Joan M. Antem © 2007

L'etimologia del cognom Catasús, segons les investigacions genealògiques de la nostra branca familiar

Inicialment vàrem oferir com a etimologia més fiable del cognom CATASÚS, la que ens ofereix Joan Coromines a la seva magna obra “Onomasticon Cataloniae”. Concretament ens diu sobre els mots “cadaplà”, “catasús” o “catassús”:
“Cal remarcar que la llengua viva i la documentació històrica mantenen la duplicitat de formes Cada- / Cataplà que provenen de la combinació Cap-del-plà o Cap-de-sus ("sus" vol dir “amunt” o “sobre”). Ambdós NLL presenten el fenomen fonètic de la conversió de –pd >t”. Per aclarir la qüestió, en Coromines afegeix que aquest mateix fenomen fonètic de la conversió de –pd en –t igualment apareix a la Vall d'Aran, on "Cap d'Aran" s'anomena per tothom pronunciant-ho com "katran". Per tant, el que significaria "Catasús" o "Catassus" segons Coromines seria: Cap-de-sus, o sia, Cap d'amunt, o sigui, situació en la part superior o més alta d'un poble, per exemple.
No obstant, les investigacions dels nostres ancestres CATASÚS ens han dut al primer Catasús que va venir a l’Alt Penedès i del que procedeixen tots els que van anar expandint-se tant a dita Comarca, com a la veïna del Garraf, i després per molts altres indrets de Catalunya i inclús a l’estranger. Precisament la procedència geogràfica d’aquest ancestre, ens ha donat l’explicació a l’orígen etimològic del cognom, tal com després veurem.

Es tracta de PERE CADASUS, nascut cap al 1583 al petit poble de PARÉAC, al Bisbat de Tarba, i pertanyent a l'antic Comtat de Bigorra, actualment al Departament dels Hautes Pyrénées (Dept. 65), a França. Hem trobat a l'Arxiu Diocesà de Barcelona, l’expedient de dispensa d’amonestacions per ser estranger, que li permeté casar-se el 1622 a St. Pere de Subirats, d’on era habitant des de que fugint de les guerres entre protestants i catòlics al Sud de França, especialment greus al Comtat de Bigorra, marxà d’allà amb la seva família (ell tenia 14 anys, segons diu testimoni que el coneixia des de l’arribada a Subirats, feia 25 anys). Es casà amb BENETA TARRAT, nascuda a Freixenet (actual St. Guim de Freixenet), pertanyent al Bisbat de Vic, i sembla que es van afincar a la que va ser la masia pairal principal dels Catasús, “Can Catassús”, a les afores de St. Saduní de Subirats (avui d’Anoia).

Doncs bé, conèixer la procedència de PERE CADASUS (així li escrigueren inicialment el cognom a les primeres inscripcions a Catalunya, però després les posteriors van derivar en CATHASSUS i més tard definitivament en CATASSUS o CATASUS), ens ha portat a esbrinar com devia figurar el cognom a la zona geogràfica del seu poble d’orígen, Paréac, de parla occitana i més concretament, gascona. Sembla molt probable, doncs hi ha diverses inscripcions parroquials documentades de la mateixa època (s. XVI) i inclús anteriors, recollides per genealogistes del Departament d’Hautes Pyrénées, que investiguen en pobles molt propers a Paréac, doncs al poble no hi perdura el cognom ni tan sols en forma semblant (dades d’Adé, Bartrés, Loubajac, Ourdon, Bordes, etc.), que el cognom realment a Paréac fos CARASSUS (que vol dir “cara a dalt, o cara a la muntanya”, referint-se òbviament a una casa, o potser també “cara al Sud”), o més improbablement, CAZASSUS (que vol dir “casa de dalt”). Els registres estadístics analitzats, en especial els existents a la web www.geneanet.org mostren la major abundància a la zona geogràfica indicada, del primer de dits dos cognoms: CARASSUS

Detall de l'expedient de dispensa d'amonestacions, amb el nom i procedència del nostre ancestre gascó: "Petri Cadasus, loci de Padiach, dios. de Tarba regni francia" (transcrit correctament, "Pere Cadasus, del lloc de Paréac, diocesi de Tarbes, regne de França"). Mapa del Departament 65 (Hautes Pyrénées) i mapa de la zona on s'ubica Paréac, dins del triangle format per Tarbes, Lourdes i Bagnères-de-Bigorre.