Els tres Antelm nomenats Mestres Majors Picapedrers de la Universitat de Mallorca (últimes dècades del segle XVII i primeres del segle XVIII)

Les investigacions a l’Arxiu del Regne de Mallorca (ARM), a Ciutat de Mallorca ens han confirmat documentalment que no tan sols Mestre Nadal Antelm Ferrer picapedrer, fill de Mestre Antoni Antelm i Antonina Ferrer, fou Mestre Major Picapedrer de la Universitat de Mallorca (o sia, l’equivalent a l’època, -segle XVII-, a un Arquitecte-Mestre d’obres en cap de la Ciutat de Palma), si no que també el seu pare, el propi Mestre Antoni Antelm Nicolau picapedrer, fill de Mestre Nadal Antelm paraire i Margarita Nicolau, i així mateix el seu fill (o sia, nét de Mestre Antoni picapedrer), Mestre Antoni Antelm Bauçà picapedrer, fill de Mestre Nadal picapedrer i de Juana Bauçà, foren els tres MESTRES MAJORS PICAPEDRERS nomenats successivament per la UNIVERSITAT DE MALLORCA (avi, pare i nét Antelm, tots seguits, sense solució de continuitat, al llarg de com a mínim cinquanta anys, ocuparen, doncs, el càrrec).

Segons així resulta de les actes obrants als documents denominats “Extraordinaris de la Universitat” (EU), on es recull l’activitat i acords més rellevants de dit òrgan principal de govern de la Ciutat de Mallorca i part forana des del s. XV fins a la segona dècada del s. XVIII, Mestre Antoni Antelm picapedrer ocupà el càrrec de Mestre Major Picapedrer de la Universitat de Mallorca, fins a la seva renúncia voluntària a 15 de Maig de 1679 (ARM - EU 81, fol. 247), seguida de l’immediat nomenament, el mateix dia, del seu fill, que ja el venia ajudant en les actuacions del càrrec, Mestre Nadal Antelm Ferrer picapedrer (ARM – EU 81, fol. 247 v). Cal afegir que Mestre Antoni morí al cap de cinc anys, l’octubre de 1684.

Recentment hem pogut trobar al “Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana” (B.S.A.L.), any I, nº 17, publicat a Ciutat de Mallorca el 10 de setembre de 1885, a la continuació de l’article per entregues “La Lonja de Palma” d’ A. Frau, en relació a les incidències històriques de la Llotja de Ciutat, la referència explícita a dictamen pericial sobre l’estat i reparacions a fer a la terrada de l’edifici, en el que directament intervingueren els Mestres Antoni (erròniament l’indiquen com Andreu) i Nadal Antelm. Diu la part del text de l’article que ens és d’interès: “1681.- Dia 10 Agosto. Habiéndose hecho un reconocimiento pericial en el edificio de la Lonja, se dieron los dos dictámenes que por su importancia trascribimos a la letra: “Los mestres Andreu (sic, és Antoni, sens dubte) y Nadal Antelm, Sebastiá Bauça y Pere Juan Xemene, picapedrers, havent vista la Tarrada de la Longe de la Mercaderia, á requisició dels Mgs. Defenedors sobre lo que necessita de remendar, han feta la relació seguent: Ques desfasse el trespol de la terrada y ques regonescan las contravoltas si tenen dany; y estant fetes que se enretjol, ço es, de retjoles mes grans de las que corren, perque el gruix de la retjola no será tant com lo que es llevará: y dites retjolas sian envernissadas perque el Sol y la serena no hu trepan tant; y quen pujan una partida cruas per efecta de tallar los gombats de la aygua allá ahont son los vessants, y tenint aquella partida tallada, tallaran las altres á casa del gerrer, y que encuant á cobrir de taulada, que troban que es molt de gasto y molt de pes y molt afear lo edifici …”

