Joan M. Antem © 2008

Etimologia i localització geogràfica del cognom Carbonell

Les opinions dels experts (Joan Coromines Vigneaux i Mossèn Antoni Mª Alcover) ens han oferit un origen comú sobre el cognom CARBONELL, o sia, el de ser diminutiu del mot llatí “carbo”, près com a nom personal masculí (per exemple Alcover cita el Cartulari de l’Abadia de Poblet, on hi ha document, datat a 1176, en el que hi ha la signatura “signum Carbonelli baiuli”). Obviament aquest nom personal derivaria en cognom a la Baixa Edat Mitjana, quan es comencen a usar els cognoms per diferenciar a les diverses persones d’un indret, amb el mateix nom propi.
També apareix com a nom d’un peix (en un ban de 1350 a l’Arxiu Municipal de Barcelona es parla de “lliura ... de carbonells groses ...”), i potser en algun cas donà lloc a sobrenom de persona i després al cognom seu o dels seus descendents. Altres teories més versemblants es refereixen a l’ocupació de carboner, o sia, el que feia carbó al bosc, i també a sobrenom o malnom de persona de pell fosca.
És un cognom molt estés per Catalunya, València i les Illes Balears, de manera que seria molt feixuc anar relacionant tots els indrets on el trobem documentat. En el nostre cas, tenim una branca Carbonell molt principal, per la banda materna, localitzada a la comarca barcelonina del Maresme, concretament a Argentona i originàriament, a Cabrera de Mar. A més, tenim a l’arbre genealògic, una altra branca, molt colateral, per la banda paterna, situada a Sitges (Garraf - Barcelona), on és un cognom arrelat de fa segles.

Església parroquial de St. Julià a Argentona (Maresme, Barcelona). L'Arbre genealògic dels Grau del Cros, per a l'expedient de dispensa apostòlica promogut davant del rector d'Argentona a 1809, per al matrimoni de Francesc Carbonell Carbonell i Raimunda Grau Freginals (cliqueu a sobre de les miniatures per ampliar)

Les nostres investigacions genealògiques

Partint de les generacions més properes, localitzades a finals del segle XIX a ARGENTONA, hem anat remuntant-nos cap a les generacions precedents de la nissaga familiar, tots ells pagesos radicats al mateix Argentona, i com després veurem amb major extensió, masovers durant algunes generacions, de la finca del VIVER, a les afores de la població.
Volem, però, fer menció del matrimoni celebrat a 1869 entre JULIÀ CARBONELL SOLER (5ª Generació de l’arbre) amb DOLORS PADERN COLL, per la curiositat de ser ella, veïna de Mataró però natural de la població de l’Alt Empordà (Girona) de VILAJUÏGA, sent el seu pare fill de la població veïna de VILAMANISCLE, on possiblement el cognom PADERN procedís del poble homònim de l’altra banda dels Pirineus, a prop de Perpinyà.
Arribats a la 7ª Generació, ens trobàrem amb una veritable joia per a la investigació, com és l’expedient complet de Dispensa Apostòlica en el 3er. Grau de consanguinitat a favor de FRANCESC CARBONELL CARBONELL i RAIMUNDA GRAU FREGINALS, datat a l’any 1809 i que possibilità el seu enllaç matrimonial a la Parròquia de Sant Julià d’Argentona. Dit expedient venia motivat, com és de veure dels documents aportats (arbre genealògic, certificacions dels Llibres parroquials i declaracions testificals) per ser els sol.licitants de la dispensa, néts de dos germans, JOAN i THERESA GRAU, i per tant, bésnets d’un mateix matrimoni, encara que la determinació del qual fou errònia. I és que ha resultat evident que cronològicament no pogueren ser dit matrimoni Dionís Grau i Maria muller, com indica l’arbre adjuntat pel Rector d’Argentona. La comprovació de les inscripcions ha fet que poguem deduir ben clarament que els pares de Joan i Theresa Grau, foren en realitat BARTHOMEU GARAU DEL CROS (pertanyia al barri del Cros, a Argentona, i així diferenciava el seu cognom Garau o Grau, que després restà solament Grau) i CATHARINA SA MULLER, i que les partides de baptisme acompanyades per dit Rector a l’expedient (més de cent anys després del seu naixement), de ben segur es referien a dos altres Joan i Theresa Grau, d’Argentona també, i fills aquests sí de Dionís Grau i Maria sa muller, emparentats sens dubte uns amb els altres, però al cap i a la fí, persones diferents.
Lògicament, l’existència de dit expedient, ens possibilità fer un salt de tres generacions, però a més ens aportà una nova informació realment vital per a proseguir correctament la recerca dels anteriors Carbonell. I és que descobrírem que des del mateix pare del contraent Francesch Carbonell, o sia, des de JOAN CARBONELL GRAU inclusiu, tots els Carbonell precedents eren naturals de la parròquia veïna de CABRERA DE MAR, centrant-se per tant les nostres següents investigacions als Llibres sacramentals de la seva Església parroquial de Sant Feliu.