona, datat a
1622, en el qual
sol.licita i després dels corresponents tràmits (per exemple,
l’oportuna informació testifical), se li concedeix, pel Bisbat de
Barcelona, llicència per a casar-se, sense necessitat de publicar
les amonestacions a la parròquia d’origen (o sia, la de PARÉAC, del
Bisbat o Diòcesi de Tarba, a França, transcrita com “Padiach” a
l’expedient), amb
BENETA TARRAT,
que tenia com a parròquia d’origen la de
FREIXENET, del
Bisbat de Vic (avui coincidiria amb St. GUIM DE FREIXENET, a la
comarca de la Segarra, amb capital a Cervera). El casament, però, es
produí a la parròquia a la que pertanyia,
St. Sadurní de Subirats
(avui, d’Anoia) que era on vivia des de feia anys en PERE CADASUS, o
sia la
parròquia de SANT PERE DE SUBIRATS,
a l’actual comarca de l’ALT PENEDÈS. Quan es casà, tindria uns
39 anys i era
encara solter; però per la informació testifical facilitada al
Bisbat de Barcelona, hauria vingut de França, i s’hauria establert a
Subirats, comptant sols 14 anys. Els testimonis, ambdós habitants de
St. Sadurní de Subirats, foren
Joan Vinyes dit Dessant,
treballador, natural de Generest (“Xinaresa” transcriu l’escribà),
de la Diòcesi de Tarba, Regne de França, que coneixia en Pere
Cadasus des de feia vuit mesos, a Subirats, però que sabia pels
parents i amics d’en Pere, a França, que no era casat “ans forro
fadri i no parent de la donzella”, i
Bartomeu Bosc,
pagès, que coneixia en Pere des de feia ja 25 anys, a Subirats, “de
on mai es eixit des que vingué de França, que dit Catasus era de
edat alguns catorze anys i des que isqué de França mai pues hi és
tornat, ans per tot lo dit temps ha estat en Subirats fadri, forro i
no casat”. Veieu a continuació les pàgines de l’expedient
de dispensa d'amonestacions
(cliqueu a sobre
de cada pàgina per engrandir-la):
En definitiva, les dades donades pels testimonis a
l’expedient del Bisbat, voldrien dir que
en Pere Cadasus
hauria nascut a Paréac cap a l’any 1583
i hauria arribat a Subirats, cap a l’any 1597. Aquella època de
finals del s. XVI i fins a meitat del s. XVII, l’emigració des de
terres occitanes, cap al Sudest, a Catalunya, fou molt nombrosa,
principalment per raons econòmiques. Però també, concretament tota
la regió on s’ubica Paréac, o sia, l’antic Comtat de Bigorra,
independent fins a unificar-se a França a 1607, perquè dita regió va
ser asolada per les Guerres entre els Catòlics (la major part de la
població) i els Hugonots protestants (comandats per Jeanne d’Albret,
reina de Navarra, princesa de Bearn i comtesa de Foix i Bigorra).
Els hugonots, en certs moments vencedors, van produïr gran
destrucció i mortaldat (per exemple, Tarba, que era la capital del
Comtat, primer per Montgomery el 1569 i després per Montamat el
1570, va ser repetida i completament destroçada, amb 2000 morts).
Així mateix, Paréac, a ben segur també patí els estralls de les
Guerres de Religió ja indicades, doncs la seva església és de les
que consta com saquejada i cremada a la relació de Guillaume Abbaye,
lloctinent del senescal, relació en la que detalla les 108 esglésies
destruïdes a Bigorra per Montgomery a l'Octubre de 1569, a més de la
Catedral, l’església de St. Jean, el Convent del Carme i moltes
cases de la Capital, Tarba, i a més les abadies de St. Pé de Bigorre,
St. Sever, etc.
Finalment, no podem deixar de comentar que havent trobat l’origen
geogràfic d’en PERE CADASUS, a Paréac, això ens ha possibilitat
comprovar que la transcripció del cognom (“CADASUS” o “CASASUS”,
segons) feta al referit expedient de dispensa d’amonestacions del
Bisbat de Barcelona, a 1622, fou molt possiblement incorrecta. Hem
vist que per les dades recopilades pels genealogistes del
Departament dels Hautes Pyrénées (Dept. 65) – visiteu la seva web
www.francegenweb.org/cgw/65.htm
-, o a la web de Geneanet –
www.geneanet.org
-, àdhuc remuntant-se al 1400, a la zona, el cognom realment força
extés històricament (i que avui en dia també perdura) és el de
“CARASSUS”
(que significa “cara amunt o potser cap al Sud”, referint-se a
l’orientació d’una casa). També és troba, històricament i encara en
l’actualitat, a la mateixa zona, però en menor nombre, el cognom
“CAZASSUS”,
que significa “casa de sobre o d’amunt”. En definitiva, trobem força
versemblant que al transcriure el cognom pronunciat per en Pere,
l’escribent del Bisbat de Barcelona, en uns lloc l’indiqués com a
“Cadasus” i en altres com “Casasus”, quan realment era “Carassus”, o
en el seu cas, “Cazassus”. Recordem que, segons ja hem indicat,
també escrigué “Padiach” en lloc de “Paréac”.
A continuació, un recull d’imatges (cliqueu a sobra
de cada fotografia per ampliar):
1.-
Mapa de la zona de Paréac, al Sud de Tarbes, a l’Est de Lourdes i al
Noroest de Bagneres de Bigorre.
2.-
Mapa de la zona de Paréac, al Mapa Cassini (s. XVIII).
3.-
Entrada a Paréac.
4.-
Església de l’Assumpció a Paréac (s. XVII) i cementiri.
5.-
Vista general de Paréac.
6.-
Vista des del poble veí de Julos, de Paréac, en primer terme, entre
turons, i de les muntanyes pirinenques al fons, amb el Pic de Midi
de Bigorre, entre núvols.