Mestre Nadal Antelm picapedrer ocupà el càrrec sense interrupció des de 1679 fins a la seva mort, el 2 de novembre de 1715. En els Extraordinaris de la Universitat apareix en diverses inscripcions o actes al llarg dels anys en que ajudà al seu pare Mestre Antoni i quan ell després fou Mestre Major Picapedrer: En especial destaquen diverses inscripcions relatives a l'obertura i posterior paradament de dipòsits de pólvora de Ciutat de Mallorca (a la porta vella de Sta. Catherina, per tancar la pólvora restant de la utilitzada per al “combat ab naus de moros” de la nau “La Concepció”, o a la torre de la porta vella de Sta. Margarita, en tres ocasions, una d’elles custodiant-se pólvora -disset barrils- portada de la Ciutat d’Alcudia “ab dos carros” i en una altra ocasió, treient-se pólvora demanada pel Capità del Castell de Bellver de Ciutat). També hem trobat inscripció (ARM – EU 83, fol. 380) amb el títol “Sobre la escarada del Lazareto”, on s’explica que Mestre Nadal Antelm havia dirigit certes obres “a escarada”, o sia, a preu fet, al Llatzaret (Lazareto) de Ciutat (on restaven en quarentena tant les persones que volent entrar a la Ciutat es comprovava que estaven malaltes, com també la mercaderia que portessin), i que havent-se produït l’enrunament de l’obra feta a dit Llatzaret, el Donzell i els Jurats de la Universitat de Mallorca estudiaren si hi havia hagut alguna responsabilitat de Mestre Nadal (“si la fatalitat que succehí de caurer fonch per culpa del oficial, o per altre accident”), i després de les oportunes deliberacions i informes pericials, se l’eximí completament de tota responsabilitat, principalment perquè “la falta fonch en lo formar del albera que se havia de fer ab altres pactes y obligacions per assegurar la obra perque quidquid sit de asso no influex culpa al scarador puys aquest ex contractu solament sta obligat a adimplir per se part los pactes dela escarada”.

A Internet igualment hem trobat un treball de la investigadora Catalina Cantarellas, per al Seminari d'Història de l'Art de la Universitat de Barcelona, sobre la iconografia a Mallorca de Sant Sebastià, patró de Palma, amb capella dedicada a la Seu, citant-se a dit treball, la inspecció  de dita capella, l'any 1711, en motiu de la destrucció de la capella per un llamp, precisament per part de Mestre Antelm, mestre major d'obres de la ciutat, tal com el qualifica (per la data es tracta de Mestre Nadal Antelm Ferrer, evidentment). Cliqueu sobre l'enllaç següent i anireu a la URL on està publicat el treball http://ibdigital.uib.es/gsdl/collect/mayurqa/index/assoc/HASH01b2.dir/doc.pdf >>

Una vegada mort Mestre Nadal, a 22 d’Abril de 1716 (EU 89, fol. 230) la Universitat nomenà pel mateix càrrec de Mestre Major Picapedrer, al seu fill Mestre Antoni Antelm Bauçà, que ja feia anys que l’ajudava. De fet, tenim constància a les inscripcions pertinents de l’any 1715 (mes de març) que la Universitat ja li havia encarregat a Mestre Antoni, en diverses ocasions, fabriqués amb el plom a tal fí subministrat, bales per a fusell (“balas fusileras”), per exemple per a lliurar-les al “Sargento Mayor dels Alemanys qui van a la Vila de Andraig, a los quals se han de entregar de orde de su Ilma. el senor Virrey”, i en una altra ocasió intervingué en el tancament i paradament de la torre de la pòlvora del Camp de la Llana a Ciutat, pòlvora necessària per a municionar “la artilleria del castell de Capdepera”. Mestre Antoni Antelm Bauçà, a més, sabem que s’havia casat a 1709 amb la filla de Damià Cassà ferrer, que a la dècada de 1670 era Jurat de la Universitat de Mallorca (apareix en diverses actes dels EU amb el tractament atorgat als Jurats, com a “Magnífic señor”).

Renúncia de Mestre Antoni Antelm (1679)	Nomenament de Mestre Nadal Antelm (1679)
Nomenament de Mestre Antoni Antelm (1716) - 1ª plana	Nomenament de Mestre Antoni Antelm (1716) - 2ª plana

Desconeixem quan Mestre Antoni Antelm Bauçà deixà el càrrec de Mestre Major Picapedrer de la Universitat de Mallorca (possiblement fou quan es derogaren les Institucions pròpies de Mallorca amb el Decret de Nova Planta), però sí sabem que el seu fill Mestre Nadal Thomas Antelm picapedrer, es casà i s’establí definitivament a Manacor (Mallorca) a 1746.